Les lleis de Déu es basen en els seus principis. Estos principis són veritats bàsiques que trobem en la Bíblia, i ens ajuden a entendre què pensa Déu sobre certs assumptes. Els principis ens ajuden a prendre bones decisions en la vida i a fer lo correcte. I són especialment útils en situacions on no aplica cap llei divina.

▸ Capítol 1, paràgraf 8

Obeir a Jehovà implica fer voluntàriament el que ell ens diu. Jehovà vol que l’obeïm perquè el volem (1 Joan 5:3). Si estimem Déu i confiem en ell, escoltarem el seu consell en tota ocasió i l’obeirem inclús quan no siga fàcil. Obeir a Jehovà és bo per a nosaltres, perquè ell ens ensenya com tindre ara una vida satisfactòria i ens promet que disfrutarem de moltes benediccions en el futur (Isaïes 48:17).

▸ Capítol 1, paràgraf 10

Jehovà ens ha donat a cadascun de nosaltres llibertat d’elecció, és a dir, la capacitat de prendre decisions. No ens va crear per a que fórem robots (Deuteronomi 30:19; Josué 24:15). Podem usar la nostra llibertat per a prendre bones decisions, però si no anem amb compte, podríem escollir malament. Tindre llibertat d’elecció implica que podem decidir per nosaltres mateixos si volem ser lleials a Jehovà i demostrar que realment l’estimem.

▸ Capítol 1, paràgraf 12

Jehovà ha establit normes morals, o directrius, per a la nostra conducta i accions. En la Bíblia, podem aprendre estes normes  i com poden ajudar-nos a millorar la nostra vida (Proverbis 6:16-19; 1 Corintis 6:9-11). Estes directrius ens ajuden a saber quines coses són bones o roïnes als ulls de Déu. També ens ajuden a ser amables, a prendre bones decisions i a ser bondadosos amb els altres. Encara que els valors del món continuen degradant-se, les normes de Jehovà no canvien (Deuteronomi 32:4-6; Malaquies 3:6). Si les obeïm, ens protegiran de patir danys físics i emocionals.

▸ Capítol 1, paràgraf 17

La consciència és el sentit interior que ens indica què està bé i què està malament. Jehovà ens ha creat a tots amb una consciència (Romans 2:14, 15). Per a que funcione correctament, hem d’entrenar-la segons les normes morals de Jehovà. Llavors, podrà ajudar-nos a prendre decisions que agraden a Déu (1 Pere 3:16). La consciència pot avisar-nos quan estem a punt d’actuar imprudentment, o fer-nos sentir remordiments després d’haver actuat incorrectament. La consciència pot debilitar-se, però amb l’ajuda de Jehovà, podem enfortir-la una altra volta. Una bona consciència ens proporciona pau mental i autoestima.

▸ Capítol 2, paràgraf 3

El temor de Déu implica estimar-lo i respectar-lo tant que no volem fer res que li desagrade. El temor de Déu ens ajuda a fer lo correcte i evitar lo incorrecte (Salm 111:10). Com sentim molt de respecte per Jehovà, prestem atenció a tot el que ens diu i mantenim les promeses que li hem fet. El temor de Déu afecta la nostra manera de pensar, la manera en què tractem els altres i les decisions que prenem diàriament.

▸ Capítol 2, paràgraf 9

El penediment implica que la persona que ha obrat incorrectament sent profunda tristesa. Els qui estimen Déu se senten molt apenats quan veuen que han fet alguna cosa que està en contra de les Seues normes. Si fem alguna cosa malament, hauríem de suplicar-li a Jehovà que ens perdone sobre la base del sacrifici redemptor de Jesús (Mateu 26:28; 1 Joan 2:1, 2). Si ens penedim sincerament i deixem de practicar el que està malament, podrem tindre la confiança que Jehovà ens perdonarà. Ja no hem de tindre remordiments pel que hem fet en el passat (Salm 103:10-14; 1 Joan 1:9; 3:19-22). Hem d’esforçar-nos per aprendre dels nostres errors, canviar qualsevol forma de pensar negativa i viure en harmonia amb les normes de Jehovà.

