EL QUE DIU LA GENT

Les dones que avorten ho fan per diferents motius. Potser passen per dificultats econòmiques o problemes de parella, volen més llibertat per seguir amb els estudis o la carrera professional, o no volen ser mares solteres. En canvi, hi ha qui està en contra de l’avortament perquè pensa que la dona no té el dret d’atemptar contra la vida que li ha estat confiada.

EL QUE DIU LA BÍBLIA

Déu considera la vida sagrada, sobretot la dels humans (Gènesi 9:6; Salm 36:9). I això inclou els nadons que s’estan formant a la matriu de la mare, el lloc que Déu ha preparat perquè la criatura es desenvolupi. Un escriptor bíblic va dir: «Tu em protegires en el ventre de la meva mare. [...] Els teus ulls veien el meu embrió, i en el teu llibre foren escrits tots els dies que han estat ordenats per a mi, quan encara no n’hi havia ni un d’ells» (Salm 139:13, 16).

Déu valora molt la vida d’una criatura no nascuda, i això es veu clarament tant en la Llei que li va donar al poble d’Israel com en la consciència que ens ha donat a tots. Per exemple, la Llei de Déu estipulava que si algú agredia una dona embarassada i li provocava un avortament, aquest s’enfrontava a la pena de mort. Havia posat fi a una vida, i ho havia de pagar amb la seva pròpia vida (Èxode 21:22, 23). És clar, després els jutges n’havien de tenir en compte les intencions i les circumstàncies (Nombres 35:22-24, 31).

Déu ens ha donat una consciència, o veu interior. Quan una dona escolta aquesta veu i respecta la vida del nen que porta dins, la seva consciència la fa sentir bé. a Si no l’escolta, la consciència la pot molestar o fins i tot turmentar (Romans 2:14, 15). De fet, hi ha estudis que demostren que les dones que avorten són més propenses a patir ansietat i depressió.

Però, què passa quan la perspectiva de criar un fill sembla aclaparadora, especialment si l’embaràs no és desitjat? Bé, fixa’t en quina promesa ens fa Déu si ens esforcem per fer el que a ell li agrada: «Amb el fidel et mostres fidel, amb l’home [o dona] íntegre et mostres íntegre» (Salm 18:25, BEC). I també diu: «Jahvè estima la justícia i mai no desempara els seus fidels» (Salm 37:28, MM).

«En donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen» (Romans 2:15, BCI)

EL QUE DIU LA GENT

La Ruth, b una mare soltera, diu: «Ja tenia tres nens petits, i no em veia capaç de criar-ne un altre. Vaig avortar, però després em sentia com si hagués fet una cosa terrible». Però, era imperdonable als ulls de Déu el que havia fet la Ruth?

EL QUE DIU LA BÍBLIA

Jesucrist va reflectir la manera de pensar de Déu quan va dir: «No he vingut a cridar justos, sinó pecadors al penediment» (Lluc 5:32). I així és, per molt greu que sigui el nostre error, quan ens penedim sincerament i li demanem a Déu que ens perdoni, ell ho fa de bon grat (Isaïes 1:18). Salm 51:17 diu: «El cor contrit i humiliat, oh Déu, tu no el menysprees».

Quan una persona està desconsolada, si li prega a Déu amb humilitat, ell no només l’ajudarà a tenir una consciència neta, sinó que també li donarà pau interior. Filipencs 4:6, 7 diu: «Feu conèixer a Déu en tot moment les vostres peticions amb la pregària i la súplica, amb accions de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments». c La Ruth va trobar aquesta pau després d’estudiar la Bíblia i obrir-li el cor a Déu de bat a bat. Va aprendre que, tal com diu Salm 130:4, amb Déu «hi ha el perdó».

«[Déu] no ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria per les nostres culpes» (Salm 103:10, MM)