1, 2. Com ens consola Jehovà quan passem per dificultats, i què ens assegura la seva Paraula?

UN GERMÀ solter, a qui anomenarem Eduard, va parlar de les seves preocupacions amb l’Stephen, un germà més gran que estava casat i servia com a ancià. L’Eduard havia estat pensant en el que diu 1 Corintis 7:28: «Els que es casin, tindran dificultats». Li va preguntar: «Quines són aquestes dificultats? I, com les puc afrontar si em caso?». Abans de respondre, l’Stephen li va demanar a l’Eduard que pensés que l’apòstol Pau també va dir que Jehovà és «el Déu de tot consol, que ens consola en tots els nostres patiments [“totes les nostres proves”, nota]» (2 Cor. 1:3, 4).

² De fet, Jehovà és un pare amorós que ens consola quan afrontem dificultats. Probablement has pogut sentir en carn pròpia com Jehovà t’ha donat la seva ajuda i guia, sovint mitjançant la Bíblia. Tal com va fer amb els seus servents del passat, podem estar segurs que ell sempre vol el millor per a nosaltres (llegeix Jeremies 29:11, 12).

3. Quines preguntes analitzarem?

 ³ Per descomptat, si identifiquem l’arrel dels nostres problemes o dificultats, estarem millor preparats per afrontar-los. Això també aplica als problemes que poden sorgir dins del nostre matrimoni o a la vida familiar. Quines situacions podrien provocar les «dificultats» que comentava l’apòstol Pau? Quins exemples de temps bíblics i del nostre temps poden ajudar-nos a trobar el consol que necessitem? Analitzar-ne alguns ens serà de gran ajuda.

4, 5. Què pot provocar dificultats al matrimoni?

⁴ Al principi de la història de la humanitat Déu va dir: «L’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn» (Gèn. 2:24). Amb aquestes paraules, Jehovà va casar la primera parella humana. Amb tot, com que som imperfectes, casar-se i crear una llar pot generar tensió a la família (Rm. 3:23). Normalment, la dona passa d’estar sota la supervisió dels pares a la del seu marit, a qui Jehovà ha nomenat cap de família (1 Cor. 11:3). Però és clar, això no és sempre fàcil per a tothom. La Paraula de Déu indica que, a partir d’aquell moment, l’esposa haurà d’acceptar la direcció del seu marit i no la dels seus pares. Això pot tensar la relació amb els sogres i causar dificultats a la nova parella.

⁵ Quan la dona li diu al seu marit: «Estic embarassada», sovint sorgeixen noves dificultats. Tot i que, en general, els pares esperen l’arribada del bebè amb molta iŀlusió, pot ser que els preocupi que sorgeixi algun problema mèdic durant o després de l’embaràs. A més, l’economia de la família es veu afectada a partir d’aquell moment. I aquí no acaba tot; quan arriba el bebè encara hi ha més canvis. La mare ha de dedicar la major part del seu temps i atenció al seu fill; per això més d’un marit s’ha sentit com si hagués passat a un segon pla. D’altra banda, el pare té noves responsabilitats, ja que ha d’atendre les necessitats d’un nou membre de la família.

6-8. Per què pot ser una prova no poder tenir fills?

⁶ Els matrimonis també poden afrontar altres dificultats. Potser tenen moltes ganes de tenir fills, però el seu desig no es compleix. Quan la dona no es queda embarassada, es pot sentir molt trista. És veritat que ni la persona que es casa ni la que té fills està lliure de preocupacions; amb tot, quan un desig no es compleix, pot ser una prova molt dolorosa (Prov. 13:12). En temps bíblics, no tenir fills era una vergonya. Per exemple, Raquel, la dona de Jacob, es va sentir angoixada al veure que la seva germana tenia fills i ella no (Gèn. 30:1, 2). Els missioners que serveixen a països on és costum tenir molts fills expliquen que, sovint, els hi pregunten per què no en tenen. I, tot i donar una explicació raonable amb molt de tacte, la resposta acostuma a ser: «Vaja! Pregarem per vosaltres».