▸ Capítol 2, paràgraf 18

Quan algú ha comés un pecat greu, no se’n penedix i rebutja seguir les normes de Jehovà, no pot seguir formant part de la congregació. Ha de ser expulsat. Quan una persona és expulsada, deixem de tindre tractes amb ella (1 Corintis 5:11; 2 Joan 9-11). L’expulsió protegix el nom de Jehovà i la congregació (1 Corintis 5:6). A més, és una forma de disciplina que pot ajudar la persona a penedir-se i tornar a Jehovà (Lluc 15:17).

▸ Capítol 3, paràgraf 19

Jehovà ens estima i vol ajudar-nos. Per això ens dona guia, direcció i consell a través de la Bíblia i persones que estimen Déu. Com a humans imperfectes, necessitem desesperadament esta ajuda (Jeremies 17:9). Quan escoltem respectuosament aquells que Jehovà utilitza per a guiar-nos, mostrem que el respectem i que volem obeir-lo (Hebreus 13:7).

▸ Capítol 4, paràgraf 2

Degut a la nostra imperfecció, tendim a ser egoistes i orgullosos. Però Jehovà espera que siguem humils. Quan ens comparem amb Jehovà, aprenem a ser humils perquè ens adonem que som insignificants (Job 38:1-4). Un altre aspecte important de la humilitat és aprendre a posar els interessos dels altres per damunt dels nostres. L’orgull fa que una persona es crega millor que els altres. Una persona humil s’examina honestament i veu tant les seues qualitats com els seus defectes. No té por d’admetre els seus errors, disculpar-se, i acceptar suggerències i consell. Una persona humil confia en Jehovà i seguix la Seua direcció (1 Pere 5:5).

▸ Capítol 4, paràgraf 4

L’autoritat és el dret de donar ordes i prendre decisions. Jehovà és qui més autoritat té en la terra i en el cel. Com ho ha creat tot, és la persona més poderosa de l’univers. Sempre exercix la seua autoritat per al benefici dels altres, i ha donat a algunes persones la responsabilitat de cuidar-nos. Per exemple, els pares, els responsables de congregació i els governs tenen autoritat, i Jehovà vol que cooperem amb ells (Romans 13:1-5; 1 Timoteu 5:17). Però quan les lleis dels hòmens entren en conflicte amb les de Déu, l’obeïm a ell abans que als hòmens (Fets 5:29). Quan acceptem l’autoritat d’aquells que Jehovà usa per a cuidar-nos, mostrem respecte per les Seues decisions.

▸ Capítol 4, paràgraf 7

Jehovà cuida la congregació amb l’ajuda dels ancians, que són germans amb experiència (Deuteronomi 1:13; Fets 20:28). Estos hòmens ens ajuden a mantindre una relació forta amb Jehovà i a servir-lo de forma pacífica i organitzada (1 Corintis 14:33, 40). Per  a ser nomenats per esperit sant, han de complir els requisits específics que es troben en la Bíblia (1 Timoteu 3:1-7; Titus 1:5-9; 1 Pere 5:2, 3). Com confiem en l’organització de Déu i li donem el nostre suport, cooperem de bona gana amb els responsables de congregació (Salm 138:6; Hebreus 13:17).

▸ Capítol 4, paràgraf 8

Jehovà ha donat tant als pares com a les mares la responsabilitat de cuidar dels fills. No obstant, la Bíblia explica que el marit és el cap de família. Si la família no té pare, la mare assumix esta responsabilitat. Algunes de les responsabilitats del cap de família són proveir aliment, roba i un lloc on viure. És molt important que el cap de família prenga la iniciativa en ajudar els seus a adorar a Jehovà. Per exemple, s’assegura que assistisquen regularment a les reunions, que isquen a predicar i que estudien la Bíblia junts. El cap també porta la davantera quan s’han de prendre decisions i sempre intenta imitar a Jesús sent amable i raonable, mai cruel o aspre. Açò ajuda a crear un ambient agradable on la família se sent segura i pot enfortir la seua relació amb Jehovà.

