GAIREBÉ tothom sap que Jesús va tenir dotze apòstols. Però el que potser molts no saben és que entre els seus deixebles també hi havia dones que tenien amistat amb ell. I una d’elles va ser Joana (Mt. 27:55; Lc. 8:3).

Quin paper va tenir aquesta dona en la predicació de Jesús, i què podem aprendre d’ella?

La Bíblia indica que Joana era «la dona de Cuses, administrador d’Herodes». Per això, és probable que el seu marit estigués al càrrec dels assumptes domèstics de la casa d’Herodes Antipas. Joana va ser una de les diverses dones a qui Jesús va curar i que viatjaven amb ell i els seus apòstols (Lc. 8:1-3).

Els rabins jueus ensenyaven que les dones no s’havien de relacionar amb els homes que no fossin familiars seus, i encara menys viatjar amb ells. De fet, els jueus no podien parlar amb les dones en públic. Però Jesús no va fer cas d’aquelles tradicions, i va permetre que Joana i altres dones creients l’acompanyessin.

Al relacionar-se amb Jesús i els apòstols, Joana s’arriscava que la critiquessin. A més, els qui anaven amb ell havien d’estar preparats per fer canvis en la seva vida. Però fixa’t què va dir Jesús: «La meva mare i els meus germans són aquests, els qui escolten la paraula de Déu i la practiquen» (Lc. 8:19-21; 18:28-30). No és animador saber que a Jesús li importen molt les persones que fan sacrificis per seguir-lo?

Joana i moltes altres dones van utilitzar «els seus béns» per servir Jesús i els dotze (Lc. 8:3). «Lluc no està dient als seus lectors que les dones fessin el menjar, rentessin els plats o arreglessin la roba», comenta un escriptor. «Potser ho feien [...], però això no és el que Lluc diu». Sembla que les dones utilitzaven els seus diners, els seus béns o les seves propietats perquè els seus companys tinguessin el necessari.

Com que ni Jesús ni els seus apòstols treballaven durant les gires de predicació, és possible que no tinguessin els diners necessaris per pagar el menjar i altres despeses d’un grup que devia rondar les vint persones. I tot i que segurament molts els mostraven hospitalitat, el fet que portessin una «caixa dels diners» ens fa pensar que segurament no sempre rebien ajuda d’altres (Jn. 12:6; 13:28, 29). Tenint això present, Joana i altres dones devien contribuir per cobrir les despeses.

 Hi ha qui al·lega que les dones jueves no haurien pogut contribuir perquè no tenien recursos propis. Però alguns textos de l’època indiquen que una dona jueva podia adquirir béns de diferents maneres: (1) d’una herència en cas que el seu pare hagués mort sense fills; (2) de propietats que hagués rebut; (3) de diners que s’haguessin estipulat en un contracte matrimonial en cas de divorci; (4) de la manutenció que rebés en cas que s’hagués quedat vídua; i (5) d’ingressos personals.

Sens dubte, els seguidors de Jesús donaven el que podien. I pot ser que en aquell grup també hi hagués dones adinerades. Alguns pensen que Joana devia ser rica, ja que era o havia estat esposa de l’administrador d’Herodes. I devia ser algú en la seva posició qui podia haver regalat a Jesús aquell vestit sense costures tan car (Jn. 19:23, 24). De fet, una escriptora comenta que una vestidura com aquella «no la podien haver proporcionat dones de pescadors».

Tot i que la Bíblia no diu específicament que Joana fes donacions econòmiques, sí que sabem que va fer tot el que va poder. Què n’aprenem? Que cadascú sap què pot o no pot donar per ajudar en l’obra de predicar. I que el que de debò li importa a Jehovà és que donem el que puguem amb alegria (Mt. 6:33; Mc. 14:8; 2 Cor. 9:7).

Sembla que Joana va ser present a l’execució de Jesús, juntament amb altres dones, «les quals també l’havien seguit i el servien quan ell era a Galilea, i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem» (Mc. 15:41). També, quan van despenjar el cos de Jesús del pal de turment, hi havia «les dones que havien vingut amb ell des de Galilea, i van veure el sepulcre, i com hi van posar el seu cos. I en tornar, van preparar espècies aromàtiques i ungüents». Aquelles dones, a qui Lluc identifica com «Maria Magdalena, i Joana, i Maria [la mare] de Jaume», van tornar després del sàbat i van veure uns àngels que els van dir que Jesús havia ressuscitat (Lc. 23:55-24:10).

És possible que Joana fos una dels deixebles que, igual que la mare i els germans de Jesús, van estar presents a la Pentecosta de l’any 33 de la n. e. a Jerusalem (Fe. 1:12-14). I gràcies a la seva relació amb la cort, pot ser que fos ella qui proporcionés a Lluc informació detallada sobre Herodes Antipas, especialment perquè ell és l’únic escriptor dels Evangelis que la menciona per nom (Lc. 8:3; 9:7-9; 23:8-12; 24:10).

La història de Joana ens ensenya lliçons molt valuoses. Aquesta germana va servir Jesús tan bé com va saber, i segurament va estar molt contenta si els seus diners van servir perquè el seu Mestre, els dotze i altres deixebles poguessin viatjar i predicar. Joana va col·laborar amb Jesús i li va ser fidel quan ell i els seus seguidors van passar per proves. Per això, les cristianes faran bé d’imitar la seva bona disposició.