Molts turistes visiten les famoses cascades que hi ha prop del poble de Pagsanjan, a les Filipines. En una família pobra d’allà va néixer el meu pare, en Nardo Leron. Com que veia la corrupció que hi havia al govern, a la policia i al seu lloc de feina, es va convertir en una persona amargada i plena d’ira.

 Els meus pares van tenir vuit fills i havien de treballar de valent per mantenir-nos a tots. Sovint passaven llargues temporades lluny de casa treballant al camp, en una zona muntanyosa. Normalment el meu germà gran, en Rodelio, i jo ens havíem de buscar la vida, i moltes vegades passàvem gana. Tot i que érem nens, no teníem moltes oportunitats de jugar. A partir dels set anys, els meus germans i jo vam haver de començar a treballar a una plantació de cocos. Havíem de carregar sacs que pesaven molt i pujar-los muntanya amunt per camins molt empinats. Si pesaven tant que no els podíem carregar, ens obligaven a arrossegar-los.

 Havíem d’aguantar les pallisses del pare, però encara era més dolorós veure com pegava la mare. Intentàvem aturar-lo, però era inútil. En Rodelio i jo havíem decidit en secret que el mataríem quan ens féssim grans. Desitjava tant tenir un pare que ens estimés!

 Estava fart de la seva violència i sentia un profund odi. Per això, vaig marxar de casa quan tenia catorze anys. Durant un temps, vivia al carrer i consumia marihuana. Més tard, vaig treballar portant turistes en vaixell a veure les cascades.

 Uns anys després, vaig començar a estudiar a una universitat de Manila. Però, com que els caps de setmana anava a Pagsanjan a fer feina, no tenia gaire temps d’estudiar. Tenia una vida buida i sense sentit, i la marihuana ja no alleugerava la meva angoixa. Vaig començar a experimentar amb metamfetamines, cocaïna i heroïna. Una cosa va portar a l’altra i vaig acabar tenint una vida immoral. Pertot arreu hi havia misèria, injustícia i patiment, i li donava la culpa al govern. Li preguntava a Déu: «Per què és així la vida?». Però no vaig trobar resposta a cap religió. Vaig continuar prenent drogues per intentar oblidar la meva desesperació.

 L’any 1972, alguns estudiants de les Filipines van organitzar protestes en contra del govern. Vaig participar en una d’elles, i va acabar amb violència. Molta gent va ser arrestada i, uns mesos després, es va declarar la llei marcial a tot el país.

 Vaig tornar a viure al carrer, però aquesta vegada tenia por de les autoritats per haver participat en aquella manifestació. Per mantenir els meus vicis vaig començar a robar i, finalment, a oferir serveis sexuals a gent rica i a turistes. No m’importava si vivia o moria.

 En aquella època, la meva mare i un dels meus germans petits van començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. El meu pare es va enfadar moltíssim i els hi va cremar les publicacions bíbliques. Amb tot, no van tirar la tovallola i es van arribar a batejar com a Testimonis.

 Un dia un Testimoni va explicar al meu pare que la Bíblia promet que en un futur es farà justícia arreu del món (Salm 72:12-14). Aquesta esperança li va tocar tant el cor que va decidir saber-ne més. Va començar a investigar el que diu la Bíblia i va aprendre que Déu ens assegura que portarà un govern just. A més, va descobrir el que Ell espera dels pares i dels marits (Efesis 5:28; 6:4). Poc temps després, ell i tots els meus germans es van fer Testimonis. Com que vivia lluny de casa, no em vaig assabentar de tot això.

 El 1978 em vaig traslladar a Austràlia. Encara que es tractava d’un país ric i pacífic, jo era incapaç de trobar pau interior, i continuava enganxat a les drogues i a l’alcohol. Aquell mateix any els testimonis de Jehovà em van visitar. M’agradava el que deia la Bíblia sobre la pau que hi haurà a la terra en el futur, però no m’acabava de fer gràcia relacionar-me amb ells.

 Poc després vaig tornar unes setmanes a les Filipines. Els meus germans em van dir que el nostre pare s’estava esforçant molt per ser més bona persona, però jo sentia tanta ràbia i rancor que vaig evitar tenir contacte amb ell.

 Una de les meves germanes petites em va explicar amb la Bíblia per què la vida està plena de sofriment i injustícies. Em va sorprendre molt que una adolescent amb poca experiència pogués donar-me la resposta a les meves preguntes. Abans de marxar, el meu pare em va regalar el llibre Vós podeu viure eternament a la terra que esdevindrà un paradís. a Em va dir: «Deixa de donar pals de cec. Aquest llibre t’ajudarà a trobar el que estàs buscant». També em va animar a contactar amb els testimonis de Jehovà quan tornés a Austràlia.

 Vaig fer cas al meu pare i vaig trobar una Sala del Regne dels testimonis de Jehovà prop de casa meva, a Brisbane. Vaig acceptar un curs bíblic. Em van cridar l’atenció les profecies del capítol 7 de Daniel i del capítol 9 d’Isaïes, que parlen del Regne de Déu, un govern sense corrupció. Vaig aprendre que, sota aquest govern, en el futur viurem a la terra feta un paradís. Volia agradar a Déu, però em vaig adonar que havia de controlar els meus sentiments, deixar les drogues i l’alcohol, i abandonar el meu estil de vida immoral. I ho vaig fer. Vaig deixar la noia amb qui vivia i vaig abandonar les meves addiccions. Cada vegada confiava més en Jehovà i li vaig demanar ajuda per fer altres canvis.

 A poc a poc, vaig comprendre que el que aprenia a la Bíblia realment podia canviar una persona. La Paraula de Déu afirma que, amb esforç, ens podem posar «la nova personalitat» (Colossencs 3:9, 10). A mesura que intentava fer-ho, em vaig adonar que el que m’havien dit del meu pare, és a dir, que havia canviat podia ser veritat. En lloc de sentir ràbia i rancor, volia fer les paus amb ell. Finalment, vaig aconseguir perdonar el meu pare i esborrar tot el ressentiment que li havia guardat des de petit.

 De jove solia deixar-me influir pels meus amics, i tenia una conducta autodestructiva i perjudicial. Vaig experimentar en pròpia carn que, com diu la Bíblia, «les males companyies» et porten pel mal camí (1 Corintis 15:33). Amb tot, he fet bons amics que també són testimonis de Jehovà i que m’han ajudat a millorar com a persona. Una d’elles és la Loretta, la meva estimada dona. Ara, tots dos ensenyem als altres com els hi pot ajudar la Bíblia a canviar la seva vida.

 La Bíblia va fer que el meu pare es convertís en un marit amorós i en un cristià humil i pacífic. Mai m’ho hauria imaginat! Després de batejar-me l’any 1987, em vaig trobar amb ell i em va abraçar per primera vegada a la meva vida.

 Durant més de 35 anys, els meus pares es van esforçar per ensenyar l’esperança de la Bíblia a altres persones. El meu pare va arribar a ser un home carinyós i treballador, i era conegut per ajudar els altres. Vaig aprendre a estimar-lo i respectar-lo. Estava orgullós de ser el seu fill! El pare va morir el 2016. El recordo amb molt d’afecte i mai oblidaré que, gràcies a la Bíblia, tots dos vam fer canvis molt grans en la nostra personalitat. No li tinc cap rancor. També estic molt agraït d’haver conegut el meu Pare celestial, Jehovà, qui ens promet que eliminarà tots els problemes que afecten les famílies d’arreu del món.