Els Deu Manaments són lleis que Déu va donar a l’antiga nació d’Israel. Aquestes lleis també es coneixen com «les Deu Paraules». Aquesta expressió és una traducció literal de l’expressió hebrea asséret had-devarim, que apareix tres vegades al Pentateuc (la Torà), els cinc primers llibres de la Bíblia (Èxode 34:28; Deuteronomi 4:13; 10:4). De l’expressió grega equivalent deka (deu) logos (paraules) va sorgir el terme Decàleg.

 Déu va escriure els Deu Manaments en dues taules de pedra i les va donar al seu profeta Moisès a la muntanya del Sinaí (Èxode 24:12-18). Els Deu Manaments es troben a Èxode 20:1-17 i a Deuteronomi 5:6-21.

•  Els Deu Manaments

•  Per què hi ha diferències en el contingut i la numeració dels Deu Manaments?

•  Quin era el propòsit dels Deu Manaments?

•  Han de seguir obeint els cristians els Deu Manaments?

•  Són útils avui dia els Deu Manaments?

•  Principis dels Deu Manaments que es reflecteixen en el Nou Testament.

1.   Adora només Jehovà Déu (Èxode 20:3).

2.   No practiquis la idolatria (Èxode 20:4-6).

3.   No facis servir el nom de Déu de manera indigna (Èxode 20:7).

4.   Respecta el dissabte (Èxode 20:8-11).

5.   Honra els teus pares (Èxode 20:12).

6.   No assassinis (Èxode 20:13).

7.   No cometis adulteri (Èxode 20:14).

8.   No robis (Èxode 20:15).

9.   No acusis falsament ningú (Èxode 20:16).

10.   No desitgis el que és d’un altre (Èxode 20:17).

 Com que la Bíblia no numera cada manament, hi ha diferents opinions sobre com s’han d’ordenar. L’ordre de la llista de dalt és com normalment es coneixen aquestes lleis. Però alguns ordenen els Deu Manaments de manera diferent. Aquestes diferències afecten el primer manament, el segon i l’últim. a

 Els Deu Manaments formaven part de la Llei mosaica. Aquesta Llei, que incloïa més de 600 manaments, constituïa el pacte que Déu va fer amb l’antiga nació d’Israel (Èxode 34:27). Déu va prometre als israelites que els aniria bé si obeïen la Llei mosaica (Deuteronomi 28:1-14). Ara bé, l’objectiu de la Llei era preparar els israelites per l’arribada del Messies promès, o Crist (Gàlates 3:24).

 No. Déu va donar aquesta Llei, inclosos els Deu Manaments, específicament a l’antiga nació d’Israel (Deuteronomi 5:2, 3; Salm 147:19, 20). Els cristians no estan obligats a seguir la Llei mosaica. Fins i tot els cristians jueus van ser alliberats de la Llei (Romans 7:6). b La Llei mosaica va ser substituïda per «la llei del Crist». Aquesta llei inclou tot el que Jesús va manar als seus seguidors que fessin (Gàlates 6:2; Mateu 28:19, 20).

 Sí. Com que els Deu Manaments mostren com pensa Déu, ens pot beneficiar molt estudiar-los (2 Timoteu 3:16, 17). Els Deu Manaments es basen en principis fiables que mai deixaran d’estar al dia (Salm 111:7, 8). De fet, molts d’aquests principis són la base per a les ensenyances del que generalment es coneix com el Nou Testament. (Consulta l’apartat « Principis dels Deu Manaments que es reflecteixen en el Nou Testament».)

 Jesús va ensenyar que tota la Llei mosaica, inclosos els Deu Manaments, es basa en dos manaments fonamentals. Ell va dir: «“Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment”. Aquest és el primer manament i el més important. El segon és semblant a aquest i diu: “Estima els altres com a tu mateix”. Aquests dos manaments són el fonament de tota la Llei» (Mateu 22:34-40). Tot i que no s’espera que els cristians segueixin la Llei mosaica, sí que han d’estimar Déu i les altres persones (Joan 13:34; 1 Joan 4:20, 21).