Les profecies són missatges o revelacions de part de Déu. La Bíblia diu que els profetes «guiats per l’Esperit Sant, parlaven en nom de Déu» (2 Pere 1:20, 21, Nou Testament, Ed. Quatre Rius). Per tant, un profeta és una persona que rep un missatge de Déu i el transmet a altres (Fets 3:18).

Com va transmetre Déu la informació als profetes?

 Déu va utilitzar diferents mètodes per a transmetre els seus pensaments als profetes:

•   Per escrit. Déu va utilitzar este mètode en almenys una ocasió, quan li va donar a Moisés de manera directa els deu manaments per escrit (Èxode 31:18).

•   Per comunicació oral a través dels àngels. Per exemple, Déu va utilitzar un àngel per a donar les instruccions a Moisés sobre el missatge que hauria de donar al faraó d’Egipte (Èxode 3:2-4, 10). A voltes era necessari que el missatge fora textual. Per això, Déu va dirigir els àngels per a que dictaren el seu missatge, com va fer quan li va dir a Moisés: «Escriu-te aquestes paraules, ja que amb aquestes clàusules jo faig aliança amb tu i amb Israel» (Èxode 34:27). a

•   Per visions. A voltes els profetes reberen les visions quan estaven desperts i plenament conscients (Isaïes 1:1; Habacuc 1:1). Altres eren tan reals que el profeta participava en elles (Lluc 9:28-36; Apocalipsi 1:10-17). En altres ocasions, Déu va transmetre les visions mentres els profetes estaven en èxtasi (Fets 10:10, 11; 22:17-21). Déu també va transmetre el seu missatge a través de somnis mentres els profetes dormien (Daniel 7:1; Fets 16:9, 10).

•   Per inspiració. Déu va guiar els pensaments dels seus profetes per a transmetre el seu missatge. La Bíblia es referix a açò quan diu que l’Escriptura «és inspirada per Déu» (2 Timoteu 3:16, Nou Testament, Ed. Quatre Rius). L’expressió «inspirada per Déu» també es podria traduir com «insuflada per Déu». Déu va utilitzar el seu esperit sant, o força activa, per a «insuflar» les seues idees en les ments dels seus profetes. El missatge era de Déu, però els profetes decidien com escriure’l (2 Samuel 23:1, 2).

Estan sempre relacionades les profecies amb el que passarà en el futur?

 No, les profecies bíbliques no es limiten únicament a predir el futur. No obstant, la major part dels missatges de Déu estan relacionats directament o indirectament amb el futur. Per exemple, els profetes de Déu van advertir en moltes ocasions a l’antic poble d’Israel que canviaren la seua mala conducta. Si feien cas de les advertències, tindrien moltes benediccions, si no patirien les conseqüències (Jeremies 25:4-6). El resultat final dependria del que decidiren fer els israelites (Deuteronomi 30:19, 20).

Exemples de profecies bíbliques que no estaven relacionades amb prediccions

•   En una ocasió, quan els israelites van demanar ajuda a Déu, els va enviar un profeta per a explicar que, degut a que ells havien rebutjat obeir els manaments de Déu, ell no els ajudaria (Jutges 6:6-10).

•   Quan Jesús va parlar amb una dona samaritana, va revelar detalls sobre el passat d’ella que només podria haver sabut per revelació divina. Encara que en eixe moment Jesús no va fer prediccions sobre el futur, ella el va reconéixer com a profeta (Joan 4:17-19).

•   En el juí de Jesús, els seus enemics li cobriren el cap, li pegaren i li digueren: «Profetitza: ¿qui t’ha pegat?». En eixe moment, ells no estaven demanant que Jesús prediguera el futur, sinó que identificara amb l’ajuda de Déu qui li havia pegat (Lluc 22:63, 64, Els Quatre Evangelis en Llengua Valenciana, graf. act.).