▸ Capítol 4, paràgraf 12

La Junta Directiva és el grup d’hòmens amb esperança celestial que Déu utilitza per a dirigir les activitats del seu poble. En el segle I, Jehovà va usar una junta directiva per a guiar la congregació cristiana en l’adoració i la predicació (Fets 15:2). Hui en dia, el grup de germans que formen la Junta Directiva pren la iniciativa en dirigir, guiar i protegir el poble de Déu. Quan estos germans prenen decisions, confien en la guia de la Bíblia i l’esperit sant de Jehovà. Jesús va dir que este grup d’hòmens ungits era «el servent fidel i sensat» (Mateu 24:45-47).

▸ Capítol 4, paràgraf 15

Pot haver ocasions en què se li demane a una germana fer alguna cosa que normalment faria un germà. En eixe cas, mostra el seu respecte per l’orde que Jehovà ha establit cobrint-se el cap. Algunes d’estes situacions podrien ser quan, per exemple, dirigix un curs bíblic en presència del seu marit o un altre germà batejat (1 Corintis 11:11-15).

▸ Capítol 4, paràgraf 17

Quan som neutrals, ens neguem a posar-nos de part d’algú en assumptes polítics (Joan 17:16). Els testimonis de Jehovà donem suport al Regne de Déu. Som neutrals en els assumptes del món, igual que Jesús.

Jehovà ens mana ser obedients «a les autoritats i als governants» (Titus 3:1, 2; Romans 13:1-7). També diu que no hem d’assassinar, per això la consciència d’un cristià no el deixaria anar a la guerra. Si un cristià té l’opció de fer la prestació social substitutòria com a alternativa al servici militar, ha de pensar si la consciència li ho permetrà.

Adorem només a Jehovà perquè és el nostre Creador. Encara que mostrem respecte pels símbols nacionals, no saludem la bandera ni cantem l’himne nacional (Isaïes 43:11; Daniel 3:1-30; 1 Corintis 10:14). A més, els testimonis de Jehovà prenem la decisió personal de no votar a ningun partit polític ni candidat, perquè ja ens hem posat de part del govern de Déu (Mateu 22:21; Joan 15:19; 18:36).

▸ Capítol 5, paràgraf 2

El món promou la manera de pensar de Satanàs. Esta forma de pensar és comuna entre persones que no estimen ni imiten  a Jehovà, i que ignoren les seues normes (1 Joan 5:19). La Bíblia descriu esta manera de pensar i les accions que provoca com l’esperit del món (Efesis 2:2). Els testimonis de Jehovà ens assegurem que este esperit no ens afecte (Efesis 6:10-18). Més bé, estimem les normes de Jehovà i ens esforcem per pensar com ell pensa.

▸ Capítol 5, paràgraf 7

L’apostasia és posar-se en contra de la veritat de la Bíblia. Els apòstates es rebeŀlen contra Jehovà i Jesús, el rei ungit del Regne de Déu, i intenten influenciar els altres per a que s’unisquen a ells (Romans 1:25). Volen crear dubtes en les ments dels servents de Jehovà. En la congregació cristiana del segle I, hi havia persones que es convertiren en apòstates, i hui en dia passa lo mateix (2 Tessalonicencs 2:3). Aquells que som lleials a Jehovà no tenim tractes amb ells. Mai hauríem de permetre que la curiositat o la pressió dels altres ens feren llegir o escoltar idees apòstates. Som lleials a Jehovà i només l’adorem a ell.

▸ Capítol 5, paràgraf 9

Quan la nació d’Israel estava sota la llei de Moisés, li demanaven a Jehovà que perdonara els seus pecats portant al temple ofrenes de gra, oli i animals. D’esta manera, els israelites recordaven que Jehovà estava disposat a perdonar els seus pecats, tant els de la nació en conjunt com els individuals. Més tard, després que Jesús donara la seua vida pels nostres pecats, estos sacrificis d’expiació deixaren de ser necessaris. Jesús es va oferir com a sacrifici perfecte «una vegada per sempre» (Hebreus 10:1, 4, 10).

▸ Capítol 7, paràgraf 6

Sota la llei mosaica, les persones podien menjar animals i oferir-los en sacrifici (Levític 1:5, 6). Però, Jehovà mai va aprovar que se’ls tractara cruelment (Proverbis 12:10). De fet, la Llei contenia normes que protegien els animals de la crueltat. Als israelites se’ls va manar que cuidaren bé dels seus animals (Deuteronomi 22:6, 7).

