Pressionen els testimonis de Jehovà la gent perquè canvien de religió?
No, de cap manera. En un article de La Atalaya es citaven les següents paraules: “Forçar la gent perquè canvie de religió està malament”. a És més, evitem pressionar la gent a canviar de religió per les següents raons:
Jesús no va obligar mai ningú a acceptar les seues ensenyances. Ell sabia que relativament pocs acceptarien el seu missatge (Mateu 7:13, 14). De fet, quan alguns dels seus deixebles van entropessar pel que va dir, no els va forçar a que es quedaren (Joan 6:60-62, 66-68).
Jesús va ensenyar els seus seguidors a no pressionar a altres perquè canviaren les seues creences. En lloc de forçar les persones a acceptar les bones notícies del Regne en contra de la seua voluntat, els seus deixebles buscaven aquelles persones que foren receptives (Mateu 10:7, 11-14).
Les conversions que es fan per impuls no tenen cap valor, ja que Déu sols accepta que l’adorem de tot cor (Deuteronomi 6:4, 5; Mateu 22:37, 38).
És la nostra obra proselitista?
És cert que proclamem el missatge bíblic “fins a l’extrem de la terra”. Com diuen les Escriptures, prediquem “en públic i per les cases” (Fets 1:8; 10:42; 20:20). Nosaltres, igual que els primers cristians, de vegades també som acusats de proselitisme il·legal (Fets 18:12, 13). No obstant això, estes acusacions són falses. No forcem les persones perquè tinguen les nostres creences. En lloc d’això, animem a que puguen obtindre coneixement exacte de les Escriptures per prendre bones decisions.
Els Testimonis de Jehovà no forcem la gent a canviar de religió ni amaguem cap activitat política ni oferim cap cosa per a guanyar-nos més adeptes. Estes coses són les que alguns dels que diuen ser cristians fan però, en realitat, deshonren Jesucrist. b
Tenen les persones el dret de canviar de religió?
Clar que sí. La Bíblia diu que les persones tenen el dret de canviar de religió. De fet, hi ha registres que mostren que molts van canviar la religió que practicaven els seus familiars i per voluntat pròpia van decidir adorar al Déu verdader. Abraham, Rut, algunes persones d’Atenes i, fins i tot, l’apòstol Pau en són alguns exemples (Josué 24:2; Rut 1:14-16; Fets 17:22, 30-34; Gàlates 1:14, 23). A més a més, la Bíblia admet que si una persona vol deixar l’adoració que Déu aprova, té el dret de fer-ho (1 Joan 2:19).
El dret de canviar de religió també queda reflectit en la Declaració Universal de Drets Humans, la qual les Nacions Unides han definit com “el fonament de la llei internacional dels drets humans”. Este document declara que tot el món té “la llibertat de canviar de religió o creença” i “buscar, rebre o compartir informació o idees”, fins i tot, religioses. c Per descomptat, estos drets porten l’obligació de respectar els drets dels altres de mantindre les seues creences o de rebutjar les idees de les que no estiguen d’acord.
Canviar de religió deshonra els costums o tradicions familiars?
No necessàriament. La Bíblia ens anima a respectar a tot el món independentment de quina siga la seua religió (1 Pere 2:17). A més a més, els Testimonis de Jehovà obeïxen el manament bíblic d’honrar els pares encara que tinguen creences diferents (Efesis 6:2, 3).
De fet, no tot el món està d’acord amb el punt de vista bíblic. Una dona que va créixer a Zàmbia relata: “En la meua comunitat, el que un canviara de religió [...] es considerava com una traïció i una deslleialtat a la família i a la comunitat”. Açò és precisament el que ella va viure en la seua pròpia carn, ja que quan era una adolescent va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà i al cap d’un temps va decidir canviar de religió. Ella comenta: “Els meus pares no paraven de dir-me que els havia decepcionat moltíssim. Què dur va ser això per a mi! L’aprovació dels meus pares significa molt. [...] Però, en realitat, elegir entre ser lleial a Jehovà en lloc de a les tradicions familiars no significa que siga deslleial a la meua família”. d
a Consulta La Atalaya de l’1 de gener del 2002, pàgina 12, paràgraf 15.
b Per exemple, sobre l’any 785 d. C, Carlemany va imposar un edicte en el qual condemnava amb pena de mort la gent que rebutjara convertir-se al cristianisme en Saxònia. A més, l’acord de pau d’Augsburg, signat pels bàndols enfrontats en el Sacre Imperi Romanogermànic a l’any 1555 d. C, estipulava que el qui governara un territori havia de ser catòlic romà o luterà i que baix el seu domini tot el món havia d’adoptar la mateixa religió. Tot aquell que rebutjara acceptar la religió del governant havia d’emigrar.
c Hi ha drets pareguts registrats en: la Carta Africana de Drets Humans i Pobles, en la Declaració Americana dels Drets i Deures de l’Home, la Carta Àrab dels Drets Humans (2004), en la Declaració dels Drets Humans de l’ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic), en la Convenció Europea dels Drets Humans i en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Però, fins i tot hi ha nacions que encara que diuen acatar estos drets, falten a la seua paraula a l’hora de complir-los.
d Jehovà és el nom de Déu tal com revela la Bíblia.