Què és l’espiritualitat? Puc ser espiritual sense pertànyer a una religió?

REPRODUEIX

La Bíblia respon

Quan la Bíblia utilitza el terme espiritualitat es refereix a un desig profund d’agradar Déu i d’aprendre a pensar com ell pensa. La persona espiritual s’esforça per viure d’acord amb els manaments de Déu i se sotmet a la guia del Seu esperit sant (Romans 8:5; Efesis 5:1). a

La Bíblia sovint explica què és l’espiritualitat fent servir contrastos. Per exemple, a diferència d’una persona espiritual «l’home carnal [o físic] no accepta les coses de l’esperit de Déu» o les Seves ensenyances (1 Corintis 2:14-16). A més, la persona carnal promou «les enveges i els conflictes», tot al contrari del que fa la persona espiritual que promou la generositat i la pau (1 Corintis 3:1-3). També, a aquells que difonen calumnies i separen els bons amics, la Bíblia els descriu com «homes que es comporten com animals i que no són espirituals» (Judes 19; Proverbis 16:28). b

En aquest article:

Per què podem ser persones espirituals?

Podem ser persones espirituals perquè estem fets a la imatge de Déu (Gènesi 1:27). Així doncs, no ens sorprèn que la majoria de les persones valorin i vulguin aprendre sobre coses que no poden veure o tocar.

Tenim la capacitat innata de demostrar qualitats com les que té Jehovà, c com ara, la pau, la compassió i la imparcialitat (Jaume 3:17). A més, aquells que s’esforcen per obeir els Seus manaments compten amb l’ajuda de l’esperit sant (Fets 5:32).

Per què és important l’espiritualitat?

Gràcies a l’espiritualitat podem tenir vida i pau (Romans 8:6). Aquests regals de Déu tenen un valor incalculable.

Vida: Déu promet vida eterna a les persones espirituals (Joan 17:3; Gàlates 6:8).
Pau: Això significa pau amb Déu. Per aquesta raó, aquelles persones que només se centren en les seves necessitats físiques es converteixen en enemigues de Déu (Romans 8:7). En canvi, Déu recompensa a aquelles persones que s’esforcen per ser més espirituals amb «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre» (Filipencs 4:6, 7). I gràcies a aquesta pau interior són més felices (Mateu 5:3).

Com puc ser una persona espiritual?

Aprèn i obeeix els manaments de Déu. Com ho pots fer? Llegint la Bíblia, que conté els pensaments de Déu que van escriure persones de l’antiguitat «guiats per l’esperit sant» (2 Pere 1:21). Per tant, tot el que aprenguis a la Bíblia t’ajudarà a adorar Déu «amb esperit i amb veritat», és a dir, a adorar-lo amb la guia de l’esperit sant i en harmonia amb la voluntat de Déu (Joan 4:24).
Demana ajuda a Déu en oració (Lluc 11:13). Déu t’ajudarà a demostrar les qualitats pròpies d’una persona espiritual (Gàlates 5:22, 23). També et donarà la saviesa necessària per afrontar els problemes de la vida (Jaume 1:5).
Envolta’t de persones espirituals. Si ho fas, la teva espiritualitat s’enfortirà (Romans 1:11, 12). En canvi, si t’envoltes de persones que no pensen com Déu, sinó que pensen tot el contrari, la teva espiritualitat es debilitarà (Jaume 4:4).

Necessito pertànyer a una religió per ser espiritual?

El simple fet de pertànyer a una religió no fa que una persona sigui espiritual. La Bíblia diu: «Si algú pensa que és religiós, però no controla la seva llengua, s’enganya a si mateix i la seva manera d’adorar-lo no serveix de res» (Jaume 1:26, nota).

Però, la Bíblia explica que les persones espirituals han d’adorar Déu de la manera que Ell vol. Aquestes persones reconeixen que hi ha «un sol esperit», és a dir, l’esperit sant de Déu. I aquest esperit les motiva a adorar-lo com «un sol cos», és a dir, com un grup organitzat que manté «la unitat de l’esperit en el lligam de la pau» (Efesis 4:1-4, nota).

Idees equivocades sobre l’espiritualitat

Idea equivocada: L’espiritualitat és qualsevol manera de viure que t’ajudi a sentir-te satisfet o a ser la millor versió de tu mateix.

Veritat: La Bíblia diu que l’espiritualitat és viure d’acord amb els pensaments de Déu. Per tant, no és intentar ser una persona bona sense tenir en compte Déu. Així doncs, la persona espiritual se sent satisfeta quan reconeix Déu com el seu creador i viu en harmonia amb el Seu propòsit (Salm 100:3).

Idea equivocada: Una persona pot arribar a ser espiritual si es priva de gaudir de les coses que li agraden o si s’autolesiona.

Veritat: Autolesionar-se és una forma d’adoració que un mateix s’imposa i una «manera de pensar carnal» (Colossencs 2:18, 23). La Bíblia relaciona l’espiritualitat amb la felicitat, i no amb el dolor (Proverbis 10:22).

Idea equivocada: Qualsevol contacte amb el món dels esperits, ja sigui espiritisme o espiritualisme, fa que siguis més espiritual.

Veritat: Una forma d’espiritisme, o com a vegades se l’anomena espiritualisme, és la creença que els morts es poden comunicar amb els vius. Però, la Bíblia ensenya que els morts no tenen consciència de res en absolut (Eclesiastès 9:5). En realitat, aquesta comunicació és amb esperits que estan en contra de Déu. Això fa que Déu s’enfadi i impedeix que una persona pugui arribar a ser espiritual (Levític 20:6; Deuteronomi 18:11, 12)

Idea equivocada: Tota creació és espiritual per naturalesa.

Veritat: Tot el que Déu ha creat li dona honra (Salm 145:10; Romans 1:20). Però, només les criatures inteŀligents poden arribar a ser espirituals. En canvi, els animals actuen per instint i no poden establir una amistat amb Déu. Les seves necessitats físiques són les que principalment guien les seves accions (2 Pere 2:12). És per això que la Bíblia fa un contrast entre un tipus de pensament i comportament espiritual, i un d’animal (Jaume 3:15; Judes 19).

a Les paraules originals de la Bíblia que sovint es tradueixen com «esperit» signifiquen, bàsicament, «alè». Els diversos significats que tenen fan referència a alguna cosa invisible als ulls humans i indiquen força en moviment. La Bíblia descriu Déu com l’Esperit Suprem. Una persona espiritual tria fer el que agrada a Déu i es deixa guiar pel Seu esperit.

b A la Bíblia els termes «carnal» i «físic», quan fan referència als humans, es refereixen a les persones que basen les seves decisions principalment en les seves necessitats carnals o físiques, gairebé no tenint en compte les normes de Déu, o ignorant-les per complet.

c La Bíblia diu que Jehovà o Jahveh és el nom de Déu (Salm 83:18).