Com a testimonis de Jehovà ens encanta conversar d’assumptes espirituals amb persones d’altres religions. Així i tot, no estem a favor de la unió de fes a l’hora de donar culte a Déu. La Bíblia mostra que els cristians verdaders han d’estar «ben units», i un aspecte clau d’eixa harmonia és que creem lo mateix (1 Corintis 1:10; Efesis 4:16; Filipencs 2:2). Esta unió implica molt més que només estar d’acord amb la importància que tenen qualitats com l’amor, la compassió i la misericòrdia. Les nostres creences estan basades en un coneixement exacte de la Bíblia, sense el qual la nostra fe no tindria ningun valor (Romans 10:2, 3).

 La Bíblia compara ajuntar-se amb persones d’altres creences per adorar Déu a unir-se a algú en un jou desigual, una incompatibilitat que perjudicaria la fe cristiana (2 Corintis 6:14-17). Per esta raó, Jesús no va deixar que els seus deixebles practicaren la unió de fes (Mateu 12:30; Joan 14:6). De la mateixa manera, la llei que Déu va donar als israelites a través de Moisés prohibia unir-se en el culte amb les nacions veïnes (Èxode 34:11-14). Més tard, els israelites fidels van rebutjar un oferiment d’ajuda que els haguera embolicat en una aliança religiosa amb persones d’altres fes (Esdres 4:1-3).

 Sí. Com l’apòstol Pau, estem interessats en comprendre la manera de pensar i les creences de tantes persones com siga possible (1 Corintis 9:19-22). Durant les nostres conversacions, procurem posar en pràctica el consell bíblic de parlar «amb respecte» amb totes les persones (1 Pere 3:16 [v. 15 en altres bíblies]).