Poc abans de la seua mort, Jesús va tindre una conversació privada amb quatre dels seus deixebles: Pere, Jaume, Joan i Andreu. Mentres predeia el senyal de la seua presència en els últims dies, va plantejar una pregunta molt important: “Qui és el servent fidel i sensat a qui l’amo ha confiat la gent de sa casa perquè els done l’aliment al temps degut?” (Mateu 24:3, 45; Marc 13:3, 4). Ací, estava informant-los que, com a “amo”, nomenaria aquells qui donarien de forma constant aliment espiritual als seus seguidors durant el temps de la fi. Qui seria este servent?

És un grup xicotet de cristians ungits. El “servent” és la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà que dóna aliment espiritual als adoradors de Déu al temps oportú. Depenem d’este servent fidel perquè ens done “al temps degut l’aliment” que necessitem (Lluc 12:42).

Administra els béns de Déu. (1 Timoteu 3:15.) Jesús va donar al servent la gran responsabilitat d’administrar la part terrestre de l’organització de Jehovà, és a dir, cuidar dels seus recursos materials, dirigir la predicació i ensenyar-nos per mitjà de les congregacions. Aixina, per proveir-nos el que necessitem quan ens cal, el “servent fidel i sensat” distribuïx aliment espiritual per mitjà de les publicacions que usem a la predicació i l’ensenyament que rebem a les nostres reunions i assemblees.

El servent és fidel a les veritats de la Bíblia i a la seua comissió de predicar les bones notícies, i és sensat perquè administra sàviament els interessos de Crist a la Terra (Fets 10:42). L’augment de les provisions espirituals evidencia que Jehovà beneïx la seua labor (Isaïes 60:22; 65:13).

• A qui va nomenar Jesús perquè alimentara els seus deixebles espiritualment?

• Per què podem dir que el servent és fidel i sensat?