▸ Capítol 7, paràgraf 6

Fraccions sanguínies. La sang té quatre components principals: glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes i plasma. Estos quatre components principals es poden dividir en parts més xicotetes, que s’anomenen fraccions sanguínies. a

Els cristians rebutgem les transfusions de sang completa o de qualsevol dels seus quatre components principals. Però, hauríem d’acceptar fraccions sanguínies? La Bíblia no dona detalls al respecte. Per tant, cada cristià ha de prendre la seua pròpia decisió segons la seua consciència entrenada per la Bíblia.

Alguns cristians decidixen rebutjar les fraccions sanguínies. Potser raonen que la Llei de Déu per a Israel requeria que s’escampara per terra la sang de l’animal que se sacrificava (Deuteronomi 12:22-24).

Altres pensen diferent. La seua consciència els permet acceptar algunes fraccions sanguínies. Potser raonen que estes fraccions ja no representen la vida de la criatura de la qual provenia eixa sang.

Quan prenem decisions sobre les fraccions sanguínies, preguntem-nos:

•   Comprenc que rebutjar tota fracció sanguínia significa que no acceptaré alguns tractaments que combaten malalties o que poden ajudar a detindre les hemorràgies?

• Com li explicaria al metge per què rebutge o accepte l’ús d’una o més fraccions sanguínies?

Procediments mèdics. Com a cristians, no donem sang ni permetem que s’emmagatzeme la nostra sang setmanes abans d’una operació. No obstant, hi ha altres procediments en què es gasta la sang del pacient. Cada cristià ha de decidir per ell mateix quin ús se li donarà a la seua sang durant una intervenció quirúrgica, examen mèdic o tractament. En estos procediments, la sang podria deixar d’estar en contacte amb el pacient durant un temps. Per a més informació, consulta La Talaia del 15 d’octubre del 2000, pàgines 30, 31 (en castellà).

 Per exemple, hi ha un procediment anomenat hemodilució, en el qual s’extrau una porció de la sang del pacient abans d’operar-lo i es reemplaça per un expansor del volum sanguini. Amb el temps, durant l’operació o poc després, la sang torna al pacient.

Un altre procediment és la recuperació de sang. Ací, la sang que el pacient perd durant l’operació es recupera i neteja. Llavors, torna al pacient durant l’operació, o poc després.

Cada metge pot realitzar estos procediments amb xicotetes variacions. Per això, abans d’acceptar qualsevol procediment quirúrgic, examen mèdic o tractament, els cristians han d’aclarir quin ús se li donarà a la seua sang.

Quan prenem decisions sobre procediments mèdics que fan ús de la nostra sang, farem bé de preguntar-nos:

• Si es desviara part de la meua sang fora del meu cos, i el flux sanguini s’interrompera durant un temps, em permetria la consciència considerar esta sang part de mi de manera que no fora necessari derramar-la «per terra»? (Deuteronomi 12:23, 24)

• Em molestaria la meua consciència entrenada per la Bíblia si durant una intervenció mèdica se m’extrau sang, es modifica i s’introduïx de nou al meu cos o me l’apliquen com a tractament?

•   Comprenc que si rebutge tot procediment mèdic que implique l’ús de la meua sang significarà que tampoc accepte les anàlisis de sang i l’hemodiàlisi?

Abans de prendre qualsevol decisió sobre les fraccions sanguínies i els tractaments mèdics que fan ús de la nostra sang, necessitem orar a Jehovà per a obtindre la seua guia i després investigar al respecte (Jaume 1:5, 6). Després d’això, hem de prendre una decisió basada en la nostra consciència entrenada per la Bíblia. No hauríem de preguntar als altres què farien en la nostra situació, ni els altres haurien d’intentar influir en la nostra decisió (Romans 14:12; Gàlates 6:5).

