Fa uns tres mil anys, un poeta es va sentir impulsat a dir: «M’has fet tan formidablement» (Salm 139:14). Quan analitzem com d’una petita cèl·lula es desenvolupa un nadó, no és cert que ens quedem impressionats? A l’observar el disseny dels éssers vius, moltes persones atribueixen el mèrit a un Creador (Llegeix Salm 139:13-17; Hebreus 3:4).

Aquell qui va crear l’univers i la Terra perquè hi visquéssim, també ha creat la vida (Salm 36:9). S’ha comunicat amb els humans i ens ha parlat d’ell mateix (Llegeix Isaïes 45:18).

És veritat que, en molts aspectes, el nostre cos s’assembla al dels animals. Això és perquè tant els humans com els animals van ser dissenyats pel Creador per viure a la Terra. Ell va fer el primer humà de terra i no d’un animal. (Llegeix Gènesi 1:24; 2:7).

Hi ha dues grans diferències entre els humans i els animals. La primera és que els humans tenen la capacitat de conèixer, d’estimar i de respectar el seu Creador. La segona és que, a diferència dels animals, els humans van ser dissenyats per viure per sempre. Però la realitat és que ara morim perquè el primer home es va independitzar de Déu (Llegeix Gènesi 1:27; 2:15-17).