Encara que la Bíblia no parla molt d’este tema, no condemna l’ús del maquillatge ni de les joies o altres complements. No obstant, en lloc de centrar-se en l’aparença física, destaca la importància de tindre un «esperit dolç i seré» (1 Pere 3:3, 4).

•   La Bíblia parla de dones fidels que s’arreglaven. Rebeca, que es va casar amb el fill d’Abraham, Isaac, portava un anell d’or en el nas, braçalets d’or i altres joies valuoses que li va regalar el seu futur sogre (Gènesi 24:22, 30, 53). Un altre exemple és el d’Ester, que va acceptar tractaments de bellesa per a preparar-se com a candidata per a ser reina de l’Imperi persa. Estos tractaments incloïen l’ús de «cosmètics» o diferents classes de maquillatge (Ester 2:7, 9, 12).

•   Les il·lustracions de la Bíblia usen les joies per a fer comparacions positives. Per exemple, una persona que dona bons consells és com un «anell d’or» per a qui l’escolta (Proverbis 25:12). De la mateixa manera, Déu va comparar el seu tracte a la nació d’Israel amb un nóvio que adorna a la seua nóvia amb braçalets, un collar i arracades. Estos complements feren la nació «més bella» (Ezequiel 16:11-13).

 Idea errònia: La malvada reina Jezabel «es va maquillar els ulls» i això demostra que no està bé portar maquillatge (2 Reis 9:30).

 Fet: Jezabel va ser jutjada per practicar bruixeries i assassinat, no per la seua aparença (2 Reis 9:7, 22, 36, 37).