▸ Capítol 7, paràgraf 11

Ser moralment pur significa que la nostra conducta i accions són netes als ulls de Déu. La puresa moral inclou el que pensem, diem i fem. Jehovà ens mana evitar tota classe d’impuresa o immoralitat sexual (Proverbis 1:10; 3:1). Hem d’estar decidits a seguir les normes de Jehovà abans que sorgisca una situació que puga temptar-nos a fer alguna cosa que no està bé. Hem d’orar-li a Déu constantment per a demanar-li que mantinga pura la nostra ment i estar determinats a rebutjar les temptacions immorals (1 Corintis 6:9, 10, 18; Efesis 5:5).

▸ Capítol 8, paràgraf 11

La conducta descarada i l’actitud desvergonyida impliquen parlar o comportar-se de forma que es violen greument les normes de Déu. La persona que es comporta aixina demostra que no respecta les lleis de Déu. Quan una persona és culpable de conducta descarada, un comité judicial ha de tractar l’assumpte. La impuresa inclou diferents classes de pecats i, depenent de la gravetat de l’assumpte, a voltes s’ha de tractar per un comité judicial en la  congregació (Gàlates 5:19-21; Efesis 4:19; per a més informació, consulta la secció «Preguntas de los lectores» de La Talaia del 15 de juliol de 2006).

▸ Capítol 9, paràgraf 7; capítol 12, paràgraf 10

Jehovà va crear el sexe per a que fora una expressió neta d’amor entre l’espòs i l’esposa. Però quan una persona es masturba, o manipula inapropiadament els seus genitals per a obtindre plaer sexual, està fent un ús impur del sexe. Este hàbit pot danyar la relació de la persona amb Jehovà, provocar desitjos pervertits i fer que la persona veja el sexe de manera distorsionada (Colossencs 3:5). Si algú té este hàbit impur i li costa deixar-lo, no s’hauria de rendir (Salm 86:5; 1 Joan 3:20). Si et trobes en esta situació, ora-li sincerament a Jehovà i demana-li que t’ajude. Evita coses com la pornografia, ja que et portaran a tindre pensaments impurs. Parla amb algú que respecte les lleis de Jehovà, com un dels teus pares o un amic madur (Proverbis 1:8, 9; 1 Tessalonicencs 5:14; Titus 2:3-5). Pots estar segur que Jehovà veu i valora els teus esforços per mantindre’t moralment net (Salm 51:19 [v. 17 en altres bíblies]; Isaïes 1:18).

▸ Capítol 9, paràgraf 9

El costum de tindre més d’un cònjuge s’anomena poligàmia. Jehovà va establir el matrimoni per a que fora la unió entre un home i una dona. En l’antic Israel, Déu va permetre que els hòmens tingueren més d’una dona, però este no era el Seu propòsit original. Hui en dia, Jehovà no permet que els seus servents practiquen la poligàmia. Un marit només pot tindre una muller, i una muller només pot tindre un marit (Mateu 19:9; 1 Timoteu 3:2).

▸ Capítol 10, paràgraf 12

El propòsit de Jehovà era que l’espòs i l’esposa estigueren junts la resta de la seua vida (Gènesi 2:24; Malaquies 2:15, 16; Mateu 19:3-6; 1 Corintis 7:39). Déu només permet el divorç quan un dels cònjuges comet adulteri. En eixe cas, Jehovà li dona al cònjuge innocent el dret de decidir si es divorciarà o no (Mateu 19:9).

En certes ocasions, alguns cristians han decidit separar-se a pesar que cap dels dos haja comés immoralitat (1 Corintis 7:11). Un cristià podria considerar la separació en les següents situacions.

• El cap es nega a mantindre la família: un espòs es nega a satisfer les necessitats materials de la família fins al punt que es queden sense diners o menjar (1 Timoteu 5:8).

• Abús físic greu: l’abús arriba al punt en què el cònjuge maltractat sent que la seua salut o la seua vida estan en perill (Gàlates 5:19-21).

• Risc de perdre la relació amb Jehovà: el cònjuge li fa impossible servir a Jehovà (Fets 5:29).

