Poc temps després que Jesús es bategés, va haver de fer front a un enemic que estava decidit a fer-lo fracassar, fins i tot abans de començar el seu ministeri. De fet, el Diable va intentar temptar-lo en diverses ocasions. Més endavant, Jesús va dir sobre aquest malvat: «Ve el governant del món, i ell no té poder sobre mi» (Joan 14:30).

L’apòstol Joan va veure en una visió el que li espera al «gran drac, la primera serp, l’anomenat Diable i Satanàs». Aquest enemic malvat de la humanitat seria expulsat del cel i estaria «ple d’ira, sabent que li queda poc temps» (Apocalipsi 12:9, 12). Els cristians tenen bones raons per creure que estan vivint durant aquest curt període de temps i que «el drac, la primera serp», aviat serà abismat i estarà inactiu durant els mil anys que Jesús governi en el Regne de Déu (Apocalipsi 20:1, 2).

Durant aquest període, quins successos passaran a la terra, la nostra casa? Qui hi viurà i com serà la vida? Jesús mateix va respondre a aquestes preguntes. A la seva paràbola de les ovelles i les cabres, va mostrar quin futur els hi espera a les persones justes que són com ovelles, les quals fan el bé als germans de Jesús i coŀlaboren amb ells. També va deixar clar amb què es trobaran els que fan tot el contrari, aquells que són com cabres. Jesús va dir: «Aquests [les cabres] seran destruïts per sempre, però els justos [les ovelles] viuran per sempre» (Mateu 25:46).

Això ens ajuda a entendre les paraules que Jesús va dir al criminal que estava en el pal al seu costat. Jesús no va donar a aquest home la mateixa esperança que havia promès als seus apòstols fidels, és a dir, formar part del Regne del cel. Més aviat, li va dir al delinqüent penedit:  «Avui et prometo que estaràs amb mi al paradís» (Lluc 23:43). Així doncs, l’home va obtenir l’esperança de viure en un paradís, un bonic parc o jardí. Evidentment, les persones que avui dia demostrin ser com ovelles i rebin vida eterna també estaran en aquest paradís.

Això encaixa amb la descripció que l’apòstol Joan va fer sobre com serà la vida a la terra en aquell moment. Ell va dir: «El tabernacle de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells. I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són» (Apocalipsi 21:3, 4).

Per tal que aquest delinqüent pugui disfrutar de viure al paradís haurà de ressuscitar. I no serà l’únic que ressusciti. Jesús va deixar clar aquest punt quan va dir: «Ve l’hora en què tots els que estan a les tombes escoltaran la seva veu i en sortiran. Els que van fer coses bones rebran una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes rebran una resurrecció de judici» (Joan 5:28, 29).

I què passarà amb els apòstols fidels i el nombre limitat de persones que estaran amb Jesús al cel? La Bíblia diu: «Seran sacerdots de Déu i del Crist, i seran reis amb ell durant mil anys» (Apocalipsi 20:6). Els que governin amb Crist hauran viscut com a homes i dones a la terra. Per aquest motiu, no hi ha dubte que seran governants celestials compassius i comprensius amb els que estiguin a la terra (Apocalipsi 5:10).

Jesús aplicarà els beneficis del seu rescat a les persones que visquin a la terra i les lliurarà de la maledicció del pecat heretat. Tant Jesús com els que regnin amb ell faran que la humanitat fidel torni a ser perfecta. A partir de llavors, els humans disfrutaran de la vida que Déu volia que tinguessin en un principi quan va dir a Adam i Eva que es multipliquessin i omplissin la terra. Fins i tot la mort, que va ser el resultat del pecat d’Adam, desapareixerà per sempre!

Aleshores, Jesús haurà aconseguit fer tot el que Jehovà li havia demanat. Al final del seu Regnat Miŀlenari, Jesús entregarà el Regne i la humanitat perfecta al seu Pare. L’apòstol Pau va fer referència a aquest acte meravellós d’humilitat per part de Jesús a l’escriure: «Quan tot li hagi estat sotmès, el Fill mateix també se sotmetrà a Aquell que li ha sotmès totes les coses, perquè Déu ho sigui tot per a tots» (1 Corintis 15:28).

Queda clar que Jesús té un paper molt important en el compliment dels meravellosos propòsits de Déu. I a mesura que aquests propòsits es vagin revelant al llarg de l’eternitat, Jesús estarà totalment a l’altura de la descripció que va fer d’ell mateix: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida» (Joan 14:6).