1, 2. (a) Per què estimava Jesús a Marta? (b) Com sabem que Marta no era una dona perfecta?

QUÈ et ve al cap quan penses en Marta, la germana de Llàtzer? La Bíblia mostra que va ser molt bona amiga de Jesús i és l’única dona de qui es diu per nom que Jesús la va estimar. Ara bé, Jesús també va respectar i estimar altres dones fidels com la seva mare i la germana de Marta, que es deia Maria (Jn. 11:5; 19:25-27). I per què la Bíblia diu que Jesús va estimar Marta?

² Jesús no només estimava Marta perquè era molt hospitalària i treballadora, sinó especialment perquè era espiritual. Ella creia en les ensenyances de Jesús i tenia fe absoluta que ell era el Messies (Jn. 11:21-27). Però no era perfecta. Per exemple, en una ocasió en què Jesús estava convidat a casa seva, Marta es va enfadar amb la seva germana i va demanar a Jesús que li cridés l’atenció. «Senyor», va dir ella, «no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digues-li, doncs, que m’ajudi» (llegeix Lluc 10:38-42). Què podem aprendre d’aquest relat?

3, 4. En quin sentit va triar Maria «la bona part», i quina lliçó va aprendre Marta? (Mira la imatge del principi.)

³ En agraïment per la seva hospitalitat, Jesús va voler oferir a Marta i Maria un regal; va voler compartir amb elles algunes veritats profundes. Sabem que Maria va aprofitar l’oportunitat d’aprendre directament del Gran Mestre, ja que la Bíblia diu que «estava asseguda als peus del Senyor i escoltava la seva paraula». Marta hauria pogut fer el mateix, i segur que Jesús l’hauria encomiat si hagués deixat el que estava fent i s’hagués posat a escoltar-lo.

⁴ Però Marta estava molt ocupada preparant un menjar especial i fent altres feines perquè Jesús se sentís còmode. De fet, fer tanta feina la va estressar innecessàriament, i es va començar a enfadar amb la seva germana. Jesús, que estava a l’aguait, es va adonar que Marta intentava fer moltes coses i li va dir afectuosament: «Marta, Marta, t’afanyes i et neguiteges per moltes coses». I li va suggerir que potser un sol plat, un menjar senzill, era suficient. Després, Jesús va deixar clar que Maria havia actuat bé. Va dir: «Maria ha escollit la bona part, que no li serà presa». Segurament Maria no va trigar a oblidar el que havia menjat aquell dia, però el que mai oblidaria és l’encomi i l’aliment espiritual que va rebre per haver escoltat Jesús amb tota la seva atenció. Més de seixanta anys després, l’apòstol Joan va escriure: «Jesús estimava Marta, i la seva germana» (Jn. 11:5). Aquestes paraules ens mostren clarament que Marta es va prendre seriosament el consell de Jesús i es va esforçar per ser fidel a Jehovà la resta de la seva vida.

5. En què s’assembla la vida d’avui dia amb la vida dels temps bíblics, i què ens hauríem de preguntar?

⁵ En comparació amb els temps bíblics, actualment hi ha més coses que ens poden distreure. Ara fa uns seixanta anys, es va dir el següent a un grup d’estudiants dels Estats Units: «En tota la història, la humanitat mai havia presumit de tenir els millors mitjans de comunicació, impressores de gran velocitat, revistes amb abundants il·lustracions a tot color, ràdio, pel·lícules o televisió. [...] Cada dia ens bombardegen amb distraccions noves [...]. Fins fa poc temps, pensàvem que vivíem a “l’Era de la Il·lustració”, però cada vegada s’està convertint més en “l’Era de la Distracció”». Parlant d’aquest tema, La Torre de Guaita de l’1 d’abril de 1959 (en espanyol) va dir: «Les distraccions segurament aniran a més a mesura que aquest món s’acosti a la seva destrucció». Per això, és bo que ens preguntem: «Què puc fer per evitar les distraccions innecessàries i imitar l’exemple de Maria donant prioritat a les coses espirituals?».

6. Com ha fet el poble de Déu un bon ús de la tecnologia?

⁶ El poble de Jehovà sempre ha fet un bon ús de la tecnologia per predicar les bones notícies. Per exemple, pensa en el «Fotodrama de la creació», una projecció de diapositives a color i pel·lícules en moviment i amb so. Abans i durant la Primera Guerra Mundial, el fotodrama va consolar i animar milions de persones de diferents països, ja que, en la conclusió, es mostrava què farà Jesucrist durant el Regnat Mil·lenari. Anys després, es va utilitzar la ràdio per fer  arribar les bones notícies a milions de persones per tot el món. I en l’actualitat fem servir la informàtica i internet per predicar per tot arreu i arribar a tots els racons de la Terra, fins i tot a les illes més remotes.

