L’univers està ben organitzat. Segons un article de la revista Astronomy, «les galàxies no estan distribuïdes aleatòriament a través del cel sinó que formen un patró semblant a una xarxa». Com és possible això? Els científics creuen que és gràcies a una matèria invisible coneguda com matèria fosca. Aquesta matèria fosca s’ha comparat a «una bastida invisible sobre la qual [...] les galàxies, els cúmuls i els supercúmuls [...] es mantenen alineats i al seu lloc».

Com ha arribat l’univers a estar tan ben organitzat? Creus que és probable que aquest ordre hagi sigut resultat d’un procés casual? Fixa’t en el comentari d’Allan Sandage. Se’l considera «un dels astrònoms més grans i influents del segle XX», i aquest científic creia en Déu.

 Ell va dir: «Trobo poc probable que un ordre com aquest hagi sorgit del caos. Hi ha d’haver alguna cosa que ho hagi organitzat tot».

L’univers és ideal per a la vida. Pensem en el que els científics anomenen força dèbil. Aquesta força fa possible que el Sol segueixi cremant a un ritme constant. Si la força dèbil fos més dèbil, el Sol no s’hauria format mai, i si fos més forta, el Sol hauria desaparegut fa molt de temps.

Hi ha moltes altres lleis a l’univers que, si no fossin exactament com són, la vida no existiria. L’escriptor de ciència Anil Ananthaswamy afirma que, si tan sols una d’aquestes característiques hagués sigut diferent, «les estrelles, els planetes i les galàxies no s’haurien format mai. La vida hauria sigut del tot impossible».

L’univers té una llar ideal per als humans. La Terra està equipada amb l’atmosfera perfecta, la quantitat perfecta d’aigua i una Lluna amb la mida ideal per mantenir-la estabilitzada. La revista National Geographic diu: «La nostra xarxa interconnectada de geologia, ecologia i biologia fa que aquesta estranya roca [la Terra] sigui l’únic planeta conegut que té tot el necessari per fer possible la vida humana». a

Tal com va dir un escriptor, el nostre sistema solar es troba «enmig del no-res» de la nostra galàxia. Però precisament aquest aïllament és el que fa possible que hi hagi vida a la Terra. Si visquéssim més a prop d’altres estrelles, ja fos al centre de la nostra galàxia o enmig dels seus braços espirals, la radiació d’aquestes estrelles posaria en perill la nostra vida. En comptes d’això, estem ubicats en el que alguns científics han anomenat la «zona galàctica habitable».

El físic Paul Davies, basant-se en el seu coneixement científic sobre l’univers i les seves lleis, va arribar a la següent conclusió: «No em puc creure que la nostra existència en aquest univers sigui un simple caprici del destí, un accident de la història o una casualitat enmig de la gran història còsmica. [...] Realment havíem de ser aquí». b Davies no ensenya que Déu hagi creat l’univers i la vida humana. Ara bé, tu què en penses? Sembla com si l’univers i la Terra haguessin estat dissenyats per fer possible la vida. Podria ser que fos així perquè realment haguessin estat dissenyats?