EL 6 de setembre de 1926, un pelegrí (superintendent itinerant) japonès que vivia als Estats Units va tornar al Japó per servir de missioner. Allà el va rebre l’únic subscriptor de La Torre de Guaita, qui havia començat un grup d’estudi bíblic a Kobe. El 2 de gener de 1927, els Estudiants de la Bíblia van celebrar el primer congrés a aquella ciutat i, de les 36 persones que hi van assistir, se’n van batejar 8. Tot i ser un bon començament, com podria aquest petit grup fer arribar la llum de la veritat als seixanta milions de japonesos que tant la necessitaven?

El maig de 1927, els emprenedors Estudiants de la Bíblia van començar una campanya de predicació en espais públics per anunciar una sèrie de discursos bíblics. Per al primer, que es faria a Osaka, els germans van posar cartells a les voreres i grans rètols publicitaris per tota la ciutat, i van enviar 3.000 invitacions a gent important. Van repartir 150.000 fulls informatius, i van posar anuncis en els diaris de més tiratge d’Osaka i en 400.000 bitllets de tren. El dia del discurs, dos avions van fer volar 100.000 fulls sobre la ciutat. Al final, la sala es va omplir, i unes 2.300 persones van poder escoltar la conferència «El Regne de Déu és a prop». Hi van anar tantes persones que prop d’un miler van haver de marxar! En acabar, més de sis-centes es van quedar en una sessió de preguntes i respostes. Durant els mesos següents es van fer conferències a Kyoto i a altres ciutats de l’oest del Japó.

L’octubre de 1927 els Estudiants de la Bíblia van programar conferències a Tòquio i van tornar a enviar invitacions a persones de renom, com el primer ministre, membres del Parlament i alts càrrecs religiosos i militars. També es van usar cartells, anuncis als diaris i 710.000 fulls informatius. Al final, 4.800 persones van assistir als tres discursos que es van fer a la capital.

Els colporteurs (pioners) van tenir un paper essencial en la predicació casa per casa. La Matsue Ishii, una de les primeres colporteurs del Japó, i el seu marit, en Jizo, van predicar a tres quartes parts del país, des de Sapporo, al nord, fins a Sendai, Tòquio, Yokohama, Nagoya, Osaka, Kyoto, Okayama i Tokushima. La Matsue i una germana més gran, la Sakiko Tanaka, es posaven quimonos formals i visitaven alts funcionaris del govern, i un els va demanar 300 jocs dels llibres El Arpa de Dios i Liberación per a les biblioteques de les presons.

 La Matsue també va deixar alguns llibres a en Katsuo i la Hagino Miura, els quals de seguida es van adonar que allò era la veritat. Es van batejar el 1931 i es van fer colporteurs. En Haruichi i la Tane Yamada, i molts dels seus familiars, també van acceptar la veritat poc abans de 1930. Els Yamada van començar el servei de colporteur, i la seva filla, la Yukiko, va anar a servir a Betel de Tòquio.

Per aquella època els cotxes eren molt cars i els camins, molt dolents. Per això, en Kazumi Minoura i altres colporteurs joves utilitzaven caravanes sense motor. Els van posar el nom Jehú per un zelós conductor de carro que es va convertir en rei d’Israel (2 Re. 10:15, 16). Tenien tres Jehús grans, que mesuraven 2,2 m de llarg, 1,9 m d’ample i 1,9 m d’alt, i disposaven d’espai per a sis pioners. A més, a la sucursal van construir onze Jehús petits, que anaven remolcats per bicicletes i tenien lloc per a dues persones. En Kiichi Iwasaki, que va ajudar a construir-los, recorda que «cada Jehú tenia una tenda i una bateria de cotxe per fer llum». Els colporteurs feien brillar la llum de la veritat per tot el Japó, empenyent i arrossegant els Jehús per les muntanyes i a través de les valls, des de Hokkaido, al nord, fins a Kyushu, al sud.

L’Ikumatsu Ota, que era colporteur, va dir: «Quan arribàvem a un poble, instal·làvem el Jehú a la vora del riu o a camp obert. Primer visitàvem la gent més influent, com l’alcalde, i després anàvem a les cases per oferir publicacions. En acabar, marxàvem al següent poble».

Encara era «el dia de les coses petites» quan aquell grup de 36 Estudiants de la Bíblia de Kobe va celebrar el seu primer congrés (Zac. 4:10). Però tan sols cinc anys després, el 1932, al Japó ja hi havia 103 colporteurs i publicadors actius, i havien distribuït més de 14.000 llibres. Avui s’està predicant de manera organitzada als espais públics de les ciutats del Japó, i prop de 220.000 publicadors estan fent brillar la seva llum al país del sol naixent. (Del nostre arxiu al Japó.)