7. (a) Per què és perillós utilitzar excessivament els recursos del món? (b) Amb què hauríem d’anar amb compte? (Consulta la nota.)

⁷ La Bíblia ens adverteix del perill d’utilitzar excessivament el que ens ofereix aquest món (llegeix 1 Corintis 7:29-31). Un germà podria perdre fàcilment el temps amb coses que no són dolentes en si mateixes, com ara alguna afició, la lectura, la televisió, fer turisme, mirar botigues, o intentar tenir l’últim crit en tecnologia o coses que realment no necessitem. A més, estar connectat a les xarxes socials, mirar els missatges de text o els correus electrònics en cadena, o estar constantment pendent de les darreres notícies o dels resultats esportius es podria convertir en una obsessió que ens fes perdre el nostre valuós temps (Ecl. 3:1, 6). * Dedicar massa temps a coses que no són necessàries et podria distreure del més important: servir Jehovà (llegeix Efesis 5:15-17).

8. Per què és tan important el consell de no estimar les coses del món?

⁸ Satanàs ha dissenyat aquest món perquè ens atregui i ens distregui. Això ja passava al primer segle, i avui dia encara més (2 Tim. 4:10). Per això, hem de fer cas del següent consell: «No estimeu [...] les coses que hi ha en el món». Si constantment ens examinem per veure quina actitud tenim cap a les coses del món i fem els canvis que siguin necessaris, evitarem les distraccions i podrem fer que l’amor que sentim pel nostre Pare creixi. Així serà més fàcil fer la voluntat de Jehovà i tenir la seva aprovació (1 Jn. 2:15-17).

9. Quin consell va donar Jesús als seus deixebles, i com el va aplicar ell mateix?

⁹ Jesús va donar als seus deixebles el mateix consell que va donar a Marta: no deixar-se distreure. Com? Els va animar a tenir l’ull «bo», és a dir, a centrar-se en el servei de Jehovà sense distracció (llegeix Mateu 6:22, 33). De fet, ell mateix en va donar l’exemple, ja que no va tenir moltes coses materials;  ni tan sols una casa o terres (Lc. 9:58; 19:33-35).

10. Quin bon exemple ens va donar Jesús al principi del seu ministeri?

¹⁰ Tot i que durant el ministeri de Jesús van passar moltes coses que el podien haver distret fàcilment, ell mai va perdre de vista el seu objectiu. Per exemple, just al principi de la seva predicació, la gent de Cafarnaüm va veure que Jesús havia fet miracles i que els havia ensenyat moltes coses, i per això li van suplicar que no marxés. Però, què va fer ell? Tot i que sonava molt afalagador, els va dir: «Em cal anunciar l’evangeli del regne de Déu també a les altres ciutats, perquè per això he estat enviat» (Lc. 4:42-44). I la veritat és que Jesús va recórrer tot Palestina predicant i ensenyant. Tot i que era perfecte, tenia les mateixes necessitats que tots tenim i de vegades estava molt cansat perquè es gastava servint Jehovà (Lc. 8:23; Jn. 4:6).

11. Què li va dir Jesús a un home preocupat per un tema familiar, i quina advertència va donar?

¹¹ Temps després, mentre Jesús estava ensenyant als seus seguidors com fer front a l’oposició, un home el va interrompre i li va dir: «Mestre, digues a mon germà que parteixi l’herència amb mi». Però Jesús no es va voler distreure amb aquell assumpte i per això li va respondre: «Home, qui m’ha constituït jutge o repartidor sobre vosaltres?». Llavors va continuar ensenyant a aquelles persones i els va advertir que si desitjaven tenir més coses materials, es podrien distreure de servir Jehovà (Lc. 12:13-15).

12, 13. (a) Què va despertar la curiositat d’uns grecs poc abans de la mort de Jesús? (b) Com va evitar Jesús aquesta possible distracció?

¹² L’última setmana de la vida de Jesús va ser molt angoixant perquè tenia molta feina i sabia que li esperaven proves difícils i una mort molt cruel (Mt. 26:38; Jn. 12:27). Pensa, per exemple, en el que va passar el diumenge 9 de nissan de l’any 33 de la n. e. Tal com s’havia predit, Jesús va entrar a Jerusalem sobre un pollí i les multituds l’aclamaven dient: «Beneït el Rei que ve en Nom del Senyor!» (Lc. 19:38). Al dia següent va entrar al temple i, amb molt de valor, va fer fora els comerciants avariciosos que feien servir la casa del seu Pare per enganyar i robar la gent (Lc. 19:45, 46).

