Primer llibre de Samuel 11:1-15
11 Més tard, Nahàs, l’ammonita,+ va pujar amb els seus soldats i va acampar a Jabeix,+ a Galaad, per atacar-la. I tots els homes de Jabeix van dir a Nahàs: «Fes un pacte amb nosaltres i et servirem.»
2 Però Nahàs, l’ammonita, els va contestar: «Faré un pacte amb vosaltres, però amb aquesta condició: la d’arrencar-vos a tots l’ull dret. Així humiliaré tot Israel.»
3 I els ancians de Jabeix li van respondre: «Dona’ns set dies perquè enviem missatgers per tot el territori d’Israel. Si ningú ve a salvar-nos, ens rendirem.»
4 Quan els missatgers van arribar a Guibeà+ de Saül i van explicar al poble el que havia passat, tothom es va posar a plorar desconsoladament.
5 En aquell moment, Saül venia del camp guiant el ramat de vaques i va preguntar: «Què li passa a la gent? Per què ploren?» I li van explicar el que havien dit els homes de Jabeix.
6 Quan Saül ho va sentir, l’esperit de Déu el va omplir de poder,+ i es va posar molt furiós.
7 Per tant, va agafar un parell de toros, els va tallar a trossos i va donar els trossos a uns missatgers perquè els enviessin a tot el territori d’Israel i diguessin: «Això mateix és el que li passarà al bestiar dels que no segueixin Saül i Samuel.» Això va fer que el poble sentís temor de Jehovà, i tots van sortir amb el mateix objectiu.*
8 A Bèzec, Saül va passar revista: hi havia 300.000 israelites i 30.000 homes de Judà.
9 Després Saül i els seus homes van dir als missatgers que havien vingut de Jabeix: «Digueu això als homes de Jabeix, a Galaad: “Demà, quan escalfi el sol, us salvarem.”» Els missatgers van anar a dir-ho als homes de Jabeix, i ells se’n van alegrar molt.
10 Llavors els homes de Jabeix van dir als ammonites: «Demà ens rendirem i podreu fer amb nosaltres el que us sembli millor.»+
11 L’endemà, Saül va dividir els seus homes en tres grups. A la vetlla del matí,* van entrar al campament enemic i van estar matant ammonites+ fins que va escalfar el sol. Els que van sobreviure es van dispersar tant que no en van quedar ni dos de junts.
12 Aleshores la gent va dir a Samuel: «Qui deia que no volia que Saül fos el nostre rei?+ Porteu-nos aquests homes, que els matarem!»
13 Però Saül va dir: «Avui no ha de morir cap home,+ perquè avui Jehovà ha salvat Israel.»
14 Més tard, Samuel va dir al poble: «Anem a Guilgal+ a proclamar una altra vegada que Saül és rei.»+
15 Així doncs, tot el poble va anar a Guilgal i allà, davant de Jehovà, el van proclamar rei. Després van oferir a Jehovà sacrificis de pau,+ i tant Saül com tots els homes d’Israel ho van celebrar amb molta alegria.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «com un sol home».
^ Aproximadament des de les 2 fins a les 6 de la matinada.
