Vaig nàixer en Uganda en el districte de Gomba. La majoria de la gent d’allí era molt pobra. De fet, en el meu poble no teníem electricitat, així que per les nits gastàvem làmpares portàtils de gasolina.

 Els meus pares es van mudar d’Uganda a Ruanda. Tenien cultius de café i plàtans, i dels plàtans elaboraven un licor famós que es diu waragi. També criaven pollastres, cabres, porcs i vaques. La meua cultura i criança em portaren a pensar que una dona sempre ha de ser obedient al seu home i no ha d’expressar mai la seua opinió.

 Quan tenia 23 anys, em vaig mudar a Ruanda, i allí anava a les discoteques amb altres jóvens de la meua edat. Vaig anar tant a una que em van donar una targeta per a entrar sense pagar. També m’agradaven les peŀlícules amb continguts de lluita i violència. Tant l’entorn com l’entreteniment em van portar a ser violent, immoral i alcohòlic.

 En l’any 2000, vaig començar a viure amb Skolastique Kabagwira, una jove amb qui vaig tindre tres xiquets. Tal com vaig aprendre en la meua infància, esperava que s’agenollara davant de mi quan em saludara o quan em demanara alguna cosa. També pensava que tot el que tenia la meua família era meu, i que podia gastar-ho com jo volguera. Solia eixir per les nits i tornava a casa al voltant de les tres del matí, i normalment tornava borratxo. Tocava a la porta i, si Skolastique tardava en obrir, li pegava.

 Per eixe temps, treballava com a supervisor d’una empresa de seguretat privada i guanyava un bon jornal. Quan estava en casa, Skolastique m’intentava convéncer que m’unira a la seua església Pentecostal perquè pensava que això em canviaria. Però a mi no m’interessava anar a la seua església. En lloc d’això, havia començat una relació romàntica amb una altra dona. El resultat del meu comportament cruel i immoral va ser que Skolastique se’n va anar amb els tres xiquets a casa dels seus pares.

 Un amic nostre més major va parlar amb mi sobre el meu estil de vida i em va animar a tornar amb Skolastique. Em va dir que els meus fills no mereixien viure separats de son pare. Per tant, en 2005, em vaig deixar la beguda, vaig tallar amb l’altra dona i vaig tornar amb Skolastique. Ens vam casar en 2006. No obstant, encara era violent i agressiu amb la meua dona.

 En 2008, un testimoni de Jehovà anomenat Joël va cridar a la nostra casa, i vaig escoltar el seu missatge. Durant uns quants mesos ell i un altre Testimoni, anomenat Bonaventure, em visitaren regularment i tinguérem converses bíbliques molt intenses. Jo feia moltes preguntes, en particular del llibre d’Apocalipsi. Intentava demostrar que els Testimonis s’equivocaven. Per exemple, els vaig preguntar per què deien que la gran «multitud» mencionada en Apocalipsi 7:9 viuria en la terra, quan el versicle diu que «estaven drets davant del tron i davant de l’Anyell», Jesucrist. Joël contestava les meues preguntes amb paciència. Per exemple, em va mostrar Isaïes 66:1, on Déu diu que la terra és «l’escambell» dels seus peus. Així que la gran multitud es troba en la terra davant del tron de Jehovà. I vaig llegir Salm 37:29, on diu que els justos viuran per a sempre en la terra.

 Finalment, vaig acceptar un curs bíblic. Així que Bonaventure ens ensenyava a Skolastique i a mi. A mesura que estudiàvem la Bíblia, em vaig motivar a fer canvis en la vida. Vaig aprendre a tractar la meua dona amb respecte. Ja no volia que s’agenollara davant de mi quan em saludara o em demanara alguna cosa, i també vaig deixar de pensar que tot el que tenia la meua família era meu. Vaig deixar de vore peŀlícules violentes. Fer estos canvis va ser difícil per a mi i em va requerir tindre autocontrol i humiltat.

 Uns anys abans, havia enviat el meu fill major, Christian, a viure amb uns familiars en Uganda. Però després de llegir Deuteronomi 6:4-7, la meua dona i jo ens adonàrem que érem responsables davant de Déu de cuidar dels nostres fills ensenyant-los els principis bíblics. Quina felicitat per a nosaltres i per al nostre fill quan el vam portar a casa!

 Vaig aprendre que Jehovà Déu és compassiu i tinc fe que m’ha perdonat per l’actitud i la conducta que vaig tindre en el passat. Estic molt content que Skolastique també estudiara la Bíblia. Dedicàrem les nostres vides a Jehovà i ens batejàrem junts el 4 de desembre de 2010. Ara confiem l’un en l’altre i disfrutem d’aplicar els principis bíblics en la nostra família. De fet, la meua dona està molt contenta que vaja directe a casa després de treballar. També aprecia que la tracte amb dignitat i respecte, que haja pres la decisió d’abstenir-me de l’alcohol i que ja no siga un home cruel. En 2015, em van nomenar ancià per a ajudar la congregació. Dels nostres cinc fills, tres s’han batejat.

 Quan vaig començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà, no vaig acceptar amb els ulls tancats el que m’ensenyaven. Però em va impressionar que utilitzaren la Bíblia per a respondre’m les preguntes. Skolastique i jo apreciem que aquells que diuen servir al Déu verdader visquen en harmonia amb les seues normes, i no sols obeïsquen el que volen. Estic molt agraït que Jehovà m’haja permés tindre una relació estreta amb ell i que m’haja permés formar part de la seua família espiritual. Mirant arrere en la meua vida, estic convençut que, amb l’ajuda de Déu, qualsevol persona sincera pot fer els canvis necessaris per a fer la Seua voluntat.