¹³ Entre aquelles multituds de Jerusalem hi havia alguns prosèlits grecs que havien quedat molt impressionats pel que havien vist. Tant és així que li van demanar a l’apòstol Felip que els concertés una reunió amb Jesús. Però el Fill de Déu no va permetre que res el distragués de les coses importants que encara havien de passar. Ni tampoc volia guanyar popularitat per tal d’evitar la mort a mans dels seus enemics. Així, doncs, després d’explicar a Andreu i Felip que aviat havia de morir, els va dir: «Qui estima la seva vida, la perdrà; i qui odia la seva vida en aquest món, la guardarà per a la vida eterna». En lloc de satisfer la curiositat d’aquells prosèlits, Jesús va recomanar que imitessin la seva vida de sacrifici i va assegurar: «Si algú em serveix, el Pare l’honrarà». Segur que Felip va transmetre aquest missatge animador a aquells grecs (Jn. 12:20-26).

14. Tot i que Jesús va posar en primer lloc la predicació, com sabem que va ser equilibrat?

¹⁴ Encara que Jesús no es va voler distreure del seu objectiu principal, que era predicar les bones notícies, no només pensava en la «feina». Per exemple, com a mínim va acceptar una invitació a un  casament i, fins i tot, hi va col·laborar transformant l’aigua en vi perquè fos una ocasió molt alegre (Jn. 2:2, 6-10). També va acceptar invitacions per sopar amb els seus amics íntims i amb persones que podien arribar a ser deixebles seus (Lc. 5:29; Jn. 12:2). Però especialment va dedicar temps a orar, meditar i descansar (Mt. 14:23; Mc. 1:35; 6:31, 32).

15. Què va aconsellar l’apòstol Pau, i quin bon exemple va donar ell?

¹⁵ L’apòstol Pau va comparar la vida cristiana a una llarga cursa i ens va animar a deixar de banda «tota càrrega» (llegeix Hebreus 12:1). De fet, ell mateix va actuar d’acord amb el que predicava i va renunciar a una prometedora trajectòria professional en el judaisme que li hauria proporcionat riqueses i fama. Per això, es va centrar en «les coses que són excel·lents» i va dedicar la seva vida a servir Jehovà predicant amunt i avall per Síria, Àsia Menor, Macedònia i Judea. I, al parlar de la seva esperança de viure al cel, va dir: «Oblidant les coses que resten al darrere, m’esforço vers les coses que són al davant. Continuo endavant cap a la meta per aconseguir el premi» (Fili. 1:10; 3:8, 13, 14). En efecte, Pau va aprofitar que era solter per servir «al Senyor sense distracció» (1 Cor. 7:32-35).

16, 17. Com podem imitar l’exemple de Pau, tant solters com casats? Posa’n un exemple.

¹⁶ Igual que va fer Pau, alguns germans decideixen no casar-se per poder servir més plenament Jehovà (Mt. 19:11, 12). De fet, els germans casats solen tenir més responsabilitats familiars. Però, tant si som solters com casats, tots podem deixar de banda «tota càrrega» que ens pugui distreure de servir Déu. Això pot implicar dedicar menys temps a certes activitats innecessàries i posar-nos metes que ens ajudin a ampliar el nostre servei.

¹⁷ Pensa, per exemple, en el cas d’en Mark i la Claire, de Gal·les. Ells van començar a servir com a pioners quan van acabar l’escola i, després de casar-se, ho van continuar sent. En Mark ens explica: «Vam poder simplificar més la nostra vida venent la nostra casa de tres dormitoris i renunciant al nostre treball a temps parcial per servir en la construcció internacional». Durant els darrers vint anys han estat viatjant per Àfrica construint Sales del Regne. Una vegada es van quedar només amb 15 dòlars (uns 13 euros) a la butxaca, però Jehovà sempre els va cuidar. «Dedicar cada dia a servir Jehovà ens ha donat una gran satisfacció», ens diu la Claire. «Hem fet molt bons amics pel camí i mai ens ha faltat res. Els petits sacrificis que hem fet no es poden comparar amb la felicitat que ens dóna servir Jehovà a temps complet». I molts germans que també serveixen a temps complet senten el mateix. *

18. Quines preguntes et podries fer?

¹⁸ Ara bé, què pots fer si t’adones que t’has deixat distreure per coses innecessàries i que ja no serveixes Jehovà amb el mateix entusiasme? Potser hauries de millorar el teu estudi personal i la teva lectura de la Bíblia. Però, com ho pots fer? Ho veurem al següent article.