El canvi climàtic amenaça els esculls de coralls, els crustacis i altres tipus de vida marina. Els esculls mantenen amb vida almenys un quart dels éssers vius marins que es coneixen, i els científics preveuen que gairebé tots aquests esculls podrien morir durant els propers 30 anys.

Els experts calculen que més del 90 per cent dels ocells marins han menjat plàstic, i es creu que el plàstic que hi ha als oceans mata milions d’animals marins cada any.

António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, va dir el 2022: «No hem tingut  cura dels oceans, i avui ens enfrontem al que anomenaria una “emergència oceànica”».

Els oceans i la vida que hi ha en ells estan dissenyats per mantenir-se nets i saludables quan els humans no els saturen amb elements contaminants. El llibre Regeneration: Ending the Climate Crisis in One Generation, escrit per Paul Hawken, explica que quan una part del mar no està sota els efectes de la indústria humana, «la capacitat regenerativa pròpia dels oceans fa que aquests es netegin sense cap obstacle». Vegem-ne alguns exemples:

• El fitoplàncton és un conjunt d’organismes diminuts que s’encarrega de consumir i emmagatzemar diòxid de carboni, que es creu que és el principal gas que provoca l’escalfament global. Tan sols el fitoplàncton emmagatzema gairebé la mateixa quantitat de diòxid de carboni que emmagatzemen tots els arbres, herbes i plantes del món junts.

• Els microbis s’alimenten de les restes dels peixos, que d’altra banda contaminarien els oceans, i altres criatures marines es mengen aquests microbis. Segons l’Ocean Portal de la Institució Smithsonian, aquesta cadena «manté l’oceà net i cristaŀlí».

• L’aparell digestiu de moltes criatures que hi ha als oceans transforma les aigües àcides dels oceans, que perjudiquen els coralls, els crustacis i altres criatures, en aigües alcalines més saludables.

Els residus que no arriben als oceans no han de passar per aquest procés de neteja. Per això, els experts ens animen a reutilitzar les bosses, els estris i els envasos en comptes d’utilitzar-los només una vegada i després llençar-los.

Però això no és suficient. Fa poc, una organització mediambiental va recollir en un any 9.200 tones de brossa que havia arribat a les platges de 112 països per les marees. I això només és aproximadament una miŀlèsima part de la brossa que arriba als oceans cada any.

La revista National Geographic va dir que «l’acidificació [dels oceans] que s’ha produït fins ara és probablement irreversible». Les criatures marines «lluiten contra una economia global que es basa en fer servir combustibles fòssils barats. Aquesta no és una lluita justa».

«La terra és plena de les teves creacions. El mar, tan immens, tan ample, està ple d’incomptables éssers vius, tant petits com grans» (Salm 104:24, 25).

El nostre Creador va fer els oceans amb la capacitat de netejar-se per si sols. Pensa en el següent: si Déu coneix tan bé el mar i la vida marina, no creus que serà capaç de desfer tot el mal que s’ha fet als oceans? Consulta l’article «Déu promet que el planeta Terra sobreviurà», a la pàgina 15.