▸ Capítol 11, paràgraf 19

Tots necessitem que ens elogien i encomien (Proverbis 12:25; 16:24). Podem enfortir-nos i reconfortar-nos els uns als altres amb paraules amables i amoroses. Estes expressions d’afecte poden ajudar els germans a aguantar i seguir servint a Jehovà a pesar de grans dificultats (Proverbis 12:18; Filipencs 2:1-4). Si algú se sent molt desanimat, l’hauríem d’escoltar respectuosament i tractar d’entendre com se sent. Açò pot ajudar-nos a saber què podem dir o fer per a ajudar-lo (Jaume 1:19). Posa’t la meta de conéixer bé els germans i comprendre què necessiten. Aleshores els podràs ajudar a acudir a la Font del verdader ànim i consol (2 Corintis 1:3, 4; 1 Tessalonicencs 5:11).

▸ Capítol 12, paràgraf 16

La Bíblia no dona normes específiques respecte a les bodes. Els costums locals i els requisits legals són diferents en cada lloc (Gènesi 24:67; Mateu 1:24; 25:10; Lluc 14:8). Lo més important en una boda són els vots que es fa la parella davant de Jehovà. Moltes parelles volen que la família i els amics estiguen presents en eixa ocasió, i que un ancià faça un discurs basat en la Bíblia. En cas de celebrar un convit, és la parella qui decidix què es farà (Lluc 14:28; Joan 2:1-11). A l’hora d’organitzar la boda, haurien d’assegurar-se que les seues decisions honren a Jehovà. (Gènesi 2:18-24; Mateu 19:5, 6). Els principis bíblics poden ajudar-los a prendre bones decisions (1 Joan 2:16, 17). Si la parella decidix servir alcohol, s’hauria d’assegurar que la reunió estiga ben supervisada (Proverbis 20:1; Efesis 5:18). Si decidixen posar música o altra classe d’entreteniment, s’haurien d’assegurar que honre a Jehovà. La parella cristiana s’hauria de centrar en la seua relació amb Déu i en el seu futur matrimoni, més que simplement en el dia de la boda (Proverbis 18:22; trobaràs més suggerències en La Talaia del 15 d’octubre de 2006, pàgines 18-23, 23-27 i 28-31).

▸ Capítol 13, paràgraf 18

Volem prendre bones decisions basades en els principis de la Paraula de Déu. Per exemple, el cònjuge no Testimoni d’un cristià podria convidar-lo a dinar o sopar amb la família durant les festes. Si esta és la teua situació, què faràs? Si la teua consciència et permet anar, podries explicar-li al teu cònjuge que no participaràs en els costums pagans que puguen formar part del dinar o sopar. També hauries de pensar si amb la teua decisió faràs entropessar altres germans (1 Corintis 8:9; 10:23, 24).

O potser el teu encarregat t’oferisca una bonificació o un regal durant l’època de festes. Hauries de rebutjar-ho? No necessàriament. La decisió d’acceptar-ho o no depén de com ho veu el teu  encarregat. Ho veu com a part de la celebració? O és simplement una forma de mostrar-te apreci? Després de meditar en estos i altres factors, hauràs de decidir què fer.

També podries trobar-te en una situació en què algú et faça un regal durant les festes i et diga: «Sé que no ho celebres, però vull donar-te açò». Pregunta’t: «Està sent simplement amable, o hi ha algun indici que em fa pensar que vol posar a prova la meua fe o involucrar-me en la celebració de les festes?». Després de meditar-ho, hauràs de prendre la decisió d’acceptar o no el regal. Volem tindre la consciència tranquiŀla i ser lleials a Jehovà quan prenem decisions (Fets 23:1).

▸ Capítol 13, paràgraf 22

En la majoria dels casos, si els desacords es tracten ràpidament i de forma pacífica, no es convertixen en problemes més greus (Mateu 5:23-26). Per a tots els cristians, la prioritat principal ha de ser donar glòria a Jehovà i mantindre la unitat en la congregació (Joan 13:34, 35; 1 Corintis 13:4,5).

Si dos cristians tenen un desacord entre ells en assumptes de negocis, haurien d’intentar solucionar-lo sense anar a juí. En 1 Corintis 6:1-8 trobem el consell de l’apòstol Pau per als litigis entre cristians. Portar el nostre germà a juí podria afectar negativament a Jehovà i la congregació. En Mateu 18:15-17 trobem tres passos que els cristians haurien de seguir per a solucionar acusacions greus com calúmnies o fraus. 1) Abans que res, haurien d’intentar solucionar l’assumpte entre ells. 2) Si això no funciona, podrien demanar l’ajuda d’un o dos membres madurs de la congregació. 3) Si és necessari, podrien recórrer a la junta de responsables per a que intervinguen. Arribat a eixe punt, els ancians ajudaran els involucrats a arribar a un acord pacífic per mitjà de principis bíblics. Si alguns dels implicats no volen seguir les normes de la Bíblia, podria ser necessari que els ancians prenguen acció judicial.

