El propòsit original de Déu al crear els éssers humans era que visquessin per sempre a la Terra sense haver de patir per culpa de les malalties i la mort. Ara bé, el primer home, Adam, va desobeir el Creador i va perdre la perspectiva de viure per sempre. I com que nosaltres som els seus descendents, hem heretat la mort (Romans 5:8, 12; 6:23). El Déu verdader, Jehovà, va enviar a la Terra el seu Fill, Jesús, perquè morís i restablís el que Adam havia perdut. (Llegeix Joan 3:16.)

La mort de Jesús fa possible que se’ns perdonin els pecats i que puguem viure per sempre. La Bíblia ens mostra com serà la vida a la Terra quan ja no patim a causa de la vellesa, les malalties i la mort. (Llegeix Isaïes 25:8; 33:24; Apocalipsi [Revelació] 21:4, 5.)

La nit abans de morir, Jesús va dir als seus seguidors que recordessin la seva mort amb una cerimònia senzilla. Cada any, la commemoració de la mort de Jesús ens dóna l’oportunitat de meditar sobre el gran amor que tant ell com Jehovà senten per la humanitat. (Llegeix Lluc 22:19, 20; 1 Joan 4:9, 10.)