1, 2. (a) Per a moltes persones, què és l’èxit? (b) Com pots saber quin és el teu punt de vista sobre l’èxit?

 QUÈ significa tenir èxit a la vida? Si fas aquesta pregunta a vàries persones, trobaràs opinions de tots colors. Per exemple, moltes diuen que l’èxit és triomfar en l’àmbit financer, professional o acadèmic. Altres mesuren l’èxit amb el fet de tenir una bona relació amb la família, els amics o els companys de feina. I qui serveix Déu, fins i tot pot ser que relacioni l’èxit amb el fet d’aconseguir una posició de responsabilitat en la congregació o tenir bons resultats en la predicació.

² Quin és el teu punt de vista sobre l’èxit? Per saber-ho, podries escriure els noms d’algunes persones que més admires i respectes i que creus que han assolit l’èxit a la vida. Després pregunta’t: «Què tenen en comú? Són riques o famoses? Tenen una posició prominent?». Les respostes revelaran què hi ha dins el teu cor i podran influir profundament en les decisions que prenguis i les metes que et posis (Lc. 6:45).

3. (a) Què va fer Josuè per tenir èxit a la vida? (b) Què analitzarem a continuació?

³ El més important és si Jehovà ens veu com a persones d’èxit, ja que la nostra vida depèn de la seva aprovació. Quan Jehovà va donar a Josuè la comissió tan important de portar els israelites cap a la Terra Promesa, li va dir que llegís la Llei mosaica «nit i dia» i tingués cura d’obeir-la. Déu li va assegurar: «Llavors faràs prosperar el teu camí, i llavors seràs assenyat» (Jos. 1:7, 8, TBS). Tots sabem que Josuè va tenir èxit. I nosaltres? Com podem saber si el nostre punt de vista sobre l’èxit és igual que el de Jehovà? Amb aquesta finalitat, analitzem la vida de dos homes que es mencionen a la Bíblia.

4. Per què es pot dir que Salomó va tenir èxit a la vida?

⁴ Salomó va tenir molt d’èxit en diferents àmbits. Per què? Doncs bé, durant uns anys va témer Jehovà i el va obeir i, com a resultat, Déu el va beneir moltíssim. Recorda que quan Jehovà va dir a Salomó què volia que li donés, li va demanar saviesa per guiar el poble. I tot seguit, Déu el va beneir amb saviesa i també amb riqueses (llegeix 1 Reis 3: 10-14). La saviesa de Salomó era «més gran que la saviesa de tots els fills d’Orient i que tota la saviesa de l’Egipte». La seva fama es va estendre «per totes les nacions dels voltants» (1 Re. 5:10, 11 [4:30, 31 en NM]). Pel que fa a la seva riquesa, tan sols els ingressos anuals d’or pesaven més de vint-i-cinc tones! (2 Par. [Cròn.] 9:13.) Salomó era brillant en la diplomàcia, la construcció i el comerç. En efecte, mentre va mantenir una bona relació amb Jehovà, va tenir èxit a la vida (2 Par. 9:22-24).

5. A quina conclusió va arribar Salomó sobre aquells qui tenen èxit segons Déu?

⁵ El que Salomó va escriure en el llibre d’Eclesiastès demostra que no va caure en l’error de pensar que només aquells qui són rics o prominents poden tenir èxit i ser feliços. Va escriure: «He comprès que per a ell no hi ha res de millor que la joia i el benestar durant la seva vida. Ara bé, per a tothom qui mengi i begui i frueixi del seu treball, això és un do de Déu» (Ecl. 3:12, 13). I es va adonar que aquests plaers realment tenen sentit per aquells qui tenen l’aprovació de Déu i gaudeixen d’una bona relació amb Ell. Amb tota raó, Salomó va declarar: «Conclusió del discurs, després d’haver-ho sentit tot: tem Déu i guarda els seus manaments. Això és tot l’home» (Ecl. 12:13).

6. Com ens ajuda l’exemple de Salomó a entendre què és l’èxit verdader?

⁶ Durant anys, Salomó va témer Déu. La Bíblia diu que «estimava Jahvè i seguia les instruccions del seu pare David» (1 Re. 3:3). Oi que això sí que era èxit de debò? Amb la guia de Déu, Salomó va construir un temple impressionant per a l’adoració verdadera i va escriure tres llibres de la Bíblia. Nosaltres no esperem fer el mateix que ell. Però l’exemple que ens va donar mentre va ser fidel a Déu ens pot ajudar a entendre què és l’èxit verdader i què hem de fer per assolir-lo. Quant a això, recordem que Salomó va escriure sota inspiració que els criteris que la majoria té sobre el que és l’èxit, com ara la riquesa, la saviesa, la fama i el poder, són vanitat. Aquestes coses són «un afany buit». No t’has adonat que molts amants de la riquesa no en tenen mai prou i sovint estan preocupats pel que tenen? A més, tard o d’hora les seves riqueses seran d’algú altre (llegeix Eclesiastès 2:8-11, 17; 5:9-11 [5:10-12 en NM]).

