EL DON, un testimoni de Jehovà del Canadà, s’esforça per arribar a aquells que viuen al carrer. Parlant d’una experiència que va tenir, el Don explica: «Un indigent que es deia Peter era un dels homes més bruts de tot el barri. Tenia un aspecte molt desagradable i feia enrere la gent. Constantment rebutjava l’ajuda dels altres». Al llarg de més de catorze anys, aquest germà el va anar visitant i sempre va intentar ser amable amb ell.

Un dia, el Peter li va preguntar al Don: «Per què et prens tantes molèsties? Tothom m’ignora. Per què et preocupes per mi?». Amb molt de tacte, aquest germà li va mostrar tres textos de la Bíblia per tocar-li el cor. Primer, li va preguntar si sabia que Déu té un nom, i li va demanar que ell mateix ho llegís de la Bíblia a Salm 83:18. Després, per explicar-li per què es prenia tantes molèsties amb ell, li va fer llegir Romans 10:13, 14, que diu que «tots els que invoquen el nom de Jehovà se salvaran». Per acabar, el Don li va llegir Mateu 9:36 i llavors li va demanar al Peter que se’l tornés a llegir. Aquest text diu: «Quan veia totes aquelles persones, [Jesús] sentia compassió per elles, perquè estaven ferides i abandonades com ovelles sense pastor». Amb els ulls plorosos, el Peter li va preguntar: «Sóc jo una d’aquestes ovelles?».

El Peter va començar a fer canvis: es va rentar, es va arreglar la barba i es va posar la roba que li havia donat el Don. A partir d’aquell moment el Peter sempre va tenir bona aparença.

El Peter tenia un diari personal. Les primeres pàgines eren tristes i pessimistes, però les darreres eren molt diferents. En una d’aquestes anotacions va escriure: «Avui he après el nom de Déu. Ara quan faig oració, puc orar directament a Jehovà. És preciós saber el seu nom. El Don diu que Jehovà pot  arribar a ser el meu amic, algú que sempre estarà disposat a escoltar-me, independentment de l’hora o del que li vulgui dir».

Els últims comentaris del Peter anaven dirigits als seus germans:

«Avui no em trobo gaire bé. Penso que m’estic fent gran. Però, encara que em mori, sé que tornaré a veure el meu amic [Don] al paradís. Si esteu llegint això, vol dir que ja m’he mort. Però, si veieu un home al meu funeral que sembla que no hi pinti res allà, parleu amb ell i llegiu, per favor, aquest petit llibre blau [referint-se al llibre d’estudi ‘La verdad que lleva a vida eterna’ que havia rebut anys enrere]. * Aquest llibre diu que tornaré a veure el meu amic al paradís. Ho crec de tot cor. El vostre estimat germà, Peter.»

Després del funeral, l’Ummi, la germana del Peter, va explicar: «Ara farà dos anys, el Peter es va posar en contacte amb mi. Per primera vegada en molt de temps semblava feliç, i fins i tot tenia un somriure a la cara». Ella li va dir al Don: «Em llegiré el llibre perquè, si ha pogut tocar el cor del meu germà, deu ser molt especial». L’Ummi va acceptar analitzar el llibre Ensenya amb una testimoni de Jehovà.

Nosaltres també podem veure més enllà de les aparences, demostrar amor als altres i ser pacients amb tot tipus de persones (1 Tim. 2:3, 4). Si ho fem, potser podrem ajudar persones com el Peter, que als ulls humans tenen un aspecte desagradable però que tenen un bon fons. Com que Jehovà «mira el cor», ell pot fer que la veritat arreli en aquelles persones que tenen una bona actitud (1 Sam. 16:7; Jn. 6:44).