1. Què va passar l’any 66 de la n. e.? (Mira la imatge del principi.)

IMAGINA’T que és l’any 66 de la n. e. i tu ets un cristià de Jerusalem, on últimament han passat moltes coses inquietants. Primer, el procurador romà Florus s’ha emportat disset talents del tresor del temple. Com a conseqüència, els jueus s’han revoltat, han derrotat l’exèrcit romà a Jerusalem i s’han proclamat independents. Però Roma ha reaccionat en un tancar i obrir d’ulls. En només tres mesos, ha aparegut el governador romà de Síria, Cesti Gal, amb trenta mil soldats i ha rodejat Jerusalem. De seguida, els soldats han entrat a la perifèria de la ciutat, i els jueus rebels s’han amagat a la fortalesa del temple. Ara, els soldats romans han començat a enderrocar el mur exterior del temple. El pànic es respira a l’ambient. Què et passa pel cap en veure aquest panorama?

2. Què havien de fer els cristians quan veiessin els soldats romans rodejant Jerusalem, i per què ho van poder fer?

² En aquests moments, recordes les paraules de Jesús enregistrades per Lluc: «Quan vegeu Jerusalem encerclada per  exèrcits, sapigueu que llavors s’atansa la seva desolació» (Lc. 21:20). I amb aquesta advertència, Jesús també va donar instruccions concretes: «Els qui siguin a Judea que fugin a les muntanyes, i els qui siguin a l’interior de la ciutat, que en surtin, i els qui siguin als camps, que no hi entrin» (Lc. 21:21). Ara bé, et preguntes com pots sortir de Jerusalem si està rodejada de soldats. De cop i volta, però, passa una cosa que et deixa desconcertat: l’exèrcit romà es comença a retirar. S’està complint la profecia que deia que els dies d’aquest atac serien «escurçats» (Mt. 24:22). Ara sí que pots obeir les instruccions de Jesús! Per això, fuges immediatament a les muntanyes travessant el riu Jordà amb els altres cristians fidels de la ciutat i dels voltants. * Al cap de quatre anys, el 70 de la n. e., un altre exèrcit romà torna a Jerusalem i la destrueix. Però tu t’has salvat perquè has obeït les instruccions de Jesús.

3. (a) Quina situació viurem els cristians ben aviat? (b) Què veurem en aquest article?

³ Molt aviat, tots viurem una situació semblant. De fet, les paraules de Jesús no només eren una advertència per als cristians del primer segle. En realitat, va utilitzar aquells esdeveniments per explicar el que passarà quan, de sobte, esclati la «gran tribulació» (Mt. 24:3, 21, 29). Però hi ha bones notícies: «una gran multitud» sobreviurà a aquesta catàstrofe mundial (llegeix Apocalipsi 7:9, 13, 14). Què ens explica la Bíblia sobre aquests esdeveniments? Bé, conèixer la resposta és molt important, ja que d’això depèn la nostra salvació. Així doncs, analitzem en detall què tenen a veure amb nosaltres tots aquests successos futurs.

4. Com començarà la gran tribulació?

⁴ Com començarà la gran tribulació? Amb la destrucció de totes les religions falses. A la Bíblia es fa servir l’expressió «Babilònia la gran, la mare de les prostitutes» per referir-se a la religió falsa (Ap. 17:5-7). Per què es diu que és una prostituta? Perquè el clergat ha sigut infidel a Déu i, en comptes de ser lleial a Jesús i donar suport al seu Regne, ha fet costat als governants humans i ha deixat de banda els principis bíblics per tal d’aconseguir més influència en la política. No s’assemblen gens als ungits, de qui la Bíblia diu que són nets, «com una verge pura» (2 Cor. 11:2; Jm. 1:27; Ap. 14:4). Però, qui destruirà Babilònia, la gran? Les Escriptures diuen que Jehovà posarà «el [seu] propòsit» en el cor de les «deu banyes» de la «bèstia escarlata». Les «deu banyes» representen els poders polítics actuals que donen suport a la «bèstia escarlata», és a dir, a l’Organització de les Nacions Unides (llegeix Apocalipsi 17:3, 16-18).

5, 6. Per què arribem a la conclusió que quan es destrueixi «Babilònia la gran» no moriran tots els membres de la religió falsa?