7, 8. Com va ser Salomó infidel a Déu, i amb quin resultat?

⁷ També sabem que Salomó finalment es va desviar i va deixar de ser fidel. «A les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó a d’altres déus, i el seu cor no era tot sencer per a Jahvè, el seu Déu, com el cor del seu pare David. [...] Salomó féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè.» (1 Re. 11:4-6.)

⁸ Jehovà tenia raons de pes per disgustar-se amb Salomó i li va dir: «Ja que [...] no has observat el meu pacte i els decrets que t’havia donat, t’esquinçaré el reialme per donar-lo a un súbdit teu» (1 Re. 11:11). Quina tragèdia! Tot i que Salomó  havia tingut èxit en molts àmbits, amb el temps va decebre Jehovà. Salomó va fallar en l’aspecte més important de la vida, és a dir, la fidelitat a Déu. Cadascun de nosaltres s’hauria de preguntar: «Posaré en pràctica la lliçó que he après de la vida de Salomó per tal de tenir èxit?».

9. Segons la majoria de la gent, va tenir èxit Pau? Explica-ho.

⁹ La vida de l’apòstol Pau va ser molt diferent de la del rei Salomó. Pau no es va asseure en trons de marfil ni va fer banquets amb reis. En comptes d’això, va patir moments de fam, set, fred i nuesa (2 Cor. 11:24-27). Pau va deixar de tenir una posició d’honor en la religió jueva des que va acceptar a Jesús com a Messies. És més, els mestres religiosos jueus l’odiaven. El van empresonar, assotar, copejar amb vares i apedregar. Pau va dir que ell i els seus companys cristians van ser injuriats, perseguits i difamats. «Hem acabat com escombraries del món, el rebuig de tothom fins ara» (1 Cor. 4:11-13).

10. Per què podia semblar que Pau rebutjava l’oportunitat de tenir èxit a la vida?

¹⁰ Quan Pau era jove (o Saule, com se’l coneixia llavors), semblava que podria aconseguir moltes coses a la vida. Possiblement va néixer en una família prominent. A més, va estudiar amb Gamaliel, que era un mestre de renom. Més tard, Pau va escriure: «Progressava en el judaisme més que molts compatriotes de la meva edat» (Gàl. 1:14). Parlava l’hebreu i el grec amb fluïdesa i, a més, tenia la ciutadania romana, cosa que li concedia privilegis i drets que molts volien. Si hagués triat l’èxit d’aquest món, podria haver aconseguit prominència i seguretat econòmica. Però va escollir una vida que per als altres, potser fins i tot per a alguns familiars, semblava una bogeria. Per què?

11. Què valorava Pau i quina era la seva meta? Explica-ho.

¹¹ Pau estimava Jehovà i desitjava la seva aprovació més que no pas les riqueses i la prominència del món. Gràcies a un coneixement exacte de la veritat, Pau va arribar a valorar el rescat, la predicació i l’esperança de viure al cel, coses que gran part del món ignora. Es va adonar que hi havia un assumpte per resoldre: Satanàs havia dit que podria fer que els humans deixessin de servir  Déu (Job 1:9-11; 2:3-5). Pau estava decidit a ser fidel a Déu i a mantenir-se en l’adoració verdadera, independentment de les proves que li vinguessin. Però aquesta meta no apareix a la llista de coses que el món considera èxits.

12. Per què vas decidir posar la teva esperança en Déu?

¹² Estàs decidit a fer el mateix que Pau? Tot i que ser fidel a Déu no sempre és fàcil, sabem que el resultat és la benedicció i l’aprovació de Jehovà, i això és el que ens fa tenir èxit verdader (Prov. 10:22). Podem tenir benediccions ara i en el futur (llegeix Marc 10:29, 30). Així doncs, tenim moltes raons per no posar la nostra esperança «en la incertitud de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm». Nosaltres ‘atresorem un bon fonament per a l’esdevenidor a fi d’assolir la vida veritable’ (1 Tim. 6:17-19). Podem estar del tot convençuts que, d’aquí a cent, mil o fins i tot més anys, podrem mirar enrere i dir: «El que vaig escollir va ser l’èxit verdader!».

13. Quin consell va donar Jesús sobre aplegar tresors?

¹³ Jesús va dir el següent sobre els tresors: «No us aplegueu tresors a la terra, on els corcs i les arnes els fan malbé, i els lladres foraden i els roben. Més aviat, aplegueu-vos tresors al cel, on ni els corcs ni les arnes els fan malbé, i els lladres no foraden ni els roben. Perquè on hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor» (Mt. 6:19-21).

