Joan 10:1-42
10 «De veres vos assegure que qui no entra al corral* de les ovelles per la porta, sinó que bota per un altre lloc, és un lladre i un saquejador.
2 Però el que entra per la porta és el pastor de les ovelles.
3 És a ell a qui el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu. El pastor crida les seues ovelles per nom i les fa eixir.
4 Quan ja ha tret totes les seues ovelles, va davant d’elles, i les ovelles el seguixen perquè coneixen la seua veu.
5 Mai seguiran un estrany, al contrari, fugiran d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys.»
6 Jesús els va posar esta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7 Aixina que Jesús els va tornar a dir: «De veres vos assegure que jo soc la porta de les ovelles.
8 Tots els que han vingut fent-se passar per mi són uns lladres i uns saquejadors, però les ovelles no els han escoltat.
9 Jo soc la porta; qui entre a través de mi se salvarà. Podrà entrar i eixir, i trobarà pasturatge.
10 El lladre només ve per a furtar, matar i fer destrosses. En canvi, jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida i la tinguen en abundància.
11 Jo soc el pastor excel·lent, i el pastor excel·lent entrega la seua vida* per les ovelles.
12 El treballador,* que no és ni pastor ni amo de les ovelles, quan veu vindre el llop, les abandona i pega a fugir. Aleshores el llop les ataca i les dispersa.
13 El treballador fuig perquè només treballa per a guanyar-se el jornal i no li importen les ovelles.
14 Jo soc el pastor excel·lent. Conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi,
15 tal com el Pare em coneix a mi, i jo conec al Pare. I jo entregue la meua vida* per les ovelles.
16 »Tinc altres ovelles que no són d’este corral. A estes també les he de fer vindre, i elles escoltaran la meua veu. Formaran un sol ramat amb un sol pastor.
17 El Pare m’estima per açò: perquè entregue la meua vida,* a fi de rebre-la de nou.
18 Ningú me la lleva, sinó que l’entregue voluntàriament. Tinc autoritat per a entregar-la i tinc autoritat per a rebre-la de nou. Este és el manament que he rebut de mon Pare».
19 Estes paraules van provocar un altre desacord entre els jueus.
20 Molts deien: «Està endimoniat i ha perdut l’enteniment. Per què l’escolteu?».
21 Uns altres deien: «Un endimoniat no diria eixes coses. A més, un dimoni no pot curar els* cegos, veritat?».
22 Ara bé, en eixe moment s’estava celebrant en Jerusalem la Festa de la Dedicació.* Era hivern,
23 i Jesús estava en el temple caminant pel Pòrtic* de Salomó.
24 Aleshores, els jueus el rodejaren i es posaren a dir-li: «Fins quan ens tindràs en suspens? Si eres el Crist, dis-nos-ho clarament».
25 Jesús els va contestar: «Ja vos ho he dit, però aixina i tot, no vos ho creieu. Les obres que faig en nom de mon Pare donen testimoni de mi.
26 Però vosaltres no creieu perquè no sou les meues ovelles.
27 Les meues ovelles escolten la meua veu; jo les conec, i elles em seguixen.
28 Jo els done vida eterna; mai seran destruïdes, i ningú me les arrancarà de les mans.
29 El que m’ha donat mon Pare és més valuós que qualsevol altra cosa, i ningú pot arrancar-li al Pare les ovelles de les mans.
30 Jo i el Pare som u».*
31 De nou, els jueus van agarrar pedres per a apedregar-lo.
32 I Jesús els va dir: «He fet davant de vosaltres moltes bones obres que venen del Pare. Per quina d’elles m’apedregueu?».
33 Els jueus li van contestar: «No t’apedreguem per ninguna bona obra, sinó per blasfemar.* Perquè tu, encara que eres un home, et fas a tu mateix un déu».
34 Jesús els va respondre: «No està escrit en la vostra Llei que Déu va dir: “Vosaltres sou déus”?*
35 Si ell va anomenar “déus” aquells a qui la paraula de Déu condemnava —i les Escriptures no es poden anul·lar—,
36 com és que a mi, a qui el Pare ha santificat i ha enviat al món, m’acuseu de blasfèmia per dir “Soc Fill de Déu”?
37 Si no faig les obres de mon Pare, no em cregueu.
38 Però si les faig, encara que no em cregueu a mi, creieu almenys per les obres que faig. Aixina sabreu i continuareu comprenent que el Pare està en unió amb mi, i jo estic en unió amb el Pare».
39 Aleshores, intentaren agarrar-lo de nou, però se’ls va escapar.
40 Després, va tornar a l’altra banda del Jordà, al lloc on Joan batejava al principi, i es va quedar allí.
41 Molta gent va acudir a ell i va començar a dir: «Joan no va fer ni un sol milacre,* però tot el que va dir d’este home era de veres».
42 I allí molts posaren fe en Jesús.
Notes
^ O «tancat».
^ O «ànima».
^ O «jornaler».
^ O «ànima».
^ O «ànima».
^ Lit. «obrir els ulls dels».
^ O «per la Columnata».
^ O «estem units».
^ O «sers divins».
^ Lit. «senyal».