⁵ Vol dir això que quan es destrueixi «Babilònia la gran» també moriran tots els membres de la religió falsa? Sembla que no. Per inspiració, Zacaries va descriure el que passaria durant aquell temps, i va dir que alguns que abans havien format part de la religió falsa assegurarien: «Jo no sóc profeta; sóc un home de la terra, perquè un home em va comprar des de la meva joventut. I li diran: Què són aquestes ferides en les teves  mans? I ell respondrà: Són les ferides amb què em van ferir a casa dels meus amics» (Zac. 13:4-6). Per tant, sembla que fins i tot alguns líders religiosos diran que no havien tingut res a veure amb la religió i que mai n’havien format part.

⁶ Què passarà amb el poble de Déu en aquell moment? Jesús va dir: «Si no fossin escurçats aquells dies, cap carn no seria salvada, però a causa dels elegits, aquells dies seran escurçats» (Mt. 24:22). Tal com hem vist, l’any 66 de la n. e. es va escurçar la tribulació a Jerusalem, i allò va permetre que els «elegits», és a dir, els cristians ungits, fugissin de la ciutat i dels seus voltants. D’igual manera, la part inicial de la gran tribulació també serà escurçada «a causa dels elegits». Jehovà no deixarà que les «deu banyes» acabin amb el Seu poble. En realitat, després de l’atac inicial hi haurà un breu període de calma.

7, 8. (a) Quina oportunitat es presentarà després de la destrucció de la religió falsa? (b) Quina diferència hi haurà entre el poble de Jehovà i la resta de la gent?

⁷ Què passarà després de la destrucció de les religions falses? Aquest serà el moment de demostrar el que realment tenim al cor. La majoria de les persones buscaran protecció en les organitzacions humanes, que es comparen a «les roques de les muntanyes» (Ap. 6:15-17). Però nosaltres buscarem refugi en Jehovà. Pensa en el que va passar a Jerusalem. Quan la tribulació del primer segle es va veure interrompuda amb la retirada dels exèrcits romans, els jueus no es van convertir tot d’una al cristianisme. Era el moment perquè els qui ja eren cristians obeïssin les instruccions de Jesús i sortissin de la ciutat sense pensar-s’ho dues vegades. Doncs bé, tampoc hem d’esperar que, en aquest parèntesi que hi haurà durant la gran tribulació, molta gent es converteixi de cop i volta al cristianisme verdader. En comptes d’això, els qui ja són adoradors de Jehovà tindran l’oportunitat de demostrar que l’estimen i que donen suport als ungits (Mt. 25:34-40).

⁸ Encara que no sabem ben bé tot el que passarà durant aquest període de prova, sí que podem esperar que la vida no sigui fàcil i que haguem de fer sacrificis. Al segle primer, els cristians van haver de deixar les seves cases i estar disposats a passar per moltes dificultats per poder sobreviure (Mc. 13:15-18). Per això seria bo que ens preguntéssim: «Estaré disposat a perdre les meves possessions materials? Faré tot el que calgui per ser fidel a Jehovà?». Para’t a pensar: passi el que passi en aquell temps serem els únics que adorarem Jehovà, igual que el profeta Daniel (Dan. 6:10, 11).

9, 10. (a) Quin missatge proclamarà el poble de Déu durant la gran tribulació? (b) Com reaccionaran els enemics del poble de Déu?

⁹ Durant la gran tribulació no serà el moment de predicar les bones notícies del Regne; el temps de predicar aquest missatge ja haurà passat. «La fi» haurà arribat! (Mt. 24:14.) Els servents de Déu anunciaran amb valentia un contundent missatge de judici. Probablement proclamaran que el món de Satanàs està a punt de desaparèixer per complet. Per això, la Bíblia diu que aquest missatge serà com una pedregada: «Caigué del cel sobre els homes una gran pedregada, com d’un talent. I els homes blasfemaren Déu pel flagell de la pedregada, perquè la plaga és tremendament gran» (Ap. 16:21).

