Durant els 40 anys que van estar al desert, el principal aliment dels israelites va ser el mannà (Èx. 16:35). A més, en dues ocasions Jehovà els va proveir de guatlles (Èx. 16:12, 13; Nom. 11:31). Ara bé, els israelites també tenien accés a alguns altres aliments.

Per exemple, a vegades Jehovà els portava a «un lloc on poguessin descansar» i trobar aigua i aliment (Nom. 10:33). Un d’aquests llocs era l’oasi d’Elim, «on hi havia 12 fonts d’aigua i 70 palmeres», segurament palmeres de dàtils (Èx. 15:27). El llibre Plants of the Bible a explica que la palmera datilera «té una distribució geogràfica molt extensa, [...] és la principal planta alimentària del desert i proporciona aliments, oli i refugi a milions de persones».

Els israelites també es devien aturar al gran oasi que avui es coneix com a Feiran, que forma part del uadi Feiran. b El llibre Discovering the World of the Bible c diu que aquest uadi, o vall del riu, «té 130 quilòmetres de llarg i és un dels més llargs, bonics i famosos del Sinaí. En el uadi, que es troba a uns 45 quilòmetres de la desembocadura del riu, hi ha el preciós oasi de Feiran, ple de palmeres, de 4,8 quilòmetres de llarg i a uns 610 metres sobre el nivell del mar. Se l’ha descrit com a l’Edèn del Sinaí. Des de l’antiguitat, moltes persones s’hi han establert atretes pels milers de palmeres datileres que conté».

Quan els israelites van sortir d’Egipte, es van endur farina, alguns recipients per pastar i, segurament, també cereals i oli. Òbviament aquestes coses no trigarien en acabar-se. «A més, es van emportar ovelles i vaques, una gran quantitat de bestiar» (Èx. 12:34-39). Ara bé, degut a les dures condicions del desert, probablement el nombre d’animals es va reduir ràpidament. Alguns d’aquells animals els van servir d’aliment i d’altres els van oferir en sacrifici, en ocasions inclús a déus falsos (Fe. 7:39-43). d  Tot i això, els israelites van criar alguns d’aquells animals, tal com mostra el que Jehovà els va dir quan ells es van rebeŀlar: «Els vostres fills seran pastors al desert durant 40 anys» (Nom. 14:33). Per tant, és possible que els israelites obtinguessin llet i, fins i tot, carn d’aquells ramats. Però, sens dubte, no n’hi havia prou per alimentar uns tres milions de persones durant 40 anys. e

Però, d’on treien el menjar i l’aigua per als animals? f Sembla ser que, aleshores, al desert hi plovia més que ara i hi havia més vegetació. L’obra Perspicacia para comprender las Escrituras, volum 1, explica que fa uns 3.500 anys «a Aràbia l’aigua abundava molt més que ara. L’existència de molts uadis profunds secs, que en el passat van ser llits de rius, demostra que hi havia prou pluja per produir corrents d’aigua». Tot i això, el desert continuava sent un lloc àrid i temible (Deut. 8:14-16). Sense l’aigua que Jehovà els va proporcionar miraculosament, tant els israelites com els seus animals segurament no haurien sobreviscut (Èx. 15:22-25; 17:1-6; Nom. 20:2, 11).

Moisès va dir als israelites que Jehovà els havia alimentat amb mannà per fer-los saber «que l’home no viu només de pa, sinó de tot el que surt de la boca de Jehovà» (Deut. 8:3).