Jesús ha intentat de moltes maneres diferents motivar les persones a pensar sobre la seva amistat amb Déu. Ara ho torna a fer, després de la conversa que ha tingut amb la gent que està fora de la casa d’un fariseu.

Alguns d’ells mencionen un succés tràgic. Parlen del cas «dels galileus que [el governador romà Ponç] Pilat havia matat mentre oferien sacrificis» (Lluc 13:1). A què es refereixen?

És possible que aquests galileus fossin els que van ser assassinats quan milers de jueus van protestar contra Pilat perquè havia utilitzat els diners de la tresoreria del temple per construir un aqüeducte que portés aigua fins a Jerusalem. Pilat potser va aconseguir els diners amb l’ajuda de les autoritats del temple. Els que expliquen aquesta història segurament pensen que els galileus van patir aquesta desgràcia perquè eren culpables d’actes malvats, però Jesús no hi està d’acord.

Aleshores pregunta: «Penseu que això els hi va passar perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?». La seva resposta és no. Però fa servir aquest succés per advertir els jueus: «Si no us penediu, tots vosaltres també morireu» (Lluc 13:2, 3). Llavors, Jesús parla d’una altra tragèdia que possiblement ha passat fa poc i que pot estar relacionada amb la construcció de l’aqüeducte.

Jesús pregunta: «Aquelles divuit persones que van morir a Siloam quan la torre els hi va caure al damunt, ¿penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?» (Lluc 13:4). És probable que la multitud pensi que aquelles persones van morir a causa de la seva maldat. Però un altre cop, Jesús no hi està d’acord. Ell sap que «a tothom li arriba el temps i el contratemps», i probablement això és la causa d’aquesta tragèdia (Eclesiastès 9:11). En canvi, la gent hauria d’aprendre una lliçó d’aquest succés. Jesús diu: «Si no us penediu, tots vosaltres també morireu» (Lluc 13:5). Però, per què està destacant aquesta lliçó precisament ara?

Perquè es troba en la recta final del seu ministeri, i ho explica amb la següent paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya, i hi va anar a buscar figues, però no en va trobar cap. Llavors li va dir al seu vinyater: “Ja fa tres anys que vinc a buscar figues a aquesta figuera, però no n’he trobat mai. Talla-la! Per què he de deixar que ocupi la terra inútilment?”. I ell li va respondre: “Amo, esperem un any més. Cavaré al seu voltant i hi tiraré fems. Si dóna figues, perfecte! Si no, talla-la”» (Lluc 13:6-9).

Durant més de tres anys, Jesús ha intentat que els jueus tinguin fe. Amb tot, relativament pocs s’han fet els seus deixebles i poden ser considerats fruit del seu treball. Ara, durant el quart any del seu ministeri, Jesús està intensificant els seus esforços predicant a Judea i Perea, com si estigués cavant i tirant fertilitzant al voltant de la figuera jueva. Quins han sigut els resultats? Només un petit nombre de jueus han respost favorablement. En general, la nació no es vol penedir i serà destruïda.

 La indiferència de la majoria dels jueus es torna a fer evident quan Jesús està ensenyant a una sinagoga en dissabte. Allà veu una dona que, des de fa 18 anys, està encorbada per culpa d’un dimoni. Jesús la tracta amb compassió i li diu: «Dona, quedes lliure de la teva malaltia» (Lluc 13:12). Jesús posa les mans sobre ella, i a l’instant es posa recta i comença a glorificar Déu.

Això fa que el cap de la sinagoga s’enfadi i digui: «Hi ha sis dies per treballar; veniu a fer-vos curar un d’aquests dies, i no pas en dissabte» (Lluc 13:14). Aquest home no està negant que Jesús tingui el poder per curar, sinó que està condemnant les persones perquè vénen a curar-se en dissabte. Jesús li contesta amb el següent raonament: «Hipòcrites! ¿És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre ase de l’estable per dur-lo a beure en dissabte? I a aquesta dona, que és filla d’Abraham i que Satanàs ha tingut lligada divuit anys, ¿no se l’havia d’alliberar en dissabte?» (Lluc 13:15, 16).

Els seus adversaris s’avergonyeixen, però la multitud s’alegra de veure totes les coses que fa Jesús. Més tard, Jesús torna a repetir aquí, a Judea, dos exemples profètics sobre el Regne que ja havia explicat anteriorment des d’una barca al llac de Galilea (Mateu 13:31-33; Lluc 13:18-21).