⁷ O pensa en el cas d’una germana d’Anglaterra que tenia moltes ganes de tenir fills, però que mai va veure realitzat el seu desig. Quan va arribar a una edat en què ja no podia tenir fills i va entendre que la seva iŀlusió no es compliria, va admetre que es va sentir desolada. Finalment, ella i el seu marit van  decidir adoptar un nen. Així i tot, ella va reconèixer: «Vaig passar per un període de dol. Sabia que l’adopció no seria el mateix que tenir el meu propi fill».

⁸ La Bíblia menciona que «les dones seran protegides gràcies a tenir fills» (1 Tim. 2:15). Però això no significa que ser mare garanteixi la vida eterna. Més aviat, es refereix al fet que la dona que té fills normalment està ocupada cuidant de la família i per tant no té temps per xafardejar o ficar-se on no la demanen (1 Tim. 5:13). Tot i això, pot ser que es trobi amb els problemes propis del matrimoni i la vida de família.

9. Quina altra dificultat poden experimentar els casats?

⁹ Quan parlem de les dificultats relacionades amb el matrimoni, no solem pensar en la pèrdua d’un ésser estimat. Sens dubte, la mort del cònjuge és una prova per la qual molts han passat i que potser no esperaven haver d’afrontar en aquests darrers dies. Els cristians creuen en la promesa de Jesús de la resurrecció i això els consola molt (Jn. 5:28, 29). Aquesta és una altra manera com el nostre Pare, mitjançant la Bíblia, dóna suport i consola aquells que passen per proves. Ara examinarem com alguns servents de Déu han sentit el Seu consol i veurem com se n’han beneficiat.

10. Com va trobar consol Anna? (Mira la imatge del principi.)

¹⁰ Anna, l’esposa d’Elcanà, va afrontar una dificultat molt particular: no podia tenir fills, mentre que Peninnà, l’altra dona d’Elcanà, en va tenir molts (llegeix 1 Samuel 1:4-7). Anna va patir molt perquè, durant anys, Peninnà es va burlar d’ella i això li va provocar molta angoixa i dolor. Però va trobar el seu consol orant a Jehovà. En certa ocasió, va anar al tabernacle i li va orar durant una bona estona demanant-li un fill. Esperava que Jehovà respongués a la seva petició? Segurament sí. En qualsevol cas, «el seu rostre ja no estava trist» (1 Sam. 1:12, 17, 18). Anna confiava que Jehovà posaria fi al  seu patiment donant-li un fill o suplint d’alguna manera les seves necessitats.

11. Com ens pot consolar l’oració?

¹¹ Les proves i les dificultats continuaran mentre siguem imperfectes i visquem al món de Satanàs (1 Jn. 5:19). Amb tot, és molt animador saber que Jehovà és el «Déu de tot consol». Una manera com Jehovà ens ajuda quan passem per proves o dificultats és mitjançant l’oració. Això és el que va fer Anna. Li va explicar a Jehovà com se sentia i li va suplicar que l’ajudés. De la mateixa manera, quan passem per una prova, no ens hem de limitar a dir-li a Jehovà com ens sentim. Li hem de suplicar que ens ajudi, expressant-li intensament els nostres sentiments des del cor (Fili. 4:6, 7).

12. Què va ajudar la viuda Anna a tenir goig?

¹² No poder tenir fills o la pèrdua d’un ésser estimat ens pot causar un gran buit a les nostres vides; tot i això, podem trobar consol. Vegem el cas de la profetessa Anna, que va viure en el temps de Jesús. Després de set anys d’estar casada, es va quedar viuda i, pel que sembla, no va tenir fills. Què la va ajudar? Lluc 2:37 explica que «no faltava mai al temple». Tot i que Anna tenia  84 anys, continuava adorant Déu al temple «nit i dia amb dejunis i súpliques». Això és el que la va consolar i li va permetre servir Jehovà sense perdre el goig.

