Persones de diferents tribus, llengües i nacions viuen en la selva de l’Amazones (Amèrica del Sud), lluny del bullici de les ciutats. Per això, en juliol de 2017, un grup de 13 testimonis de Jehovà se’n va anar d’expedició pel riu Maroni i pels seus afluents de l’est, a la Guaiana Francesa. Però, quin era el seu objectiu? Portar el missatge d’esperança de la Bíblia a les persones que viuen al llarg del riu.

 Un mes abans que començara l’expedició de 12 dies, tots els participants van assistir a una reunió de planificació. Winsley recorda: «Vam aprendre coses sobre la zona i la seua història, i també vam analitzar com preparar-nos per al viatge». Els participants anaven equipats amb un recipient resistent a l’aigua on guardaven una hamaca i una mosquitera. Haurien d’agafar dos vols i viatjar moltes hores en unes canoes.

 Com se sentiren els que van ser seleccionats quan van rebre la invitació? Claude i Lisette, que estan jubilats, van acceptar de seguida. Claude conta: «Estava molt content, però també tenia un poc de por. Havia sentit moltes coses sobre els perills dels ràpids del riu». A Lisette li preocupava una altra cosa: «Em preguntava com parlaria en llengües ameríndies».

 Un dels participants, Mickaël, se sentia igual. Ell diu: «No sabíem molt sobre la tribu Wayana, i per això vaig investigar en internet per a aprendre algunes paraules i saludar a les persones en el seu idioma».

 Shirley, que va viatjar amb el seu home, Johann, va fer una llista dels idiomes que es parlen al llarg del riu. Ella conta: «Ens descarregàrem vídeos de jw.org en la majoria d’eixos idiomes i vam aconseguir un manual de conversació en wayana».

 El dimarts 4 de juliol, el grup va volar des de Saint-Laurent du Maroni a Maripasoula, una xicoteta ciutat en l’interior de la Guaiana Francesa.

 Durant els següents quatre dies, el grup va predicar als habitants dels pobles de la part superior del riu Maroni. Viatjaven en unes canoes amb motor anomenades piragües. Roland, un dels membres del grup, conta: «Vam descobrir que els amerindis estan molt interessats en els temes bíblics. Tenen moltes preguntes i alguns volien que estudiàrem la Bíblia amb ells».

 En un poble, Johann i Shirley van conéixer una parella jove. La cosina d’ella s’havia suïcidat recentment. Llavors, li van ensenyar el vídeo de JW Broadcasting Un indio americano encuentra a su Creador. Johann diu: «El vídeo va impressionar a la parella. Ens van donar el seu correu electrònic perquè volien estar en contacte amb nosaltres».

 Ell lloc més llunyà que vam visitar va ser Antécume Pata. Allí, el cap del poble va deixar que els Testimonis coŀlocaren les seues hamaques en una zona pública perquè pogueren descansar. També es van banyar en el riu, com fan les persones locals.

 Des d’allí, el grup va navegar fins al poble de Twenké, on es van trobar els seus habitants de dol per la pèrdua d’un ser volgut. Éric, un dels organitzadors de l’expedició, conta: «El “Gran Home”, o cap de la tribu, ens va permetre anar pel poble per a consolar als qui estaven tristos. Al cap de la tribu i a la seua família els van agradar els textos que els vam llegir en una Bíblia en wayana. A més, els mostràrem vídeos que parlen sobre la promesa bíblica de la resurrecció».

 En la següent etapa de l’expedició, el grup va agafar un vol de mitja hora des de Maripasoula fins a la xicoteta ciutat de Grand-Santi. El dimarts i dimecres van compartir el missatge de la Bíblia amb les persones de la localitat. I el dijous es van embarcar en un viatge de cinc hores i mitja pel riu Maroni fins al poble d’Apatou.

 Durant la resta de l’expedició, l’equip va visitar els pobles dels cimarrons, que es troben en la selva. Els cimarrons són descendents d’esclaus africans que van ser duts a l’Amèrica del Sud durant el període colonial del país veí, Surinam. Els Testimonis convidaren tots a una reunió en la selva, en una carpa que es va muntar especialment per a l’ocasió. Claude diu: «Ens vam posar molt contents quan vam vore que havia vingut tanta gent. Els havíem invitat eixe mateix matí!». Karsten, que estava en la seua primera expedició per l’interior del país, va fer un discurs públic en aukan amb el títol «Quin és el sentit de la vida?». 91 persones de diferents pobles van assistir a la reunió.

 Finalment, els integrants de l’expedició van tornar a Saint-Laurent du Maroni. Tots estaven molt contents per la bona resposta dels habitants, ja que van acceptar moltes publicacions i van vore moltíssims vídeos dels testimonis de Jehovà.

 Lisette diu: «No tinc paraules per a descriure lo contenta que em sent d’haver participat en l’expedició». Cindy comenta: «Si poguera tornar a fer-ho, suplicaria que em donaren l’oportunitat. Ho has de viure per a entendre-ho!».

 Esta experiència va fer que alguns germans i germanes volgueren tornar. Mickaël diu: «Repetiríem ara mateix!». Winsley s’ha mudat a Saint-Laurent du Maroni. Claude i Lisette, que tenen uns 60 anys, decidiren mudar-se a Apatou.