14. Per què no és savi buscar «tresors a la terra»?

¹⁴ Els «tresors a la terra» no sempre són diners. Podrien incloure qualsevol de les coses que Salomó va dir que porten a l’èxit segons les persones, com ara prestigi, fama o poder. El que Jesús va dir és semblant al que Salomó va escriure al llibre d’Eclesiastès: els tresors del món no duren per sempre. Tal com segurament veus al teu voltant, tots aquests tresors s’esvaeixen i es poden perdre fàcilment. El professor F. Dale Bruner diu sobre aquests tresors: «És ben sabut que la fama és inconstant. L’heroi de la setmana passada és el següent que passarà a la història. L’èxit econòmic d’aquest any és la bancarrota del següent. [...] [Jesús] estima els humans. Els adverteix que evitin la glòria efímera, que porta a la inevitable desesperació. Aquesta glòria no dura per sempre. Jesús no vol que [els seus] deixebles [acabin] decebuts. “Cada dia, el món substitueix aquell qui tot just acaba d’arribar al cim de la glòria”». És cert que moltes persones estarien d’acord amb aquests comentaris. Però, quantes deixen que aquesta realitat modifiqui la  seva manera de viure? I tu, faràs cas del consell de Jesús?

15. Quin tipus d’èxit ens hauríem d’esforçar per tenir?

¹⁵ Alguns mestres religiosos han ensenyat que s’hauria de reprimir qualsevol esforç per aconseguir èxit a la vida, ja que diuen que és incorrecte. Però hem de dir que Jesús no va condemnar tot tipus d’esforç. Més aviat, va animar els seus deixebles a dirigir els esforços cap a un altre objectiu a l’exhortar-los a aplegar «tresors al cel», que no es fan malbé. El nostre major desig hauria de ser esforçar-nos per aconseguir l’èxit que Jehovà considera èxit de debò. Les paraules de Jesús ens recorden que hem de triar què és el que volem aconseguir. La veritat és que intentarem aconseguir allò que tenim al nostre cor, allò que valorem.

16. En què podem confiar totalment?

¹⁶ Si de debò volem agradar a Jehovà, podem confiar que Ell s’assegurarà que tinguem tot allò que necessitem. Potser permet que passem gana o set temporalment, tal com va experimentar l’apòstol Pau (1 Cor. 4:11). No obstant això, podem confiar totalment en aquest consell de Jesús: «No us preocupeu, doncs, dient: “¿Què menjarem, o què beurem, o amb què ens vestirem?” Totes aquestes coses són les que busquen els pagans. Ja sap prou el vostre Pare celestial que en teniu necessitat. Busqueu primer el seu Regne i la seva justícia, i tot això us serà donat de més a més» (Mt. 6:31-33).

17, 18. (a) De què depèn l’èxit verdader? (b) De què no depèn?

¹⁷ La clau és la següent: l’èxit verdader no depèn del que assolim a la vida o de la posició que tenim en aquest món. És més, l’èxit verdader no es mesura per les responsabilitats que tenim a la congregació, ja que aquestes simplement poden ser el resultat de la nostra obediència i fidelitat a Déu, que sí són la base de l’èxit. Jehovà ens diu: «L’única cosa que es requereix en els administradors és que siguin fidels» (1 Cor. 4:2). Per tant, ens hem de mantenir fidels. Jesús va dir: «El qui haurà perseverat pacientment fins a la fi és el qui se salvarà» (Mt. 10:22). No creus que salvar-se és una clara evidència d’èxit?

¹⁸ Tenint en compte tot això, és clar que la fidelitat a Déu no té res a veure amb la prominència, l’educació, la posició econòmica o l’estatus social. Tampoc no depèn de la intel·ligència, les aptituds o les habilitats. Podem ser fidels a Déu sigui quina sigui la nostra situació. Al segle primer, alguns servents de Déu eren rics i altres eren pobres. Pau també va donar aquest consell als rics: «Que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin amb liberalitat, amb generositat». Tant els rics com els pobres podrien «assolir la vida veritable» (1 Tim. 6:17-19). Això també aplica avui dia. Tots nosaltres tenim la mateixa oportunitat i la mateixa responsabilitat: mantenir-nos fidels i ‘enriquir-nos de bones obres’. Si ho fem així, tindrem èxit als ulls del nostre Creador i serem feliços al saber que li agradem (Prov. 27:11).

19. Què faràs per tenir èxit verdader?

¹⁹ Potser no pots controlar del tot les teves circumstàncies, però el que sí pots controlar és com t’hi encares. Esforça’t per ser fidel en qualsevol circumstància que tinguis. L’esforç val la pena. Confia que Jehovà et beneirà moltíssim ara i durant tota l’eternitat. No oblidis mai el que Jesús va dir als cristians ungits: «Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida» (Ap. [Rv.] 2:10). Viure per sempre sí que és tenir èxit verdader!