13. Posa un exemple de com els bons amics ens poden consolar quan la família no ho fa.

¹³ A la congregació trobem bons amics que ens poden consolar (Prov. 18:24). La Paula recorda que, quan tenia cinc anys, es va posar molt trista perquè la seva mare va deixar la veritat. Aquesta va ser una prova molt difícil per a ella. Però amb el temps, l’Ann, una pionera de la congregació, la va animar i es va interessar en ella. «Tot i que no érem família, el seu interès en mi em va ser de gran ajuda», explica la Paula. «Això em va ajudar a continuar servint Jehovà.» A dia d’avui, la Paula continua servint fidelment Jehovà. A més, està molt contenta perquè la seva mare ha tornat a la veritat i poden servir juntes a la congregació. D’altra banda, l’Ann també s’alegra molt d’haver estat com una mare espiritual per a la Paula.

14. Com ens beneficia consolar els altres?

¹⁴ Quan ens interessem pels altres, sovint deixem enrere alguns sentiments negatius. Les germanes, estiguin casades o no, saben per pròpia experiència que compartir les bones notícies  amb els altres dóna molt de goig. La seva meta és honrar Jehovà fent la Seva voluntat. Algunes germanes fins i tot veuen la predicació com una teràpia. Sens dubte, quan ens interessem en els altres, ja siguin germans o persones del territori, contribuïm a la unitat de la congregació (Fili. 2:4). En aquest sentit, l’apòstol Pau va donar un bon exemple. Va ser com «una mare» per als germans de la congregació de Tessalònica i també com un pare espiritual per a ells (llegeix 1 Tessalonicencs 2:7, 11, 12).

15. Qui té la responsabilitat principal d’ensenyar la veritat als fills?

¹⁵ Com podem consolar les famílies de la congregació? De vegades pot ser que els nous demanin a germans madurs que els ajudin a ensenyar la veritat als seus fills, fins i tot estudiant la Bíblia amb ells. La Paraula de Déu indica que els pares tenen la responsabilitat principal d’ensenyar i educar els seus fills (Prov. 23:22; Ef. 6:1-4). Tot i que en alguns casos l’ajuda d’altres és necessària i s’aprecia molt, no eximeix als pares de la seva responsabilitat. Els pares han de tenir una bona comunicació amb els seus fills i s’han d’esforçar per coneixe’ls bé.

16. Què hem de recordar quan donem ajuda espiritual als nens?

¹⁶ Si un pare troba convenient que un altre germà estudiï amb els seus fills, aquest no hauria d’intentar ocupar el lloc dels pares. També és possible que alguns germans hagin d’estudiar amb nens que no tenen els seus pares a la veritat. En aquests casos, el publicador ha de tenir ben clar que, tot i que ajudi espiritualment un nen, no és el seu pare. D’altra banda, seria savi que el curs bíblic es fes a casa dels pares en la seva presència o acompanyat d’un altre publicador madur, o en un lloc públic. D’aquesta manera, no es podrà donar peu a males interpretacions. Amb el temps, s’espera que el pares compleixin amb la responsabilitat que Jehovà els ha donat de cuidar l’espiritualitat dels seus fills.

17. Com poden els fills ser una font de consol?

¹⁷ Els joves que arriben a estimar Déu i segueixen els seus consells poden ser una font de consol per a la família. Com? Respectant els seus pares i ajudant-los de manera pràctica. A més, els nens poden fer una aportació espiritual molt valuosa. Abans del Diluvi, Lamec, un descendent de Set que adorava Jehovà, va dir del seu fill Noè: «Aquest ens consolarà del nostre treball i de la fatiga de les nostres mans per causa de la terra que Jahveh ha maleït». Aquesta profecia es va complir quan la terra va deixar d’estar maleïda (Gèn. 5:29; 8:21). Avui dia, els nens que serveixen fidelment Jehovà poden ser una font de estímul per a les seves famílies, ajudant-les a afrontar les proves i a sobreviure a un esdeveniment més important que el Diluvi.

18. Què ens ajudarà a aguantar malgrat les dificultats?

¹⁸ Milions de persones, tot i passar per proves, troben consol en l’oració, la meditació en exemples bíblics i els bons amics dintre del poble de Déu (llegeix Salm 145:18, 19). Saber que Jehovà és una font inesgotable de consol ens ajudarà a aguantar malgrat les dificultats que puguem tenir ara i en el futur.