Fa uns 3.500 anys, poc temps abans que la nació d’Israel entrés a la Terra Promesa, Déu va dir que protegiria els israelites de tota «epidèmia maligna» que havien conegut a Egipte (Deuteronomi 7:15, Bíblia catalana. Traducció interconfessional). Una manera de fer-ho va ser donant al seu poble instruccions detallades sobre la higiene i sobre com prevenir el contagi de malalties. Per exemple:

•   El codi de lleis de la nació incloïa banyar-se i rentar la roba (Levític 15:4-27).

•   Déu va donar les següents instruccions per quan els israelites fessin les seves necessitats: «I tindràs un lloc fora del campament per fer-hi les teves necessitats, i sortiràs allí a fora. Entre els teus estris tindràs un aixolet; i s’esdevindrà, quan t’hagis d’ajupir a fora, que amb ell faràs un clot, i et giraràs i cobriràs els teus excrements» (Deuteronomi 23:12, 13, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]).

•   Quan semblava que un israelita tenia una malaltia contagiosa, se’l posava en quarantena, és a dir, es mantenia allunyat de la resta de persones durant un temps. Un cop curat, abans de tornar havia de rentar la seva roba i banyar-se en aigua perquè se’l considerés «pur» (Levític 14:8, 9, TBS).

•   Si algú tocava un cadàver, s’havia de posar en quarantena (Levític 5:2, 3; Nombres 19:16).

 Les lleis d’Israel contenien conceptes mèdics i punts de vista sobre la sanitat que eren molt avançats al seu temps.

 A qualsevol altre lloc, encara es regien per normes d’higiene primitives. Per exemple:

•   Les escombraries es llençaven al carrer. L’acumulació d’aigua i menjar contaminat i altres tipus de residus feia que les condicions fossin poc higièniques, i això provocava el contagi de malalties i l’augment de la mortalitat infantil.

•   Els metges d’aquell temps no tenien gaire o cap coneixement sobre gèrmens i agents patògens. Els ‘remeis’ dels egipcis incloïen sang de llangardaix, excrement de pelicà, ratolins morts, orina i pa florit. També utilitzaven excrement humà i animal en els seus procediments mèdics.

•   Els antics egipcis agafaven malalties a causa de diferents paràsits que provenien de les aigües contaminades del riu Nil i dels seus canals de reg. Molts nadons a Egipte també morien de diarrea i d’altres malalties similars causades per aliments en mal estat.

 D’altra banda, els israelites es mantenien més sans que la gent d’altres nacions perquè seguien les normes que Déu havia establert.