El Paul, que és casat i té dos fills, explica: «Després que una inflació galopant colpegés el país, el menjar es va encarir i va començar a escassejar». I afegeix: «Passàvem hores fent cua i, quan per fi arribava el nostre torn, el menjar sovint s’havia acabat. La fam va fer que les persones s’aprimessin moltíssim i alguns caiguessin desmaiats. Els preus dels productes bàsics es van disparar desorbitadament. La moneda local va acabar perdent el seu valor. Em vaig quedar sense compte bancari, assegurança i pensió».

El Paul es va adonar que se les haurien d’enginyar per sobreviure (Proverbis 3:21). Ell diu: «Tot i que era electricista, acceptava qualsevol feina que sorgís, encara que em paguessin poc». També explica: «Alguns em pagaven amb menjar o coses per a la llar. Si em donaven quatre barres de sabó, me’n quedava dues i venia les altres dues. Amb el temps, vaig obtenir quaranta pollets que vaig vendre quan van créixer; llavors en vaig comprar tres-cents més. Després, vaig canviar cinquanta pollastres per dos sacs de farina de 50 kg. Gràcies a aquests sacs, vaig poder alimentar la meva família i d’altres durant molt de temps».

El Paul també sabia que el millor que un pot fer és confiar en Déu. Quan seguim els Seus consells, ens ajuda. Jesús va dir sobre les necessitats bàsiques de la vida: «Ni estigueu inquiets. Perquè [...] el vostre Pare sap que teniu necessitat d’aquestes coses» (Lluc 12:29-31).

Satanàs, el gran enemic de Déu, ha fet que moltes persones centrin la seva vida en coses materials. La gent es preocupa massa per les seves necessitats, siguin reals o imaginàries, i s’esforça per comprar coses que en realitat no necessita. Molts s’endeuten i aprenen a base de cops que qui demana en préstec «és servent del creditor» (Proverbis 22:7).

 Algunes decisions porten males conseqüències. «Molts veïns van deixar la família i els amics per anar a buscar “un futur millor” a l’estranger», diu el Paul. «Altres van marxar sense papers i no van poder trobar feina. Sovint s’havien d’amagar de la policia i dormien al carrer. No van donar a Déu l’oportunitat que els ajudés. Però nosaltres vam decidir fer front als problemes econòmics junts com a família, confiant que Déu no ens abandonaria.»

El Paul continua explicant: «Jesús va dir: “No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”. La meva petició era molt simple, per tal de sobreviure, orava a Déu: “Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia”. I així va ser, tal com Jesús havia promès, Déu sempre ens va ajudar, tot i que no sempre vam tenir el que més ens agradava. En una ocasió, estava fent cua per comprar menjar sense saber què venien. Quan em va tocar el torn vaig veure que era iogurt —a mi no m’agrada—, però era menjar, o sigui que aquella nit vam sopar iogurt. Estic molt agraït a Déu que, durant tota aquella època, ni jo ni els meus vam anar al llit amb la panxa buida». *

«Actualment, la nostra situació econòmica ha millorat. Les experiències que hem viscut ens han ensenyat que el millor antídot contra l’ansietat és confiar en Déu. Si fem la seva voluntat, Jehovà * sempre ens ajudarà. Hem comprovat la realitat del Salm 34:8: “Tasteu, i vegeu que Jahveh és bo: feliç l’home que es refugia en ell”. Ja no ens fa por la idea de tornar a afrontar dificultats econòmiques.

»Ara veiem clarament que per sobreviure no es necessita tenir diners o una feina, sinó menjar. Tenim moltes ganes que es compleixin promeses de Déu com aquesta: “Hi haurà abundància de gra a la terra”. Però, mentrestant, “tenint, doncs, menjar i abric, estarem satisfets amb això”. Les següents paraules de la Bíblia ens animen molt: “Que la vostra actitud sigui lliure de l’amor als diners, contents amb el que teniu, perquè ell ha dit: De cap manera no et deixaré, ni de cap manera no t’abandonaré. De manera que diem amb confiança: El Senyor és el qui m’ajuda, i no tindré por”.» *

L’experiència del Paul i la seva família mostra que cal tenir molta fe per caminar amb Déu (Gènesi 6:9). Sigui que ara estiguem lluitant contra dificultats econòmiques o ho haguem de fer en el futur, l’exemple de fe i seny del Paul ens ensenya lliçons importants.

Però, què podem fer si patim ansietat per problemes familiars?