Carta als Hebreus 10:1-39
-
La ineficàcia dels sacrificis animals (1-4)
-
La Llei conté una ombra (1)
-
-
El sacrifici de Crist es va oferir una vegada per sempre (5-18)
-
Un camí d’entrada nou i viu (19-25)
-
No deixem de reunir-nos (24, 25)
-
-
Advertència contra pecar voluntàriament (26-31)
-
La confiança i la fe són necessàries per aguantar (32-39)
10 Perquè la Llei conté una ombra+ de les coses bones que havien de venir,+ i no pas la realitat* mateixa d’aquestes coses. Per això, amb els mateixos sacrificis que s’ofereixen repetidament any rere any, aquesta no pot* fer mai perfectes els que s’apropen a adorar.+
2 Si no, ¿no s’haurien deixat d’oferir sacrificis perquè els que presten servei sagrat, un cop purificats, ja no serien conscients de cap pecat?
3 Al contrari, amb aquests sacrificis es recorden els pecats any rere any,+
4 perquè la sang de toros i cabres no pot eliminar els pecats.
5 Per això, quan ell entra al món, diu: «‘No has volgut sacrificis ni ofrenes, però m’has preparat un cos.
6 No has aprovat ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat.’+
7 Llavors vaig dir: “He vingut (en el rotlle* s’ha escrit sobre mi), oh Déu, per fer la teva voluntat.”»+
8 Primer diu: «No has volgut i no has aprovat ni sacrificis ni ofrenes ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat», que són sacrificis que s’ofereixen segons la Llei.
9 I després diu: «He vingut per fer la teva voluntat.»+ Ell elimina el primer per establir el segon.
10 Per aquesta «voluntat»+ hem sigut santificats per mitjà del cos de Jesucrist, que va ser ofert una vegada per sempre.+
11 A més, tot sacerdot ocupa el seu lloc cada dia per dur a terme el seu servei sant*+ i per oferir moltes vegades els mateixos sacrificis,+ que mai poden eliminar els pecats completament.+
12 Però aquest home va oferir una vegada per sempre un sol sacrifici pels pecats i s’ha assegut a la dreta de Déu,+
13 i des de llavors està esperant que es faci dels seus enemics el seu reposapeus.+
14 Perquè, a l’oferir un sol sacrifici, ha fet perfectes+ per sempre aquells que són santificats.
15 I l’esperit sant també ens en dona testimoni, perquè primer ha dit:
16 «Jehovà* diu: “Aquest és el pacte que faré amb ells després d’aquells dies. Posaré les meves lleis al seu cor i les escriuré a la seva ment.”»+
17 I afegeix: «No recordaré més els seus pecats ni les seves males accions.»*+
18 Ara bé, quan aquests són perdonats, ja no cal una ofrena pel pecat.
19 Per tant, germans, com que gràcies a la sang de Jesús tenim la valentia* d’utilitzar el camí d’entrada al lloc sant,+
20 un camí nou i viu que ell va obrir* per a nosaltres a través de la cortina,+ és a dir, la seva carn,
21 i com que tenim un magnífic sacerdot a càrrec de la casa de Déu,+
22 apropem-nos-hi amb un cor sincer i una fe completa, ja que el nostre cor ha sigut netejat* d’una mala consciència+ i el nostre cos ha sigut rentat amb aigua neta.+
23 Així doncs, aferrem-nos sense dubtar a la declaració pública de la nostra esperança,+ perquè qui ha fet la promesa és fidel.
24 Preocupem-nos els uns pels altres* per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres,+
25 sense deixar de reunir-nos,+ com alguns tenen per costum. Al contrari, animem-nos els uns als altres,+ i més ara que veieu que s’acosta el dia.+
26 Perquè si practiquem el pecat voluntàriament després d’haver rebut el coneixement exacte de la veritat,+ ja no queda cap sacrifici pels pecats.+
27 Només queda una aterridora perspectiva de judici i la fúria ardent que consumirà els opositors.+
28 Qui rebutja la Llei de Moisès és executat sense compassió pel testimoni de dos o tres testimonis.+
29 ¿No penseu que mereix un càstig molt més gran qui ha trepitjat el Fill de Déu, ha considerat de poc valor la sang del pacte+ amb la qual ell va ser santificat i ha ofès i menyspreat l’esperit de bondat immerescuda?+
30 Perquè coneixem aquell que va dir: «La venjança és meva, jo els donaré el que es mereixen.» I també: «Jehovà* jutjarà el seu poble.»+
31 És aterridor caure en mans del Déu viu.
32 Però recordeu constantment els dies d’abans, quan després d’haver sigut iŀluminats,+ vau aguantar una gran lluita amb molts sofriments.
33 De vegades vau ser exposats públicament* tant a insults com a persecucions, i de vegades vau estar al costat* dels que es trobaven en aquesta situació.
34 Perquè vau mostrar compassió als que estaven empresonats i vau acceptar amb goig que saquegessin les vostres possessions,+ perquè sabeu que teniu una possessió millor i perdurable.+
35 Per tant, no perdeu la vostra valentia,* perquè serà ben recompensada.+
36 De fet, necessiteu aguant+ perquè, quan hàgiu fet la voluntat de Déu, rebeu el que ell ha promès.
37 Perquè «d’aquí a molt poc»,+ «arribarà qui ha de venir, i no farà tard».+
38 «Però el meu just viurà per la seva fe»+ i «si es fa enrere, no em complauré* en ell».+
39 Ara bé, nosaltres no som dels que es fan enrere i són destruïts,+ sinó dels que tenen fe i conserven la vida.
Notes a peu de pàgina
^ O potser «els homes no poden».
^ O «substància».
^ Lit. «en el rotlle del llibre».
^ O «servei públic».
^ O «accions contràries a la llei».
^ O «confiança».
^ Lit. «va inaugurar».
^ O «ha sigut esquitxat per netejar-nos».
^ O «Pensem els uns en els altres», «Estiguem pendents els uns dels altres».
^ Lit. «exposats com en un teatre».
^ O «vau ser companys».
^ O «confiança per parlar».
^ O «la meva ànima no es complaurà».