 Hi ha situacions en què la llei exigix anar a juí per a resoldre l’assumpte, com per exemple un divorç, la custòdia dels fills, la pensió alimentària, la indemnització d’una assegurança, la declaració de bancarrota o un testament. Si un cristià recorre a estos mitjans legals per a solucionar l’assumpte lo més pacíficament possible, no estarà violant el consell de Pau.

Un cristià que informara les autoritats seglars sobre un delicte greu com violació, abús de menors, agressió, robatori major o assassinat, no estaria violant el consell de Pau.

▸ Capítol 14, paràgraf 14

Satanàs ha intentat enganyar els humans des que ho va fer per primera volta al jardí de l’Edén (Gènesi 3:1-6; Apocalipsi 12:9). Sap que si pot influir en la nostra manera de pensar, ens portarà a fer coses que no són correctes (2 Corintis 4:4; Jaume 1:14, 15). Es val de la política, la religió, el comerç, l’entreteniment, l’educació i moltes més coses per a promoure la seua manera de pensar i fer que ens parega acceptable (Joan 14:30; 1 Joan 5:19).

Satanàs sap que no li queda molt de temps per a enganyar la gent. Per això, està fent tot lo possible per a confondre la major quantitat de persones, especialment, els servents de Jehovà (Apocalipsi 12:12). Si no anem amb compte, el Diable podria corrompre poc a poc la nostra manera de pensar (1 Corintis 10:12). Per exemple, Jehovà vol que el matrimoni siga per a tota la vida (Mateu 19:5, 6, 9). Però hui en dia, moltes persones veuen el matrimoni com un acord de poca importància que es pot trencar amb facilitat. Moltes peŀlícules i programes de televisió promouen esta idea. Hem d’assegurar-nos de no permetre que el punt de vista del món respecte al matrimoni ens afecte.

Una altra forma en què Satanàs vol enganyar-nos és promovent una actitud independent (2 Timoteu 3:4). Si no anem a espai, podríem perdre el respecte per l’autoritat d’aquells que han sigut nomenats  per Jehovà. Per exemple, un germà podria començar a rebutjar la guia dels responsables de congregació (Hebreus 12:5). O una germana podria començar a qüestionar el fet que Jehovà haja designat un cap en la família (1 Corintis 11:3).

Hem d’estar decidits a no permetre que el Diable influencie la nostra manera de raonar. Més bé, volem imitar la forma de pensar de Jehovà i centrar-nos «en allò que és de dalt» (Colossencs 3:2; 2 Corintis 2:11).

▸ Capítol 16, paràgraf 9

Tots volem estar sans i rebre la millor atenció mèdica quan estem malalts (2 Reis 20:7; Marc 5:25, 26; Lluc 10:34). Hui en dia, els doctors, terapeutes i altres oferixen diferents tractaments. Quan estem decidint quin tractament acceptarem, és important seguir els principis bíblics. Recordem que l’únic remei que ens curarà de manera permanent és el Regne de Déu. No volem centrar-nos tant en la nostra salut que descuidem l’adoració a Jehovà (Isaïes 33:24; 1 Timoteu 4:16).

Hem d’anar amb compte i evitar qualsevol tractament o teràpia que parega recórrer al poder dels dimonis (Deuteronomi 18:10-12; Isaïes 1:13). Per tant, abans d’acceptar qualsevol tractament o medicina, hem d’investigar tot el possible per a descobrir què hi ha darrere i quines idees promou (Proverbis 14:15). No hem d’oblidar que a Satanàs li agradaria enganyar-nos per a que ens involucrem en el demonisme. Si sospitem que un tractament està relacionat amb els dimonis, lo millor és evitar-lo (1 Pere 5:8).

▸ Capítol 16, paràgraf 18