MOLTES tradicions religioses se centren en aspectes físics de l’oració, com ara la postura, les paraules i els ritus. Amb tot, la Bíblia ens ajuda a deixar a un costat aquests temes i a centrar-nos en aspectes més importants que donen resposta a la pregunta «com hem d’orar?».

La Bíblia parla de servents fidels de Déu que pregaven en diferents llocs i postures. Van fer oració en silenci o en veu alta, segons les circumstàncies. Van orar mirant al cel o agenollant-se. En comptes de fer servir imatges, rosaris o devocionaris, simplement van fer oració des del cor amb les seves paraules. Què va fer que Déu escoltés les seves oracions?

Tal com hem dit a l’article anterior, aquests servents van dirigir les seves oracions només a un Déu, Jehovà. Però encara hi ha un altre factor important. 1 Joan 5:14 diu: «Aquesta és la confiança que tenim en ell: que sigui el que sigui el que li demanem d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta». Per tant, les nostres oracions han d’estar d’acord amb la manera de pensar i actuar de Déu. Què implica això?

Si volem fer oració d’acord amb la voluntat de Déu, hem de saber quina és la seva voluntat. De manera que, estudiar la Bíblia és un ingredient essencial de l’oració. Vol dir això que Déu no ens voldrà escoltar a menys que siguem erudits bíblics? No, però sí que vol dir que Déu espera que intentem esbrinar quina és la seva voluntat, que ens esforcem per entendre-la i que actuem en conseqüència (Mateu 7:21-23). Cal que les nostres oracions estiguin en sintonia amb el que aprenem.

A mesura que sabem més coses sobre Jehovà i la seva voluntat, creix la nostra fe, la qual és un altre factor important pel que fa a l’oració. Jesús va dir: «Si teniu fe, rebreu tot el que demaneu en oració» (Mateu 21:22). La fe no té res a veure amb la credulitat. Al contrari, significa creure en una cosa encara que no la veiem perquè tenim raons de pes per creure-hi (Hebreus 11:1). A la Bíblia trobem moltes proves que demostren que, encara que no podem veure Jehovà, ell és real, digne de confiança i que desitja respondre les oracions d’aquells que tenen fe en ell. A més, sempre li podem demanar més fe, i a Jehovà li encanta donar-nos el que necessitem (Lluc 17:5; Jaume 1:17).

Hi ha un altre factor essencial que hem de tenir en compte a l’hora de fer oració. Jesús va dir: «Ningú pot arribar al Pare si no és per mi» (Joan 14:6). Per tant, Jesús és el mitjà per acostar-nos al nostre Pare perfecte i sant, Jehovà. És per això que Jesús va dir als seus seguidors que oressin en el seu nom (Joan 14:13; 15:16). Això no significa que hem de fer oració a Jesús sinó que hem d’orar en el nom de Jesús, ja que és només gràcies a ell que ens podem acostar al nostre Pare.

En una ocasió, els seguidors més íntims de Jesús li van demanar: «Senyor, ensenya’ns a orar» (Lluc 11:1). Pel que sembla, no li estaven demanant per les coses bàsiques que acabem d’analitzar. En realitat, volien saber quin contingut havien de tenir les oracions. En altres paraules, li estaven demanant: «Sobre què hauríem d’orar?».