L’ANY 1970, uns arqueòlegs van desenterrar un rotlle pràcticament carbonitzat a En-Gaddí (Israel), a l’oest de la mar Morta. El van trobar mentre excavaven les restes d’una sinagoga que es va cremar quan es va destruir el poble, probablement al segle sisè de la nostra era. El manuscrit estava en tan mal estat que no es podia llegir i era impossible desenrotllar-lo sense que es trenqués. Ara bé, gràcies a una tècnica d’escaneig 3D, s’ha pogut desxifrar el contingut del rotlle. Amb l’ajuda d’aquests nous sistemes de creació d’imatge, ara es pot llegir el que hi ha escrit.

Gràcies a aquestes tècniques, s’ha descobert que el manuscrit és un text bíblic. A la part que se n’ha conservat hi ha escrits alguns versicles del principi del llibre de Levític. Aquests textos inclouen el nom propi de Déu en hebreu, fent servir el tetragrama. La troballa aparentment data de l’època entre l’any 50 i el 400 de la n. e. Així és que després dels manuscrits de la mar Morta, trobats a Qumran, s’ha convertit en el manuscrit bíblic més antic de les Escriptures Hebrees. Un periodista va escriure al diari Jerusalem Post que, abans que es descobrís el rotlle d’En-Gaddí, hi havia un buit d’uns mil anys entre els manuscrits més antics de la Bíblia, els de la mar Morta (aproximadament de l’any 100 abans de la nostra era), i els següents manuscrits més antics coneguts, que formen el Còdex d’Alep (aproximadament de l’any 930 de la n. e.). Segons els experts, aquest manuscrit que ha estat desxifrat de manera virtual mostra que el text de la Torà «ha estat conservat de manera fidel durant milers d’anys, i que els errors dels copistes no han canviat el text».