Adam i Eva van ser els primers humans en pecar. Quan van desobeir Déu al menjar de «l’arbre del coneixement del bé i del mal», van cometre el que molts anomenen el pecat original a (Gènesi 2:16, 17; 3:6; Romans 5:19). Adam i Eva no estaven autoritzats a menjar d’aquell arbre perquè representava l’autoritat, o dret, que té Déu de decidir el que està bé i el que està malament per als humans. Al menjar de l’arbre, Adam i Eva es van prendre la llibertat de decidir per ells mateixos el que està bé i el que està malament. En aquell moment, van rebutjar l’autoritat moral de Déu.

•  Quin efecte va tenir el «pecat original» en Adam i Eva?

•  Quin efecte té en nosaltres el «pecat original»?

•  Podem ser alliberats dels efectes del «pecat original»?

•  Idees equivocades sobre el «pecat original»

 Com que Adam i Eva van pecar, van envellir i finalment van morir. Van arruïnar la seva amistat amb Déu i van perdre la perspectiva de viure per sempre amb salut perfecta (Gènesi 3:19).

 Adam i Eva van transmetre la seva condició pecaminosa a tots els seus descendents. Això es pot comparar amb la manera en què els humans transmeten defectes genètics als seus fills (Romans 5:12). Per tant, tots els humans naixem «en pecat» b, és a dir, naixem imperfectes i amb la tendència a cometre errors (Salm 51:5; Efesis 2:3).

 A causa del pecat heretat, o la imperfecció, ens posem malalts, envellim i morim (Romans 6:23). També patim les conseqüències dels nostres propis errors i dels errors dels altres (Eclesiastès 8:9; Jaume 3:2).

 Sí. La Bíblia explica que Jesús va morir «com a sacrifici de reconciliació pels nostres pecats» (1 Joan 4:10). El sacrifici de Jesús ens allibera dels efectes del pecat heretat i ens permet recuperar el que Adam i Eva van perdre: la perspectiva de viure eternament amb salut perfecta (Joan 3:16). c

 Idea equivocada: El pecat original impedeix que tinguem una relació estreta amb Déu.

 Veritat: Déu no ens culpa a nosaltres pel que van fer Adam i Eva. Ell entén que som imperfectes i no espera de nosaltres més del que sap que és raonable (Salm 103:14). Tot i que hem heretat el pecat, tenim l’oportunitat i el privilegi de tenir una amistat estreta amb Déu (Proverbis 3:32).

 Idea equivocada: El bateig allibera les persones del pecat original, i per aquesta raó els nadons han de ser batejats.

 Veritat: Encara que el bateig és un pas fonamental per aconseguir la salvació, només la fe en el sacrifici de Jesús pot fer que una persona estigui neta de tots els pecats (1 Pere 3:21; 1 Joan 1:7). Com que es necessita coneixement per tenir verdadera fe, no és possible que un nadó tingui fe. Per tant, la Bíblia no promou el bateig d’infants. Els primers cristians tenien molt clara aquesta idea, ja que ells no batejaven nadons, sinó creients, és a dir, «tant homes com dones» que tinguessin fe en la Paraula de Déu (Fets 2:41; 8:12).

 Idea equivocada: Déu va maleir les dones perquè Eva va ser la primera en menjar del fruit prohibit.

 Veritat: En lloc de maleir les dones, Déu va maleir «la primera serp, l’anomenat Diable i Satanàs», qui va incitar Eva a pecar (Apocalipsi 12:9; Gènesi 3:14). A més, Déu va considerar que era Adam, i no la seva dona, el principal responsable del pecat original (Romans 5:12).

 Per què va dir Déu que Adam dominaria la seva dona? (Gènesi 3:16.) Al dir això, Déu no estava mostrant que aprovés aquest comportament. Simplement estava mostrant quines serien les tristes conseqüències del pecat. De fet, Déu espera que el marit estimi i honri la seva esposa, i que mostri profund respecte a les dones en general (Efesis 5:25; 1 Pere 3:7).

 Idea equivocada: El pecat original va consistir en mantenir relacions sexuals.

 Veritat: El pecat original no va consistir en mantenir relacions sexuals per les següents raons:

•   Déu li va dir a Adam que no mengés de l’arbre del coneixement del bé i del mal mentre Adam estava sol, quan encara no tenia esposa (Gènesi 2:17, 18).

•   Déu va demanar a Adam i Eva que tinguessin fills al dir: «Sigueu fructífers i multipliqueu-vos» (Gènesi 1:28). Hagués estat molt cruel de la seva part castigar aquella primera parella per haver fet el que els havia ordenat.

•   Adam i Eva van pecar per separat: primer Eva i després, el seu marit (Gènesi 3:6).

•   La Bíblia aprova les relacions sexuals entre marit i esposa (Proverbis 5:18, 19; 1 Corintis 7:3).