 ¹⁰ Però res d’això no passarà desapercebut als nostres enemics. Sota inspiració, el profeta Ezequiel va explicar com actuarà una coalició de nacions anomenada Gog de Magog: «Així diu el Senyor Jahveh: I s’esdevindrà, en aquell dia, que pujaran paraules al teu cor, i concebràs un designi malvat, i diràs: Pujaré contra una terra de viles sense muralles, i vindré contra una gent tranquil·la, que habiten amb seguretat: tots ells habiten sense muralles, i no tenen ni forrellats ni portes. Per prendre un botí i agarrar la presa, per tornar la teva mà sobre les ruïnes ara habitades, i sobre un poble aplegat d’entre les nacions, que ha adquirit ramats i possessions, que habita en el melic de la terra» (Ez. 38:10-12). En sentit espiritual, els adoradors de Jehovà seran diferents de la resta de la humanitat, com si visquessin en «el melic de la terra». I les nacions no s’hi podran resistir; estaran desitjant atacar els ungits i tots aquells que els donin suport.

11. (a) Què hem de recordar sobre l’ordre dels esdeveniments que tindran lloc durant la gran tribulació? (b) Com reaccionarà la gent en veure els senyals al cel?

¹¹ Mentre analitzem el que passarà a continuació, hem de tenir en compte que la Paraula de Déu no indica exactament l’ordre dels esdeveniments, però sembla que alguns es podrien solapar. Quan Jesús va parlar de la conclusió de l’ordre de coses, va profetitzar: «Hi haurà senyals en el sol i en la lluna i en els estels; i sobre la terra hi haurà angoixa de les nacions amb perplexitat pel bramul del mar i de les onades. A la gent els mancarà l’alè a causa de la por i de l’expectació per les coses que sobrevenen a la terra habitada, perquè les forces dels cels seran sacsejades. I llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb poder i gran glòria» (Lc. 21:25-27; llegeix Marc 13:24-26). Significa aquesta profecia que també es veuran literalment senyals i fenòmens esgarrifosos al cel? Per saber-ho, haurem d’esperar. Sigui com sigui, quan els enemics de Déu vegin aquests senyals quedaran aterrits i seran presos pel pànic.

12, 13. (a) Què passarà quan Jesús vingui «amb poder i gran glòria»? (b) Com reaccionaran els servents de Jehovà?

¹² Què passarà quan Jesús vingui «amb poder i gran glòria»? Que recompensarà els qui siguin fidels i castigarà els qui no ho siguin (Mt. 24:46, 47, 50, 51; 25:19, 28-30). En el relat de Mateu sobre el senyal dels últims dies, Jesús va fer servir la il·lustració de les ovelles i les cabres per explicar amb més detall què passaria: «Quan el Fill de l’home vingui en la seva glòria, i tots els sants àngels amb ell, llavors s’asseurà sobre el tron de la seva glòria. I seran reunits davant d’ell tots els pobles. I els separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits. I posarà les ovelles a la seva dreta, i els cabrits a l’esquerra» (Mt. 25:31-33). I què els passarà a les ovelles i les cabres? Que seran jutjades. La paràbola acaba dient: «Aquests [les cabres] aniran al càstig etern, i els justos a la vida eterna» (Mt. 25:46).

¹³ Com reaccionaran les cabres quan s’adonin que els espera la destrucció eterna? La Bíblia diu que «faran grans manifestacions de dol» (Mt. 24:30, MM). Però, què faran els ungits i els seus companys fidels? Demostraran completa fe en Jehovà i en el seu Fill, i faran cas d’aquest manament: «Poseu-vos drets i alceu el cap, que s’acosta el vostre alliberament» (Lc. 21:28, Nou Testament, ed. Cristiandad). No ho dubtis!  Els servents de Jehovà mirarem cap al futur amb confiança, sabent que Ell ens alliberarà.

14, 15. A què es va referir Jesús al dir que «reunirà els seus elegits» després que comenci l’atac de Gog, i com passarà això?

