Els historiadors tenen raons sòlides per a creure en l’existència de Jesús. Quant a les referències que van fer els historiadors dels segles I i II respecte a Jesús i els primers cristians, l’Encyclopædia Britannica (edició de 2002) diu: «Estos relats independents demostren que, en l’antiguitat, ni els qui s’oposaven al cristianisme dubtaven de l’existència de Jesús com a figura històrica. Açò es va començar a qüestionar, sense cap base, a finals del segle XVIII, al llarg del XIX i a principis del XX».

 En 2006, el llibre Jesús y la arqueología a va dir: «Cap especialista seriós qüestiona hui en dia l’existència d’un jueu anomenat Jesús, fill de Josep; admeten amb molt de gust que actualment sabem una quantitat considerable de coses sobre el que va fer i de les seues ensenyances bàsiques».

 La Bíblia parla de Jesús com una persona real. Dona els noms dels seus avantpassats i de la seua família (Mateu 1:1; 13:55). També dona els noms de governadors prominents que van viure en la mateixa època que ell (Lluc 3:1, 2). Estos detalls permeten als investigadors verificar l’exactitud dels relats bíblics.