PORTADA | COM FER FRONT A L’ANSIETAT
El perill, et provoca ansietat?
«Cada cop que sona la sirena, el cor em va a mil per hora i corro cap a un búnquer», diu l’Alona. «Però, fins i tot allà, em sento angoixada. Encara que és pitjor quan estic a fora, sense cap lloc on resguardar-me. Una vegada, mentre caminava pel carrer, vaig començar a plorar i no podia respirar. Van passar unes hores fins que em vaig calmar; llavors, la sirena va tornar a sonar.»
Ara bé, la guerra és només una de les moltes situacions que poden generar perill. Per exemple, assabentar-te que tu o algú qui estimes té una malaltia mortal pot ser una sotragada tan forta com l’impacte d’una bomba. D’altres se senten angoixats només de pensar en el futur i, preocupats, es pregunten: «Hauran de viure els nostres fills o els nostres néts en un món ple de guerra, delinqüència, contaminació, epidèmies i desastres provocats pel canvi climàtic?». Què podem fer per superar l’angoixa?
Conscient que passen coses dolentes, «el prudent veu el mal, i s’amaga» (Proverbis 27:12). Tal com ens esforcem per cuidar la salut física, també hem de protegir la salut mental i emocional. L’entreteniment violent i les terribles imatges que apareixen a les notícies poden incrementar la nostra ansietat i la dels nostres fills. Alguns podrien pensar que evitar veure aquestes imatges és tancar els ulls a la realitat. Ara bé, Déu no va crear la ment perquè l’omplíssim de maldat. Al contrari, l’hem d’omplir amb «tot allò que és veritat, [...] just, [...], pur, [...] estimable». Si ho fem, «el Déu de la pau» ens donarà pau mental i emocional (Filipencs 4:8, 9).
EL PODER DE L’ORACIÓ
La fe en Déu ens ajuda a lluitar contra l’ansietat. La Bíblia ens anima a orar en tot moment (1 Pere 4:7). Podem demanar a Déu que ens doni saviesa i coratge i que ens ajudi a veure com treure el millor de cada situació, confiant que «ens escolta en allò que demanem» (1 Joan 5:15).
La Bíblia explica que «el príncep d’aquest món» és Satanàs, i no pas Déu, i que «el món sencer està sota el poder del Maligne» (Joan 12:31; 1 Joan 5:19, MM). Per tant, Jesús no estava parlant en sentit figurat quan va ensenyar a orar: «Deslliura’ns del maligne» (Mateu 6:13). «Cada cop que sona la sirena, demano a Jehovà que m’ajudi a controlar els meus sentiments» diu l’Alona, i afegeix: «El meu marit també em truca i ora amb mi. L’oració ajuda de veritat.» Tal com diu la Bíblia: «Jahvè és a prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat» (Salm 145:18, MM).
UN FUTUR MILLOR
En el Sermó de la Muntanya, Jesús va ensenyar als seus seguidors a orar: «Vingui el teu regne» (Mateu 6:10). El Regne de Déu eliminarà l’ansietat de soca-rel. Mitjançant Jesús, el «Príncep de Pau», Déu farà «cessar les guerres fins a l’extrem de la terra» (Isaïes 9:6; Salm 46:9). Déu «judicarà entre molts pobles, [...] cap nació no alçarà l’espasa contra cap altra nació, i no aprendran més la guerra. [...] I ningú no els farà por» (Miquees 4:3, 4). Famílies felices «construiran cases i les habitaran, i plantaran vinyes, i menjaran el seu fruit» (Isaïes 65:21). A més, «cap habitant no dirà: Estic malalt» (Isaïes 33:24).
Per molt que anem amb compte, no sempre ens és possible evitar «el contratemps», és a dir, ser al lloc equivocat en el moment equivocat (Eclesiastès 9:11). Tal com ha passat al llarg dels segles, la guerra, la violència i les malalties continuen matant gent bona. Quina esperança hi ha per a aquestes víctimes innocents?
Milions d’elles tornaran a viure, tot i que només Déu en sap el número exacte. De moment, però, és com si estiguessin dormint en la memòria de Déu fins que arribi el dia en què «tots els qui són en els sepulcres [...] sortiran» (Joan 5:28, 29). La Bíblia ens anima que tinguem l’esperança de la resurrecció com a «àncora de l’ànima, segura i ferma» (Hebreus 6:19). I Déu «n’ha donat prova a tots ressuscitant-lo [a Jesús] d’entre els morts» (Fets [Actes] 17:31).
Fins i tot els qui serveixen Déu passaran per moments d’ansietat. El Paul, la Janet i l’Alona estan tenint èxit en la seva lluita contra l’ansietat perquè prenen mesures pràctiques, s’apropen a Déu a través de l’oració i enforteixen la seva fe en l’esperança que la Bíblia dóna per al futur. Tal com ells han fet, confia en el Déu de l’esperança perquè t’«ompli de tot goig i de tota pau» (Romans 15:13).