El 2005, una dona de l’Índia anomenada Sowbhagya va quedar viuda. El seu marit s’havia cuidat fins aquell moment tant d’ella com de la seva filla de tres anys, la Meghana. Ara, la Sowbhagya tenia moltes dificultats per guanyar el suficient per viure.

 Per empitjorar la situació, la Sowbhagya va veure com les persones del seu voltant la rebutjaven. La seva família la tractava a ella i a la seva filla com si fossin captaires i sovint li deien que era una càrrega. Així que la Sowbhagya va començar a anar a una església de la zona per trobar consol, però allà les persones la menyspreaven perquè era pobra. La Sowbhagya va començar a buscar feina per tal d’aconseguir independència econòmica però, per molt que s’hi va esforçar, no va trobar cap feina.

 La Sowbhagya diu: «Estava desesperada, així que vaig decidir suïcidar-me. Però, com que sabia que la meva filla tindria molts problemes sense mi, vaig decidir posar fi a la vida de totes dues». Convençuda que no valia res i que ningú l’estimava, la Sowbhagya va sortir a comprar verí.

 Mentre la Sowbhagya tornava en tren cap a casa, l’Elizabeth, una testimoni de Jehovà, va anar cap a ella i li va començar a parlar. Quan la Sowbhagya li va explicar que estava sense feina, l’Elizabeth es va oferir amablement a ajudar-la a trobar-ne una. L’Elizabeth també li va explicar que estava de camí a fer un curs de la Bíblia. Això va sorprendre la Sowbhagya perquè, malgrat que havia estat a moltes esglésies, mai havia escoltat que les persones estudiessin la Bíblia. Així que l’Elizabeth va convidar la Sowbhagya a visitar-la per explicar-li en què consistia el curs.

 Quan la Sowbhagya va arribar a casa, encara tenia en ment la idea de suïcidar-se. Però, com que uns familiars s’havien emportat la Meghana de viatge, va decidir esperar que la seva filla tornés per continuar amb el seu pla.

 Mentrestant, la Sowbhagya va anar a veure l’Elizabeth. Ella la va rebre amb els braços oberts i li va donar el llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia? Degut a la mort recent del seu marit, a la Sowbhagya li va cridar l’atenció el capítol titulat «On són els morts?». Aquell mateix dia, la Sowbhagya va acceptar un curs de la Bíblia.

 L’Elizabeth va convidar la Sowbhagya a un congrés que se celebrava la setmana següent, i ella va acceptar assistir-hi. El que va escoltar allà li va agradar tant que va decidir que volia ser testimoni de Jehovà. De tornada cap a casa després del congrés, li van oferir una feina.

 La Sowbhagya va continuar amb el seu curs de la Bíblia. Ara ja no volia posar fi a la seva vida, sinó que tenia bones raons per viure. Va decidir batejar-se, i més tard també es va batejar la seva filla, la Meghana. Actualment, totes dues serveixen com a pioneres regulars i la Meghana treballa com a voluntària a distància en una de les oficines de traducció de l’Índia.

 La Sowbhagya i la Meghana li agraeixen sincerament a l’Elizabeth que aquell dia decidís parlar amb la Sowbhagya al tren, s’interessés per ella i li parlés de la veritat. També estan profundament agraïdes a Jehovà. La Meghana diu: «Ja faria temps que ens haurien enterrat si no haguéssim après la veritat aleshores. Ara som molt felices i, tant la meva mare com jo, desitgem amb tot el cor poder tornar a abraçar el meu pare, parlar-li sobre Jehovà i explicar-li com Jehovà ens va salvar la vida».