Mateu 27:1-66
27 Quan es va fer de dia, tots els sacerdots principals i els ancians del poble es van reunir per a vore de quina manera podien matar a Jesús.
2 I, després de lligar-lo, se’l van endur i li l’entregaren a Pilat, el governador.
3 Quan Judes, el traïdor, va vore que Jesús havia sigut condemnat, va sentir remordiments. Aixina que va tornar les 30 peces de plata als sacerdots principals i als ancians
4 i els va dir: «He pecat al trair un home innocent».* Ells li contestaren: «I a nosaltres, què? Ja t’apanyaràs!».
5 Aixina que va tirar les monedes de plata en el temple, se’n va anar d’allí i es va penjar.
6 Però els sacerdots principals van arreplegar les monedes de plata i digueren: «No està permés posar-les en el tresor sagrat, perquè són diners tacats* de sang».
7 Després de parlar-ho, van decidir comprar amb eixos diners el camp* del terrisser per a enterrar allí els forasters.
8 Per això, a eixe camp se l’anomena Camp de Sang fins al dia de hui.
9 Aixina és com es va complir el que s’havia dit a través del profeta Jeremies:* «Agarraren les 30 monedes de plata, el preu que se li va posar a l’home, el preu que alguns dels fills d’Israel li van posar,
10 i amb elles van comprar el camp del terrisser, tal com Jehovà* m’havia ordenat».
11 Jesús estava davant del governador, i este li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». Jesús li va contestar: «Tu mateix ho has dit».
12 Però no responia res a les acusacions que li feien els sacerdots principals i els ancians.
13 Per això, Pilat li va preguntar: «Que no sents tot el que estan dient contra tu?».
14 Però ell no li va contestar res, ni una paraula, i el governador es va quedar molt sorprés.
15 Ara bé, en cada festa, era costum que el governador alliberara un presoner, el que el poble volguera.
16 Per eixe temps, hi havia un presoner molt conegut a qui li deien Barrabàs.
17 Aixina que Pilat va preguntar a la multitud que s’havia reunit allí: «A qui voleu que vos allibere? A Barrabàs o a Jesús, l’anomenat Crist?».
18 Perquè Pilat sabia que li havien entregat a Jesús per enveja.
19 A més, mentres estava assentat en el tribunal, la seua dona li va enviar este missatge: «Deixa en pau este home just, perquè hui he patit molt en un somni per causa d’ell».
20 Però els sacerdots principals i els ancians van convéncer el poble per a que demanara la llibertat de Barrabàs i l’execució de Jesús.
21 I el governador va tornar a preguntar a la multitud: «A quin dels dos voleu que vos allibere?». I ells contestaren: «A Barrabàs!».
22 Pilat els va dir: «I què faig amb Jesús, l’anomenat Crist?». Tots van respondre: «Mata’l en el pal!».
23 Ell va dir: «Però, per què? Quin mal ha fet?». Aixina i tot, ells cridaven encara més fort: «Mata’l en el pal!».
24 Al vore que no conseguia res, sinó que s’estava formant un motí, Pilat va agarrar aigua, es va llavar les mans davant de la multitud i va dir: «Soc innocent de la sang d’este home. Ara és cosa vostra».
25 En això, tot el poble va contestar: «Nosaltres i els nostres fills ens fem responsables de la seua mort!».*
26 Aleshores, els va alliberar a Barrabàs, però va ordenar que assotaren a Jesús i que se l’emportaren per a executar-lo en el pal.
27 En acabant, els soldats del governador es van emportar a Jesús al palau del governador i van reunir tota la tropa al seu voltant.
28 Després, el despullaren, li posaren una capa de color escarlata,
29 trenaren una corona d’espines, li la col·locaren en el cap i li posaren una canya en la mà dreta. I van començar a agenollar-se davant d’ell i a burlar-se dient: «Visca el rei dels jueus!».*
30 També li van escopir, li agarraren la canya i van començar a pegar-li en el cap amb ella.
31 Finalment, després d’haver-se burlat d’ell, li llevaren la capa, li van tornar a posar la seua roba i se’l van emportar per a clavar-lo en el pal.
32 Mentres eixien de la ciutat, es van trobar un home de Cirene que es deia Simó, i l’obligaren a prestar el servici de carregar el pal de turment.*
33 Quan van arribar a un lloc que es diu Gòlgota, és a dir, el Lloc de la Calavera,
34 li van donar vi mesclat amb fel,* però al tastar-lo, Jesús es va negar a beure’n.
35 Després de clavar-lo en el pal, es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts
36 i s’assentaren allí a vigilar-lo.
