Quan va acabar la Segona Guerra Mundial el 1945, gran part d’Alemanya estava en ruïnes. Les ciutats estaven destruïdes, les escoles estaven buides, els hospitals estaven inservibles i per tot arreu hi havia bombes sense explotar. A més, com que hi havia poc menjar disponible, els preus eren molt alts. Per exemple, al mercat negre, 500 grams de mantega costaven l’equivalent al sou de sis setmanes.

 Entre els afectats s’hi trobaven centenars de testimonis de Jehovà que havien estat anys tancats a presons i camps de concentració a causa de les seves creences. El 1945 van ser alliberats només amb la roba que duien a sobre. Altres testimonis havien perdut propietats i possessions. Alguns patien tanta gana que es desmaiaven als seus llocs de reunió.

 Els testimonis de Jehovà d’altres parts del món van actuar ràpidament per satisfer la necessitat urgent de roba i menjar. La seu mundial, que es troba als Estats Units, va demanar a la sucursal de Suïssa, a Berna, que ajudés els germans d’Alemanya. Nathan Knorr, un representant de la seu mundial, va anar a Europa per coordinar i accelerar les tasques d’auxili.

 Els testimonis de Suïssa van donar una gran quantitat de menjar, roba i diners. Aquestes donacions es van enviar en primer lloc a Berna, on es van organitzar i empaquetar abans d’enviar-se a Alemanya. Els testimonis d’altres països, com Suècia, el Canadà i els Estats Units, també van donar suport a aquestes tasques d’auxili. La seva generositat va beneficiar els testimonis tant d’Alemanya com d’altres països d’Europa i d’Àsia afectats per la guerra.

 En només uns mesos la sucursal de Suïssa va enviar cafè, llet, sucre, cereals, fruita dessecada, verdura i llaunes de carn i peix. També es van enviar diners en efectiu.

 A banda d’això, els testimonis de Suïssa van enviar cinc tones de roba, que incloïen abrics, roba de dona i vestits d’home. La Torre de Guaita en anglès del 15 de gener de 1946 va dir: «Els germans no han donat del que els sobra, sinó articles de la millor qualitat. Han fet un gran sacrifici per ajudar els seus germans alemanys».

 Els testimonis de Suïssa també van donar gairebé 1.000 parells de sabates, els quals es van revisar i reparar abans de ser enviats. Els germans de Wiesbaden, a Alemanya, que rebien les caixes, es van quedar impressionats per la qualitat i varietat. Un testimoni va escriure: «És molt difícil trobar una botiga a Alemanya amb una selecció tan variada».

 Els enviaments van continuar fins l’agost de 1948. En total, els testimonis de Suïssa van enviar als seus germans d’Alemanya 444 caixes d’ajuda que pesaven 25 tones. Tal com s’ha dit, els testimonis de Suïssa no van ser els únics implicats en aquesta tasca, però sí que van ser un dels grups més petits que hi va participar. Suïssa només tenia 1.600 testimonis en aquell temps.

 Jesucrist va dir: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Joan 13:34, 35). L’amor va ser el que va motivar aquells testimonis a donar, no el que els sobrava, sinó el millor que tenien (2 Corintis 8:1-4). Una carta que es va rebre de Zuric explicava: «Uns quants germans que passen necessitat també han volgut ajudar i han donat diners i les seves cartilles de racionament».

 Els testimonis de Jehovà d’Alemanya es van poder recuperar ràpidament de la persecució i dels efectes de la guerra. Com ho van poder fer? Una raó va ser l’ajuda ben organitzada i generosa que van rebre dels seus companys de creença, els quals van demostrar un amor altruista.