Alhazen va néixer a Bàssora, l’actual Iraq, al voltant de l’any 965. Va estudiar astronomia, física, matemàtiques, medicina, música, òptica, poesia i química. Però, hi ha alguna raó per estar-li agraïts?

Es diu que Alhazen va idear un pla per regular les aigües del Nil gairebé mil anys abans que es dugués a terme el projecte de la presa d’Assuan el 1902.

Pel que sembla, Alhazen va preparar un ambiciós pla per controlar els cicles d’inundacions i sequeres d’Egipte construint una presa al Nil. Quan el governador del Caire, el califa al-Hakim, se’n va assabentar, el va convidar a Egipte perquè construís la presa. Ara bé, quan Alhazen va veure el riu amb el seus propis ulls, va entendre que aquest projecte estava per sobre de les seves possibilitats. Per evitar ser castigat per aquest governador —conegut pel seu caràcter inestable— va fingir que estava boig fins que, onze anys després, el 1021 el califa va morir. Durant tots els anys que va estar confinat per la seva ‘bogeria’, Alhazen va tenir molt de temps lliure per dedicar-se a altres matèries.

Quan el van alliberar, Alhazen ja havia escrit la major part dels set volums de la seva obra coneguda com ‘Llibre d’òptica’, que es considera «un dels llibres de física més importants de la història». En aquests escrits descrivia els seus experiments sobre la naturalesa de la llum, per exemple com es divideix en els diferents colors que la componen, com es reflecteix  als miralls i com es corba al passar d’un medi a l’altre. També va estudiar la percepció visual, i l’anatomia i la mecànica de l’ull.

Pel segle XIII, el llibre d’Alhazen ja estava traduït de l’àrab al llatí, i durant segles, erudits europeus el van citar com a obra de referència. Els escrits d’Alhazen sobre les propietats de les lents es van convertir en un referent per als fabricants d’ulleres europeus, que van inventar el telescopi i el microscopi coŀlocant diferents lents una davant l’altra.

Alhazen va identificar els principis de la fotografia quan va construir el que es podria anomenar la primera càmera obscura de la història. Es tractava d’una cambra fosca on els raigs de llum entraven per un petit forat, projectant en una paret de la cambra una imatge invertida del que hi havia a l’exterior.

Al segle XIX, es van afegir plaques fotogràfiques a la càmera obscura per tal de capturar imatges permanentment. Què en va resultar? La càmera fotogràfica. Totes les càmeres modernes, i de fet l’ull humà, utilitzen els mateixos principis físics que la càmera obscura. a

Un aspecte destacable de la seva obra va ser la recerca meticulosa i sistemàtica del fenomen natural. El seu mètode era força innovador. Va ser un dels primers científics que va provar teories a través de l’experimentació, i no va tenir por de qüestionar el coneixement acceptat fins aquell moment si l’evidència no ho corroborava.

Les bases de la ciència moderna es poden resumir amb la màxima: «Demostra el que creus». Alguns consideren que Alhazen és «el pare del mètode científic modern». Vist així, tenim molt que agrair-li.