37 A més, van posar damunt del seu cap un cartell amb la causa de la seua condemna que deia: «Este és Jesús, el rei dels jueus».
38 Al seu costat van clavar dos lladres en pals, un a la seua dreta i l’altre a la seua esquerra.
39 I els que passaven per allí l’insultaven i menejaven el cap
40 dient: «Tu, el que anava a destruir el temple i a reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix! Si eres Fill de Déu, baixa del pal de turment!».*
41 Els sacerdots principals, els escribes i els ancians també van començar a burlar-se d’ell dient:
42 «Ha salvat a altres, però no es pot salvar a si mateix! Si és el rei d’Israel, que baixe ara del pal de turment* i creurem en ell.
43 ¿No confiava tant en Déu i deia: “Soc el Fill de Déu”? Que ell el rescate ara, si és que vol ajudar-lo».
44 Igualment, inclús els lladres que estaven clavats en pals al seu costat l’insultaven.
45 Des de l’hora sexta* fins a l’hora novena,* tota aquella terra es va cobrir de foscor.
46 Al voltant de l’hora novena, Jesús va cridar amb força: «Eli, Eli, lama sabactani?», que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?».
47 Al sentir-ho, alguns dels que estaven allí van començar a dir: «Este home està cridant a Elies».
48 En seguida, un d’ells se’n va anar corrents a agarrar una esponja xopada en vi agre, la va posar en una canya i li la va donar per a que en beguera.
49 Però els altres li van dir: «Deixa’l estar! A vore si ve Elies i el salva».
50 Jesús va tornar a cridar amb força i va deixar anar el seu últim alé.*
51 De repent, la cortina del santuari es va esgarrar en dos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques es van partir.
52 Les tombes* s’obriren, i molts cossos dels sants que s’havien adormit van ser alçats,*
53 i molta gent els va vore. (Després que Jesús ressuscitara,* algunes persones que venien de les tombes van entrar en la ciutat santa.)
54 Però quan el centurió* i els que estaven amb ell vigilant a Jesús van vore el terratrèmol i tot el que estava passant, els va agarrar molta por i van dir: «És de veres, este home era el Fill de Déu».
55 Moltes dones que havien acompanyat a Jesús des de Galilea per a servir-lo estaven allí també, mirant des de certa distància.
56 Entre elles estaven Maria Magdalena, Maria —la mare de Jaume i de Josés— i la mare dels fills de Zebedeu.
57 A última hora de la vesprada, va arribar un home ric d’Arimatea que es deia Josep i que també s’havia fet deixeble de Jesús.
58 Este home va anar a parlar amb Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. I Pilat va manar que li’l donaren.
59 Josep va agarrar el cos, el va embolicar en una tela de lli neta i de bona qualitat,
60 i el va posar en una tomba* nova que s’havia fet excavar en la roca. Després, va fer rodar una pedra gran per a tapar l’entrada de la tomba i se’n va anar.
61 Però Maria Magdalena i l’altra Maria es quedaren allí, assentades davant de la tomba.
62 Al sendemà, és a dir, el dia després de la preparació, els sacerdots principals i els fariseus es van presentar davant de Pilat
63 i li van dir: «Senyor, hem recordat que, quan encara vivia, eixe impostor va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré”.*
64 Per tant, ordena que es vigile la tomba fins al tercer dia per a que els deixebles no vinguen, s’emporten el cos i li diguen a la gent: “Ha ressuscitat!”.* Eixe engany seria encara pitjor que el primer».
65 Pilat els va dir: «Agarreu un grup de soldats i aneu a vigilar la tomba lo millor que pugueu».
66 Aixina que se n’anaren, segellaren la pedra de la tomba i posaren allí els soldats per a que feren guàrdia.
Notes
^ Lit. «sang innocent».
^ Lit. «són el preu».
^ O «bancal».
^ En l’època de Mateu, el nom Jeremies podia referir-se a tots els llibres profètics.
^ Lit. «Que la seua sang caiga sobre nosaltres i els nostres fills».
^ O «Salve, rei dels jueus!».
^ Un líquid amarg.
^ És a dir, al voltant de les 12 del migdia.
^ És a dir, al voltant de les 3 de la vesprada.
^ O «va expirar». Lit. «va entregar el seu esperit».
^ O «tombes commemoratives».
^ O «van ser llançats fora d’elles».
^ Lit. «fora alçat».
^ Oficial de l’exèrcit romà que tenia 100 soldats al seu càrrec.
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «seré alçat».
^ Lit. «Ha sigut alçat d’entre els morts!».