¹⁴ Què passarà quan Gog de Magog llanci l’atac contra el poble de Déu? Fixa’t en com ho descriu la Bíblia: «[El Fill de l’home] enviarà els seus àngels i reunirà els seus elegits dels quatre vents, d’un extrem de la terra fins a l’extrem del cel» (Mc. 13:27; Mt. 24:31). Quan el relat diu que Jesús enviarà els seus àngels per reunir els elegits, no s’està referint ni al moment en què s’escull inicialment cadascun dels ungits ni al segellament final dels ungits que queden a la Terra (Mt. 13:37, 38). Aquest segellament té lloc abans que comenci la gran tribulació (Ap. 7:1-4). Així, doncs, a què es va referir Jesús al dir que reunirà els elegits? Al moment en què els ungits que quedin a la Terra durant la gran tribulació rebin la seva recompensa celestial (1 Tes. 4:15-17; Ap. 14:1). Això succeirà en algun moment després que hagi començat l’atac de Gog de Magog (Ez. 38:11). Aleshores es compliran les següents paraules de Jesús: «Llavors els justos resplendiran com el sol en el regne del seu Pare» (Mt. 13:43). *

¹⁵ Però, vol dir això que els ungits seran «arrabassats», o «raptats»? Moltes persones de la cristiandat creuen en aquesta ensenyança, és a dir, que els cristians seran enduts al cel amb un cos de carn i ossos. I per això també pensen  que Jesús vindrà de manera visible per governar la Terra. Però la Bíblia mostra que la tornada de Jesús serà invisible, ja que diu que «el senyal del Fill de l’home» apareixerà en el cel i que Jesús vindrà «sobre els núvols del cel» (Mt. 24:30). D’altra banda, la Bíblia diu que «la carn i la sang no poden heretar el regne de Déu». Per tant, per ser alçats al cel, els ungits primer han de ser «transformats; en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al darrer toc de trompeta» (llegeix 1 Corintis 15:50-53). * Encara que nosaltres aquí no fem servir l’expressió «rapte» perquè està relacionada amb una ensenyança falsa, sabem que els ungits fidels que quedin a la Terra seran reunits al cel de manera instantània.

16, 17. Què passarà abans que se celebrin les noces de l’Anyell al cel?

¹⁶ Quan tots els ungits siguin al cel, ja es podran començar a fer els últims preparatius per a les noces de l’Anyell (Ap. 19:9). Però abans que se celebrin, encara ha de passar una altra cosa. Recorda que poc abans que els ungits que quedin a la Terra siguin enduts al cel, Gog atacarà el poble de Jehovà (Ez. 38:16). Com reaccionaran els servents de Déu? Bé, els que estiguin a la Terra semblaran indefensos. De fet, obeiran el manament que es va donar en el temps del rei Josafat: «No us caldrà combatre. Presenteu-vos-hi, resteu quiets, i veureu la salvació de Jahveh envers vosaltres, Judà i Jerusalem. No tingueu por i no us descoratgeu» (2 Cròn. 20:17). En canvi, la reacció al cel serà molt diferent. Apocalipsi 17:14 (BCI) ens mostra el que passarà amb els enemics del poble de Déu un cop tots els ungits siguin al cel: «Tots ells combatran contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà, perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els cridats, escollits i fidels venceran amb ell». Això vol dir que Jesús i els 144.000 ungits que governaran amb ell sortiran al rescat dels adoradors de Jehovà que hi ha a la Terra.

¹⁷ Com a conseqüència, esclatarà la guerra d’Harmaguedon, que portarà glòria al sant nom de Jehovà (Ap. 16:16). Tots els qui siguin jutjats com a cabres seran destruïts per sempre, la Terra quedarà neta de tota maldat i la «gran multitud» sobreviurà a l’Harmaguedon. Llavors es complirà el punt culminant del llibre d’Apocalipsi: la celebració de les noces de l’Anyell (Ap. 21:1-4). * Tothom qui sobrevisqui tindrà el favor de Jehovà i podrà experimentar en carn pròpia el seu amor i la seva generositat. Tens ganes que arribi aquest dia? Serà una festa impressionant! (Llegeix 2 Pere 3:13.)

18. En vista de tot el que ha de passar ben aviat, què hauríem de fer?

¹⁸ En vista de totes les coses emocionants que passaran aviat, què hauríem d’estar fent ara? Pere va escriure sota inspiració: «Ja que totes aquestes coses es dissolen, quina mena de persones heu de ser en conductes santes i pietoses, esperant i apressant la vinguda del dia de Déu [...]!». I va afegir: «Per això, estimats, mentre esperem aquestes coses, afanyeu-vos a ser trobats per ell sense taca i irreprensibles, en pau» (2 Pe. 3:11, 12, 14). Per tant, estiguem decidits a ser persones netes en sentit espiritual i donar suport al Rei de pau, Jesucrist.