Jesús va proclamar un missatge de pau. No obstant, en una ocasió, va dir als seus apòstols: «No vos penseu que haja vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra» (Mt 10:34, 35). Què va voler dir amb estes paraules?

Jesús no volia separar els membres de la família, però sabia que, en alguns casos, les seues ensenyances causarien divisions. Per això, els qui volen fer-se deixebles de Crist i batejar-se haurien de ser conscients de les conseqüències de la seua decisió, ja que per a ells podria ser tot un repte mantindre’s fidels a les ensenyances de Jesús si se’ls oposara un cònjuge no creient o un altre familiar.

És cert que la Bíblia exhorta els cristians a estar «en pau amb tot el món» (Rm 12:18). Ara bé, en algunes famílies, les ensenyances de Jesús poden actuar com una «espasa». Per què diem això? Perquè quan algú accepta la veritat però altres familiars que viuen en la mateixa casa la rebutgen o s’oposen a ella, en certa manera, es convertixen en «enemics» del qui està aprenent la veritat (Mt 10:36).

Els deixebles de Crist que viuen en una casa dividida en sentit religiós a voltes afronten situacions que posen a prova el seu amor per Jehovà i per Jesús. Per exemple, els familiars no creients potser els pressionen per a que celebren una festivitat religiosa. Davant d’una prova com esta, de part de qui es posaran? Jesús va dir: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi» (Mt 10:37). Per descomptat, Jesús no estava dient que per a ser dignes d’ell els seus deixebles hagueren de deixar d’estimar els pares. Més bé, estava emfatitzant que havien de decidir què era més important per a ells. Per tant, si els familiars no creients s’oposen als nostres esforços per servir a Jehovà, continuem estimant-los, però reconeixem que el nostre amor per Jehovà està en primer lloc.

Evidentment, l’oposició familiar pot ser molt dolorosa. A pesar d’això, els cristians hem de recordar estes paraules de Jesús: «Qui no accepta el seu pal de turment i em seguix no és digne de mi» (Mt 10:38 TNM). En altres paraules, hem de vore l’oposició familiar com a part dels sofriments que els deixebles de Crist accepten voluntàriament. I al mateix temps, esperem que la nostra bona conducta motive els nostres familiars no creients a ser més comprensius i a interessar-se en el missatge de la Bíblia (1Pe 3:1, 2).